Al llarg de la programació he hagut d’utilitzar una sèrie d’estratègies per a poder realitzar un document de 60 fulls:

La meva programació es basa en un CEIP d’un poble del pre-litoral a la comarca del Vallès Oriental, que rep el nom de CEIP El Corredor, en motiu del Parc Natural que hi ha a la zona (Parc Natural Montnegre – Corredor). Antigament, el poble tenia una funció molt important d’estiueig i una activitat molt agrícola, que actualment es troba en regressió per l’expansió de la indústria, pròpia de tot el Vallès. Aquesta industrialització no ha afectat en l’augment d’habitants, sinó el flux de gent de la ciutat cap al poble. Des de sempre, el poble ha estat molt arrelat a l’esport, de fet té federades totes les categories dels clubs de futbol, futbol sala, bàsquet i tennis. A més, l’Ajuntament utilitza el Pavelló d’Esports Municipals per a realitzar-hi activitats extra-escolars pre-esportives.

El centre data del 1945, el 2002 es reformà construint-s’hi el gimnàs. Consta d’una sola línia amb Educació Infantil i Primària, en total 9 grups. El nombre d’alumnes per grup va dels 20 als 25. Actualment, hi ha 214 alumnes amb 14 mestres, d’uns 36 anys de mitjana d’edat, que es distribueixen de la següent manera: 9 tutors (3 professors a Infantil i 6 a Primària) i 5 especialistes (Educació musical, Llengües estrangeres, Educació física, Educació especial, Informàtica). L’escola gaudeix de dos patis, davanter i posterior, separats per una petita tanca amb una porta per a comunicar-ne un amb l’altre. El pati de davant correspon a Educació Infantil, en ell hi trobem un sorral i dues fonts, també és on hi ha la porta principal d’entrada a l’edifici; el de darrera l’ocupen els alumnes d’Educació Primària, on hi trobem una pista poliesportiva, una zona de sorra amb dues fonts i el gimnàs. A l’interior de l’edifici hi ha la sala de psicomotricitat.

Els documents oficials de l’escola m’han servit com a base per a la meva programació:

• Projecte Educatiu de Centre. L’ escola es defineix com a pública, aconfessional, progressista, democràtica i catalana; amb les següents finalitats: 1) Fomentar l’educació dels alumnes en la llibertat i solidaritat, la convivència democràtica i el respecte dels drets i llibertats fonamentals per aconseguir formar persones i ciutadans responsables, útils i capacitats que els ajudin a trobar el seu lloc dins la comunitat; 2) Desenvolupar un ensenyament que reporti als alumnes instruments d’anàlisi científics i els fomenti la capacitat d’observació, anàlisi, investigació i crítica, i l’adquisició d’hàbits intel·lectuals i de treball; 3) respectar el pluralisme ideològic educant una consciència moral i cívica als alumnes, mitjançant la seva formació integral, adequada a la seva edat, respectant la llibertat i dignitat de cada individu; 4) Afavorir les relacions entre el centre i l’entorn socio-cultural per a possibilitar un ensenyament que arrenqui del coneixement del medi i estigui obert a la col·laboració de totes les persones i institucions de la nostra comunitat; 5) Potenciar un règim de coeducació, on no existeixi la discriminació per raó de sexe; 6) Orientar als alumnes al llarg de la seva permanència al centre, en la seva trajectòria educativa; 7) Potenciar un coneixement de la cultura, història, geografia, economia i de la realitat socio-política de Catalunya, així com el coneixement i utilització de la llengua catalana com a vehicle d’aprenentatge i comunicació; 8) Impulsar el respecte vers la natura.
• Projecte Curricular de Centre. Prenent com a model la proposta curricular del Departament d’Ensenyament del 1992, es va elaborar un PCC adequat al centre. El referent a Educació Física es realitzà el 1995, al qual s’han anat incorporant les modificacions necessàries.
• Reglament de Règim Intern. S’hi recullen els drets i deures dels/les alumnes, es dóna prioritat al treball dels hàbits, sobretot higiènics, i s’incorpora la roba adient per a la realització de l’activitat física: 1) Les fileres es faran en ordre, en silenci i sense aldarulls; 2) Està prohibit menjar xiclets, caramels...; 3) L’alumne/a necessitarà autorització de la mestra per a qualsevol desplaçament fora de la pista o del gimnàs (anar al lavabo, anar a beure aigua...); 4) És obligatori presentar un justificant mèdic que especifiqui el motiu pel qual no és convenient la pràctica esportiva i el temps que romandrà sense fer-ne classe; 5) Les sortides i entrades de classe es faran sempre amb la mestra; 6) Els alumnes seran els encarregats de recollir el material que es fa servir a les sessions d’Educació Física (hi ha encarregats); 7) Per a la realització de la classe d’Educació Física no es poden portar arracades, polseres, collarets, ni anells voluminosos o objectes que puguin molestar; 8) Els/les alumnes lesionats/des que hagin justificat la lesió (informe mèdic) romandran al centre amb la tutora i realitzaran treballs complementaris; 9) Abans d’iniciar la classe sempre es revisarà que portin el material necessari i obligatori; 10) L’infant que faci un ús indegut del material i el faci malbé serà el responsable de reparar-lo o comprar-ne un altre; 11) S’han de justificar totes les absències; 12) Els dies que toqui Educació Física després de dinar, es recomana als infants fer un àpat lleuger i amb temps per poder fer la digestió; 13) Queda totalment prohibit córrer pels passadissos i dintre dels vestuaris. Els alumnes d’Educació Infantil, Cicle Inicial/Mitjà, per a poder assistir a la classe d’Educació Física han de portar obligatòriament la roba i el calçat adient, xandall i claçat esportiu. Caldrà que portin una bosseta de roba marcada amb el nom, amb una tovalloleta petita i uns mitjons anti-lliscants, els infants d’Educació Infantil ho tenen a l’aula. A Cicle Superior, per a poder realitzar la classe és obligatori portar: tovallola, sabatilles esportives, roba interior de recanvi, xandall o pantalons curts, samarreta o desuadera, xancletes i estris de dutxa (res que sigui de vidre). Per a evitar possibles refredats, sobretot en èpoques de fred, es recomana que portin un casquet de bany. En el cas que manqui part o tot el material adequat per a la pràctica esportiva, l’alumne/a tornarà a l’aula per a realitzar un treball complementari. Si el material que li manca és el necessari per a la dutxa tindrà una falta de material, a la segona falta no assistirà a la següent sessió d’Educació Física i se li farà una nota informant als pares, que haurà de tornar degudament signada. A Cicle Superior, el temps dedicat al canvi de roba inicial i l’anada al lavabo és de 5 minuts. En acabar la sessió, el temps dedicat a la dutxa i al canvi de roba final és de 15 minuts. Els vestuaris hauran de quedar igual que se’ls han trobat, nets i recollits). L’alumne/a que no compleixi les normes, que no sigui respectuós/a amb els/les companys/es, amb la mestra o amb el material/instal·lacions (falta greu) portarà una nota pels pares informant dels fets i de la no assistència a la següent sessió d’Educació Física. Aquell dia romandrà a l’escola fent un treball complementari.
• Pla Anual de Centre. S’assigna una dotació econòmica de 200€ per a l’àrea d’Educació Física. Es fixa una distribució horària de dues sessions setmanals, d’una hora cadascuna, a l’igual que s’hi especifiquen els espais a utilitzar. Es recull una sortida al bosc del costat del centre pel mes d’abril (cursa d’orientació). Realitzaré dos inventaris anuals de material, un al juny i l’altre al setembre.

He seleccionat el Cicle Superior per a la meva programació. És un grup de 23 alumnes, 10 nens i 13 nenes, la gran majoria estan junts des de la Llar d’Infants. Respecte a la seva experiència en educació física, cal destacar que la majoria participen, des de ben petits, en activitats extra-escolars pre-esportives de l’Ajuntament o estan federats per algun club esportiu del poble. Dins del grup trobem una alumna nouvinguda procedent de Barcelona i un alumne amb deficiència visual (baixa visió), capaç d’anticipar-se als obstacles a una velocitat moderada. Cal destacar, però, que és un alumne acostumat a fer les classes d’Educació Física, ja que ho ha fet durant tota la primària. La dedicació setmanal a Educació Física és de dues hores, una dimarts després del pati i l’altra divendres a última hora de la tarda.

Crec que les característiques generals dels infants de cicle superior són les següents:

Capacitat d’escoltar à Poden atendre tot el temps que se’ls demani

Baralles à Mínimes, però de major grau de violència (psíquiques) i de més durada. En cas de baralla, penso que he de donar importància als motius, saber escoltar i no avançar-me al diagnòstic

Capacitat de treballar per parelles à És difícil fer parelles mixtes, pel que crec que hauré de treballar la coeducació, però sense excedir-me.

Capacitat de treballar per grups à Són molt capaços de treballar en grup.

Acceptació de la derrota à Si s’ha treballat anteriorment, accepten la derrota bastant bé.

Sentiment de confiança i autoestima à Mostren inseguretat davant els canvis del seu cos, coneixen bastant bé les possibilitats del mateix.

Sentit del ridícul à En alguns casos, segons com es treballi, pot arribar a limitar molt la seva activitat motriu.

Trasllats (files) à Són bastants autònoms i normalment no provoquen problemes.

Ús del material à Valoren molt el material d’Educació Física i, si s’han marcat uns hàbits previs, poden tenir total autonomia en el seu maneig i conservació.

Capacitat de raonar el que han fet à Tenen una lògica abstracte, són totalment conscients de les seves accions i amb capacitat de raonament i decisió. Les noies s’anticipen molt en la seva capacitat de raonar, els nois són més impulsius.

Capacitat d’espera à Poden esperar, mentre, van xerrant de les seves coses.

Sentit del perill à El tenen bastant elaborat i poden controlar les seves accions, tot sabent el que poden provocar. Poden començar a jugar esports de contacte.

Iniciativa i capacitat d’investigació à Hi ha un major desenvolupament de la curiositat i de l’esperit aventurer.

Relació amb els altres à Formen grups tancats d’amics/gues, podent aparèixer serioses dificultats d’integració segons com es treballi.

Acceptació del seu propi cos à Tenen una visió crítica envers el seu propi cos i la seva imatge, trobo important treballar els hàbits d’higiene i de salut; davant de conductes impròpies.

Recriminacions davant de conductes impròpies à Saben perfectament quan fan bé i quan no, poden admetre la "culpa". Veig important el tractament d’aquests comportaments fora de la visualització del grup.

Pel que fa al desenvolupament motriu, el cicle superior és una etapa de modificació corporal, milloren les possibilitats de coordinació, tenen un major equilibri estàtic/dinàmic, cap als 11 anys es desenvolupa la velocitat, augmenta la resistència, s’acaba d’elaborar l’esquema corporal, dissocien la dreta de l’esquerra. En el desenvolupament cognitiu ens trobem amb l’afirmació del "JO" com a elaboració definitiva de l’esquema corporal, passen de la lògica concreta a l’abstracte, es comença a desenvolupar la capacitat analítica, poden organitzar nocions d’espai i temps, es redueix la capacitat d’imaginació arribant a un major realisme, major desenvolupament de la curiositat i de l’aventura. En el desenvolupament social hi ha una major autonomia i autodeterminació, apareixen grups fixes d’amics i amigues i líders ("positius" i "negatius"), hi ha una marcada predilecció pels amics del mateix sexe i antagonisme pels del sexe contrari. Pel que fa el desenvolupament afectiu trobem un major control de les emocions, un grau de diferenciació per sexes, s’accentua la sensibilitat moral i apareix el sentiment de justícia.

1. PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA.

1. Objectius de cicle.

1. Controlar el cos en moviment
2. Fixar la cintura pèlvica en balancejos del cos
3. Adoptar una postura equilibrada i econòmica en els moments de repòs
4. Utilitzar el costat corporal no dominant amb eficàcia
5. Discriminar la dreta i l’esquerra en els desplaçaments en l’espai
6. Controlar la respiració en els moviments de precisió
7. Utilitzar el control de la respiració en la coordinació dels moviments
8. Establir el ritme respiratori adequat per a cada intensitat d’exercici
9. Relaxar el cos en acabar una activitat
10. Evitar, tant com sigui possible, les contraccions innecessàries en l’activitat física
11. Controlar la tensió muscular en moviments de precisió
12. Situar-se a la distància adequada del company o la companya i l’oponent en jocs d’equip
13. Seleccionar la distància òptima en tirs a porteria, a cistella, en curses d’impuls...
14. Adequar la velocitat i acceleració del cos a la necessitat de l’exercici
15. Reproduir un itinerari que ha estat memoritzat
16. Sincronitzar el moviment amb estructures rítmiques
17. Identificar els principals músculs i articulacions del cos humà que intervenen en diferents moviments
18. Indicar postures que puguin ser perjudicials per a la salut
19. Descriure una activitat relacionada amb cadascuna de les capacitats condicionals
20. Indicar les principals repercussions de l’activitat física en la salut
21. Representar gràficament un itinerari recorregut prèviament
22. Identificar el ritme d’un moviment
23. Orientar el cos adequadament en les activitats atlètiques
24. Cercar fluïdesa i un ritme adequat en les activitats atlètiques
25. Controlar el cos en les activitats gimnàstiques
26. Realitzar encadenaments en les activitats gimnàstiques
27. Executar amb domini les flotacions, la respiració i les propulsions en el medi aquàtic
28. Desmarcar-se de l’adversari en jocs d’equip
29. Utilitzar el company o la companya per progressar en jocs d’equip
30. Executar, en situacions de joc, els elements bàsics de diferents esports d’equip
31. Executar coordinacions pròpies de diverses danses buscant el component estètic
32. Descriure les regles bàsiques de diferents esports individuals i d’equip
33. Comparar fenòmens esportius propis d’èpoques històriques diferents
34. Assenyalar algunes repercussions de l’esport en la nostra societat
35. Indicar les relacions espacials i temporals que s’estableixen en les danses realitzades
36. Córrer durant un temps cada cop més llarg
37. Realitzar moviments que requereixin màxims recorreguts articulars i la utilització del màxim nombre d’articulacions
38. Iniciar ràpidament una cursa curta
39. Superar obstacles ràpidament, passant-hi per sobre o per sota
40. Canviar molt ràpidament de direcció i/o sentit en curses curtes
41. Llançar molt lluny objectes de poc pes
42. Fer traccions amb el propi cos en enfilades, quadrupèdies, reptacions...
43. Controlar el grau de tensió muscular en jocs de lluita
44. Improvisar moviments a partir d’un estímul plàstic i d’estímuls musicals
45. Organitzar els propis moviments per completar els moviments de l’altre
46. Transmetre missatges preestablerts mitjançant el moviment corporal
47. Utilitzar tècniques de mim en la representació
48. Interpretar ritmes a través del moviment corporal
49. Interpretar el significat dels moviments dels altres
50. Comentar un espectacle fonamentat en l’expressió corporal ( dansa, mim, dramatització...)
51. Identificar el joc com a objecte de plaer i recreació
52. Organitzar jocs establint les seves normes
53. Elaborar normes de joc
54. Planificar la cooperació i l’oposició en el joc elaborat
55. Descobrir i resoldre situacions conflictives del joc
56. Comparar algunes característiques de jocs d’altres països i jocs del propi territori
57. Acceptar les pròpies característiques corporals
58. Estimar el propi cos i respectar-lo
59. Prendre decisions en les activitats físiques
60. Apreciar el benestar corporal fruit d’una activitat física controlada
61. Ser responsable de la pròpia higiene
62. Gaudir de la superació de dificultats en l’activitat física
63. Esforçar-se per la pròpia superació en les activitats físiques
64. Actuar amb respecte davant la diversitat física, d’opinió i d’acció
65. Cooperar en l’organització de l’activitat motriu
66. Mostrar-se constant en les activitats físiques empreses
67. Respondre positivament envers la comunicació corporal
68. Participar activament en activitats motrius col·lectives
69. Comportar-se d’acord amb les normes en les activitats físiques
70. Tractar amb cura els elements de l’entorn en les activitats a la natura
71. Reaccionar activament davant el deteriorament de la natura
72. Col·laborar en el manteniment del material i les instal·lacions

1. Continguts de cicle.

1. Adopció de la postura equilibrada i econòmica

3. Utilització del costat no dominant amb efectivitat

PROCEDIMENTS / Control de la respiració

4. Adequació del ritme respiratori a la intensitat de l’exercici

PROCEDIMENTS / Control tònic

5. Control tònic en l’economia dels moviments de precisió

PROCEDIMENTS / Organització de l’espai i del temps

6. Apreciació de distàncies, velocitats i acceleracions, del propi cos o dels elements de l’espai
7. Estructuració de l’espai en la pràctica esportiva
8. Realització de recorreguts a partir de la interpretació del gràfic d’un espai
9. Sincronització del moviment amb estructures rítmiques

FETS / Esquema corporal

10. Els principals músculs, articulacions i eixos del cos humà que intervenen en els diferents moviments

FETS / Organització de l’espai i del temps

11. Orientació i representació gràfica de l’espai
12. El ritme
13. Espai, temps i orientació

1. Execució d’activitats físiques amb fluïdesa de moviments
2. Control corporal en les activitats gimnàstiques
3. Execució dels elements motors bàsics
4. Ús d’habilitats motrius específiques per a resoldre diferents situacions

FETS

5. Coneixement dels diferents elements motors bàsics
6. Vocabulari bàsic dels elements i instruments dels esports
7. Pautes, normes bàsiques i tècnica dels esports individuals
8. Pautes, normes bàsiques i tècnica/tàctica dels esports col·lectius

1. Identificació del joc com a objecte de recreació
2. Creació, organització i/o modificació de jocs de diversos tipus
3. Recerca i exposició de diferents jocs

FETS

4. Jocs tradicionals i les seves regles bàsiques
5. Jocs adaptats a diferents discapacitats
6. Joc de cooperació i joc d’oposició

Responsabilitat individual

0.1 Acceptació i estimació del propi cos

0.2 Iniciativa en l’acció

0.3 Organització i constància en l’activitat motriu

0.4 Apreciació del benestar resultant de l’activitat física

0.5 Esforç en la superació de dificultats

0.6 Autosuperació personal

0.7 Cura del propi cos i de la seva higiene

Relació amb els altres

0.8 Valoració de la comunicació corporal

0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d’opinió i d’acció

0.10 Participació responsable en activitats motrius col•lectives

0.11 Conscienciació i participació envers normes

Respecte a l’entorn

0.12 Cura per l’entorn en les activitats a la natura

0.13 Esperit crític envers el deteriorament de la natura

0.14 Participació activa en el manteniment del material i les instal•lacions

1. Mostrar coneixement del propi cos, les seves capacitats perceptives i de moviment
2. Acceptar i estimar el propi cos
3. Controlar la pròpia lateralitat i exercitar-la referida a les altres persones i als objectes
4. Controlar la respiració mitjançant activitats que ho afavoreixin
5. Utilitzar el control tensió-relaxació voluntàriament
6. Adoptar la postura correcta i equilibrada
7. Actuar responsablement sense risc per a la salut amb iniciatives motrius apreses
8. Interpretar les nocions de relació que s’estableixen entre el propi cos, els objectes i l’espai exterior i utilitzar-les adequadament en l’acció motriu
9. Relacionar les nocions espacials tot aplicant-les a un espai concret (pista esportiva, la natura, un plànol...)
10. Executar moviments sincronitzant-los amb estructures rítmiques
11. Executar amb fluïdesa, sincronització, eficàcia i precisió les habilitats motrius bàsiques i les combinacions.
12. Identificar i interpretar ritmes realitzats mitjançant l’acció motriu (marxa, cursa, salts, danses...)
13. Executar els moviments propis de les danses realitzades
14. Executar moviments molt diversos amb els màxims recorreguts dels segments corporals.
15. Experimentar curses i tasques motrius variades buscant economia d’esforç
16. Utilitzar adequadament la força en aquelles tasques en què s’actuï contra la resistència donada
17. Donar respostes motrius davant d’un determinat estímul en el mínim temps possible
18. Executar els gestos bàsics dels diferents esports individuals, d’adversari i col·lectius practicats.
19. Utilitzar l’estratègia individual i d’equip bàsica dels esports que es realitzin
20. Aplicar les regles fonamentals de les activitats físiques que es practiquin
21. Identificar els esports, les danses i els jocs com a elements sòcio-culturals i lúdics
22. Respectar les regles i aplicar normes de joc
23. Actuar amb esforç per vèncer les dificultats superables
24. Valorar i aplicar hàbits higiènics de pràctica permanent (dutxar-se, canviar-se la roba...)
25. Expressar corporalment emocions, sentiments i idees. Interpretar els gestos d’altri.
26. Representar un personatge i interpretar un argument utilitzant tècniques de dramatització o mim
27. Realitzar diferents tipus de joc, integrant-se en la dinàmica establerta
28. Descriure els jocs tradicionals del propi territori
29. Experimentar el joc com a objecte de plaer i recreació
30. Valorar l’activitat física com a possible pràctica de temps lliure i escollir les formes més adients a les pròpies característiques i interessos
31. Acceptar i respectar la diversitat física, d’opinió i d’acció
32. Respectar i tenir cura de l’entorn, la natura, les instal·lacions i el material, tant propi com comunitari

1. Possibles aportacions a l’assoliment de les competències bàsiques.

• COMPRENSIÓ LECTORA. Possibles actuacions que afavoriran la seva adquisició poden ser: Treball per estacions. A cada estació es troben una fitxa amb l’explicació del què i com fer aquella tasca, a partir de la lectura d’aquesta fitxa han d’aconseguir l’objectiu esperat; Dossier explicatiu de les normes d’un joc. Sense donar cap explicació, han d’interpretar el què i com s’ha de fer; Lectura i comentari de noticies relatives a l’esport; Cartolines amb les paraules claus que fem servir a l’àrea d’Educació Física; Interpretació d’algunes normes dels esports practicats després d’haver-ne fet una lectura. El treball d’aquesta competència es reflecteix clarament en la meva programació en les unitats de programació 7 on han de fer una lectura sobre el funcionament dels jocs trobats pels seus/ves companys/es, a la 16 en la qual han d’entendre per mitjà de la lectura com funciona una cursa d’orientació, i a les 17 i 18 en les que han de realitzar la lectura d’un dossier.
• EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA. L’expressió oral és fonamental en la nostra àrea i a Primària és un bon moment per a desenvolupar-la. Pel que fa a l’expressió escrita, no és tan freqüent però, es pot treballar perfectament. Propostes d’expressió oral i escrita: Roda de preguntes-respostes després d’una explicació; regular les paraules i les estructures orals utilitzades incorrectament. Quan això succeeix, repetir-la de manera correcta per a facilitar la seva incorporació al vocabulari dels infants; Reflexió oral/escrita en grup/individual sobre l’activitat realitzada; Verbalització de l’activitat que s’està realitzant; Elaboració d’un treball escrit sobre un tema referent a l’Educació Física. L’expressió oral es treballa contínuament en totes les unitats de programació, fins i tot de manera inconscient, però amb més èmfasi i de manera intencionada en la unitat de programació número 7, on són els/les propis alumnes els/les que fan de mestres per uns moments explicant als/les companys/es els jocs que han trobat. L’expressió escrita també la treballo en la unitat de programació 7, en la qual s’ha de fer un recull de jocs als quals jugaven els pares/avis dels/les alumnes; en la número 17 cada infant ha de fer un escrit amb informació sobre l’Ultimate o el frisbee, per a realitzar un petit dossier entre tot el grup-classe; a la unitat número 18, després de la visualització d’un vídeo sobre hip-hop, pretenc que es parli sobre el que s’ha vist.
• AGILITAT EN EL CÀLCUL I RESOLUCIÓ DE PROBLEMES. Considero que aquesta competència, a l’igual que l’expressió oral, es treballa constantment durant les sessions d’Educació Física. En tot moment s’està calculant numèricament, si no és per portar el compte de la puntuació, és per saber quants bots he fet, o per saber les passades que es porten... A més, hi ha molts jocs que es basen en la numeració, el joc dels paquets n’és un clar exemple. Crec que, si més no, en la gran majoria de les meves unitats de programació es porta a terme aquesta competència.
• AUTONOMIA EN L’APRENENTATGE. És una competència que també té un pes important en la meva programació. M’agrada portar les meves sessions de manera que els propis infants vagin treballant i descobrint al seu pas, a la seva manera, seguint unes pautes bàsiques però, de totes maneres, que sigui ells els seu propi professor/a. Per suposat jo sempre ajudaré i guiaré a qui ho necessiti o a qui ho vegi convenient.. M’agrada creure que els meus infants són capaços d’actuar sense instruccions directes i rígides. En les unitats 7, 16, 17 i 18 demano als/les alumnes que busquin informació sobre diferents temes, amb el que crec que els/les dono un grau d’autonomia en l’aprenentatge. També en les unitats referents a expressió corporal (3 i 18) intento que siguin ells mateixos els seus propis professors, descobrint el que són capaços de fer amb el seu cos. A l’igual passa amb totes les unitats de programació que tracten les habilitats, m’agrada començar les sessions posant-los a prova per que descobreixin fins a on poden arribar i com superar-se, que aprenguin ells sols per mitjà d’assaigs-errors. Algunes propostes per a portar a terme aquesta competència són el treball per assignació de tasques, per estacions, el treball del carnet d’activitats, en el qual és ell mateix el que tria quines activitats fer.

1. Atenció a l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Cicle Superior 5^è curs Espais: Pista poliesportiva o gimnàs

1. Conèixer i realitzar desplaçaments i quadrupèdies més acurades.

3. Conèixer diferents formes de salts i girs per a superar obstacles.

3. Conèixer i utilitzar diferents tipus de llançaments-recepcions.

4. Valorar i estimar el propi cos i respectar a la diversitat.

5. Ser responsable amb el material i la normativa.

2.3 Realització de desplaçaments i quadrupèdies més acurades.

2.3 Superació d’obstacles amb salts i girs.

2.3 Utilització de diferents tipus de llançament i recepcions.

2.5 Coneixement de diferents tipus de desplaçaments, quadrupèdies, salts i girs difícils.

2.5 Coneixement de diferents tipus de llançaments -recepcions.

0.1/0.9 Valoració i estimació del propi cos i respecte a la diversitat.

0.11/0.14 Responsabilitat amb el material i la normativa.

Marxa: Caminar sobre un banc suec pla i girat. Per parelles i amb grup. Transportant objectes: globus, pilotes, piques...

Curses: Curses de relleus i curses per grups. Jocs de persecució: "Tocar i parar", igual amb pilotes, "Lladres i policies", "La cadena", "L’aranya".

Quadrupèdies: Quadrupèdies inverses. "Futbol aranya". Combinacions amb objectes: pilotes, cèrcols... "Lluita de llangardaixos", "Lluita de foques".

Salts: Saltar de diferents maneres per sobre de caixes de cartró, tanques. Igualment, però amb objectes.

Girs: Perfeccionament de la tombarella endavant/endarrera, tombarelles sobre un banc. Roda cap als dos costats i sobre diferents superfícies. Combinacions de diferents alts i girs. Fer rodaments en grups.

Llançaments i recepcions: Jocs amb indiaques i frisbees, llançaments amb raquetes, estics, bats... "Escombrar la casa", "A qui va el disc?", "Les 10 passades".

Utilitzaré la majoria d’estils d’ensenyament, prioritzant un o altre segons l’activitat a desenvolupar. De totes maneres, crec que els més adequats són l’assignació de tasques, el descobriment guiat o bé la resolució de problemes. Però cal considerar que aquest darrer estil precisa, prèviament, l’assoliment d’un bon nombre d’experiències.

La major part de les tasques seran definides i indefinides i, en alguna ocasió, lliures.

1. Avaluació inicial: fer un circuit estipulat on el mestre valorarà seguin uns criteris concrets.
2. Durant les sessions també es podrà dur un registre anecdòtic com a avaluació formativa, on s’incloguin els fets més destacats d’infants i/o grups.
3. Al final de la unitat de programació, es tornarà a fer el circuit inicial com a activitat d’avaluació sumativa, per a comprovar si hi ha hagut progrés.

Cicle Superior 5^è curs Espais: Pista poliesportivas

1. Resistir durant un període de temps una activitat física determinada sense arribar a l’esgotament, adequant el ritme respiratori a la intensitat.

2. Realitzar moviments amplis articulars utilitzant el màxim nombre d’articulacions.

3. Iniciar ràpidament una cursa.

4. Llançar objectes lleugers a llarga distància.

5. Tenir control tònic durant els jocs de lluita.

6. Executar traccions del propi cos utilitzant grans grups musculars, tenint cura en la prevenció de lesions.

7. Conèixer el concepte de resistència aeròbica i el sistema de control de pulsacions.

8. Conèixer el concepte i funcionalitat de força i els principals grups musculars.

9. Conèixer el concepte i funcionalitat de la flexibilitat i les principals articulacions.

10. Ser constant en l’activitat i gaudir de l’autosuperació.

11. Valorar la condició física com a indicador de salut.

Continguts

1.4 Adequació del ritme respiratori a la intensitat de l’exercici

3.1 Execució de curses a ritme regular durant un temps llarg.

3.3/3.4 Utilització i ampliació del màxim nombre d’articulacions en moviments diversos.

3.5 Inici ràpid d’una cursa.

3.7 Llançament a llarga distància d’objectes lleugers.

3.8 Control tònic en jocs de lluita.

3.9 Execució de traccions del propi cos amb els segments superiors.

3.11 Resistència aeròbica. Funcionalitat i dosificació de l’esforç.

3.12 Sistema de control de pulsacions.

3.13 Força: concepte, funcionalitat i principals grups musculars.

3.14 Flexibilitat: concepte i funcionalitat.

0.3 Organització i constància en l’activitat motriu i autosuperació. personal

0.4 Apreciació del benestar resultant de l’activitat física.

Resistència: Circuits per estacions, superació d’obstacles, curses combinades amb tasques (passades, conduccions...), salts amb cordes, jocs de persecució sense final ("Talla fils", "La pesta"), jocs pre-esportius en equips reduïts de participació continuada ("Minihandbol", "Pilota-torre", "Les 10 passades").

Velocitat: Sortides d’atletisme, relleus curts, jocs de canvi de posició/sentit/ritme/direcció ("1, 2, 3 pica paret", "Les velocitats", "Paquets", "Bartomeu què voleu?"), jocs de persecució, jocs de reacció ("El mocador", "Cara o creu, "Mar, terra i aire"), jocs de velocitat gestual ("Picar mans", "Lluita de polses", "El mirall").

Flexibilitat: Tombarelles, el pont, estiraments musculars individuals/parelles, estiraments amb material (cordes, piques, pilotes...) streching, jocs d’estiraments ("Embolics", "La grua", "El túnel").

Musculació general: Jocs de lluita, jocs de contacte ("Donar la volta al company", "Desplegar el company"), transports, llançaments d’objectes, quadrupèdies, raptacions, exercicis musculars (abdominals, lumbars flexions...) circuits per estacions, castellers i torres, joc de "El pal emmerdat", multisalts, grimpades, lliscaments.

En aquesta unitat, potser més que en cap altra, cal tenir en compte la DIVERSITAT. No podem demanar la mateixa càrrega de treball a tothom. Hem d’exigir esforç i autosuperació, però amb precaució i sense sobrecàrregues. "Millor quedar-se curt que passar-se".

Majoritàriament, per a les activitats de flexibilitat i força, utilitzaré el comandament directe. L’assignació de tasques predominarà en la resistència i la velocitat, tot i que es pot combinar, sempre que ho requereixi la situació, amb altres estils d’aprenentatge.

Cal tenir molt present les següents precaucions per a evitar riscos: en el treball de força i musculació, mantenir l’esquena recta, treballar amb les cames i no l’esquena. Molt important l’escalfament previ. Estiraments musculars posteriors. Realitzar els exercicis amb la tècnica apropiada i respectant les proporcions de treball de cada grup muscular. Si fem lluites o transports per parelles, procurar que els infants siguin de pes similar. En el treball de resistència, controlar els infants amb malalties cardiorespiratòries. Mantenir sempre un ritme que permeti córrer i anar parlant a la vegada (ritme baix-mitjà). Controlar la freqüència cardíaca entre el 60-80% d’intensitat d’exercici. Dissenyar activitats de llarga durada i de suau execució. Evitar el treball específic de resistència anaeròbica. En el treball de la flexibilitat, evitar els rebots. Intercalar treballs estàtics i dinàmics per a garantir l’eficàcia dels primers i la motivació dels segons.

1. L’avaluació inicial: avaluació objectiva passant un test estandaritzat.
2. Avaluació subjectiva, lligada a les meves observacions i registres, que realitzaré durant tot el curs davant de fets o infants que destaquin, per dalt o per baix, en alguna de les capacitats condicionals.
3. Avaluació sumativa; avaluació objectiva, lligada als testos i controls que es poden fer puntualment o repetir-los de dues a tres vegades durant cada curs.
4. Graella d’autoavaluació de la pròpia unitat de programació per a comprovar si el funcionament és correcte.

1. Representar missatges amb el cos.

2. Improvisar, representar i dramatitzar situacions inventades.

3. Conèixer i usar diferents tècniques i elements d’expressió corporal.

4. Interpretar el significat dels moviments dels altres.

5. Acceptar les pròpies característiques corporals.

6. Respondre positivament envers la comunicació corporal.

7. Actuar amb respecte davant la diversitat física, d’opinió i d’acció.

Continguts

4.2 Utilització del cos per a transmetre missatges preestablerts.

4.3 Improvisació, representació i dramatització de situacions.

4.4 Ús de tècniques d’expressió corporal.

4.7 Gest i moviment en la comunicació.

4.8 Elements elaborats d’expressió corporal.

0.1 Acceptació i estimació del propi cos.

0.8 Valoració de la comunicació corporal.

0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d’opinió i d’acció.