Al llarg de la programació he hagut d’utilitzar una sèrie d’estratègies per a poder realitzar un document de 60 fulls:
La meva programació es basa en un CEIP d’un poble del pre-litoral a la comarca del Vallès Oriental, que rep el nom de CEIP El Corredor, en motiu del Parc Natural que hi ha a la zona (Parc Natural Montnegre – Corredor). Antigament, el poble tenia una funció molt important d’estiueig i una activitat molt agrícola, que actualment es troba en regressió per l’expansió de la indústria, pròpia de tot el Vallès. Aquesta industrialització no ha afectat en l’augment d’habitants, sinó el flux de gent de la ciutat cap al poble. Des de sempre, el poble ha estat molt arrelat a l’esport, de fet té federades totes les categories dels clubs de futbol, futbol sala, bàsquet i tennis. A més, l’Ajuntament utilitza el Pavelló d’Esports Municipals per a realitzar-hi activitats extra-escolars pre-esportives.
El centre data del 1945, el 2002 es reformà construint-s’hi el gimnàs. Consta d’una sola línia amb Educació Infantil i Primària, en total 9 grups. El nombre d’alumnes per grup va dels 20 als 25. Actualment, hi ha 214 alumnes amb 14 mestres, d’uns 36 anys de mitjana d’edat, que es distribueixen de la següent manera: 9 tutors (3 professors a Infantil i 6 a Primària) i 5 especialistes (Educació musical, Llengües estrangeres, Educació física, Educació especial, Informàtica). L’escola gaudeix de dos patis, davanter i posterior, separats per una petita tanca amb una porta per a comunicar-ne un amb l’altre. El pati de davant correspon a Educació Infantil, en ell hi trobem un sorral i dues fonts, també és on hi ha la porta principal d’entrada a l’edifici; el de darrera l’ocupen els alumnes d’Educació Primària, on hi trobem una pista poliesportiva, una zona de sorra amb dues fonts i el gimnàs. A l’interior de l’edifici hi ha la sala de psicomotricitat.
Els documents oficials de l’escola m’han servit com a base per a la meva programació:
He seleccionat el Cicle Superior per a la meva programació. És un grup de 23 alumnes, 10 nens i 13 nenes, la gran majoria estan junts des de la Llar d’Infants. Respecte a la seva experiència en educació física, cal destacar que la majoria participen, des de ben petits, en activitats extra-escolars pre-esportives de l’Ajuntament o estan federats per algun club esportiu del poble. Dins del grup trobem una alumna nouvinguda procedent de Barcelona i un alumne amb deficiència visual (baixa visió), capaç d’anticipar-se als obstacles a una velocitat moderada. Cal destacar, però, que és un alumne acostumat a fer les classes d’Educació Física, ja que ho ha fet durant tota la primària. La dedicació setmanal a Educació Física és de dues hores, una dimarts després del pati i l’altra divendres a última hora de la tarda.
Crec que les característiques generals dels infants de cicle superior són les següents:
Capacitat d’escoltar à Poden atendre tot el temps que se’ls demani
Baralles à Mínimes, però de major grau de violència (psíquiques) i de més durada. En cas de baralla, penso que he de donar importància als motius, saber escoltar i no avançar-me al diagnòstic
Capacitat de treballar per parelles à És difícil fer parelles mixtes, pel que crec que hauré de treballar la coeducació, però sense excedir-me.
Capacitat de treballar per grups à Són molt capaços de treballar en grup.
Acceptació de la derrota à Si s’ha treballat anteriorment, accepten la derrota bastant bé.
Sentiment de confiança i autoestima à Mostren inseguretat davant els canvis del seu cos, coneixen bastant bé les possibilitats del mateix.
Sentit del ridícul à En alguns casos, segons com es treballi, pot arribar a limitar molt la seva activitat motriu.
Trasllats (files) à Són bastants autònoms i normalment no provoquen problemes.
Ús del material à Valoren molt el material d’Educació Física i, si s’han marcat uns hàbits previs, poden tenir total autonomia en el seu maneig i conservació.
Capacitat de raonar el que han fet à Tenen una lògica abstracte, són totalment conscients de les seves accions i amb capacitat de raonament i decisió. Les noies s’anticipen molt en la seva capacitat de raonar, els nois són més impulsius.
Capacitat d’espera à Poden esperar, mentre, van xerrant de les seves coses.
Sentit del perill à El tenen bastant elaborat i poden controlar les seves accions, tot sabent el que poden provocar. Poden començar a jugar esports de contacte.
Iniciativa i capacitat d’investigació à Hi ha un major desenvolupament de la curiositat i de l’esperit aventurer.
Relació amb els altres à Formen grups tancats d’amics/gues, podent aparèixer serioses dificultats d’integració segons com es treballi.
Acceptació del seu propi cos à Tenen una visió crítica envers el seu propi cos i la seva imatge, trobo important treballar els hàbits d’higiene i de salut; davant de conductes impròpies.
Recriminacions davant de conductes impròpies à Saben perfectament quan fan bé i quan no, poden admetre la "culpa". Veig important el tractament d’aquests comportaments fora de la visualització del grup.
Pel que fa al desenvolupament motriu, el cicle superior és una etapa de modificació corporal, milloren les possibilitats de coordinació, tenen un major equilibri estàtic/dinàmic, cap als 11 anys es desenvolupa la velocitat, augmenta la resistència, s’acaba d’elaborar l’esquema corporal, dissocien la dreta de l’esquerra. En el desenvolupament cognitiu ens trobem amb l’afirmació del "JO" com a elaboració definitiva de l’esquema corporal, passen de la lògica concreta a l’abstracte, es comença a desenvolupar la capacitat analítica, poden organitzar nocions d’espai i temps, es redueix la capacitat d’imaginació arribant a un major realisme, major desenvolupament de la curiositat i de l’aventura. En el desenvolupament social hi ha una major autonomia i autodeterminació, apareixen grups fixes d’amics i amigues i líders ("positius" i "negatius"), hi ha una marcada predilecció pels amics del mateix sexe i antagonisme pels del sexe contrari. Pel que fa el desenvolupament afectiu trobem un major control de les emocions, un grau de diferenciació per sexes, s’accentua la sensibilitat moral i apareix el sentiment de justícia.
BLOC I. CONTROL I CONSCIÈNCIA CORPORAL
PROCEDIMENTS / Ajust postural i domini lateral
1.2 Aplicació de les nocions d’orientació lateral en un espai concret
PROCEDIMENTS / Control de la respiració
PROCEDIMENTS / Control tònic
PROCEDIMENTS / Organització de l’espai i del temps
FETS / Esquema corporal
FETS / Organització de l’espai i del temps
BLOC II. EXECUCIÓ D’HABILITATS COORDINATIVES
PROCEDIMENTS
FETS
BLOC III. UTILITZACIÓ DE LES CAPACITATS CONDICIONALS
PROCEDIMENTS
3.1 Execució de curses a ritme regular durant un temps llarg
3.2 Manteniment d’una activitat física continuada de baixa intensitat, que suposi un lleuger esforç
3.3 Utilització del màxim nombre d’articulacions en moviments diversos
3.4 Ampliació i/o manteniment dels recorreguts articulars
3.5 Inici ràpid d’una cursa
3.6 Canvis de direcció, sentit i posició corporal en curses curtes
3.7 Llançament a llarga distància d’objectes lleugers
3.8 Control tònic en jocs de lluita
3.9 Execució de traccions del propi cos amb els segments superiors (enfilades, quadrupèdies, rastreig)
3.10 Executar moviments amb agilitat
FETS
3.11 Resistència aeròbica: funcionalitat i dosificació
3.12 Sistema de control de les pulsacions
3.13 Força: concepte, funcionalitat i principals grups musculars
3.14 Flexibilitat: concepte i funcionalitat
BLOC IV. EXPRESSIÓ CORPORAL I DRAMATITZACIÓ
PROCEDIMENTS
4.1 Construcció de moviments a partir d’estímuls musicals, plàstics i/o de gestos dels altres
4.2 Utilització del cos per a transmetre missatges preestablerts
4.3 Improvisació, representació i dramatització de situacions
4.4 Ús de tècniques d’expressió corporal
4.5 Expressió de ritmes a través del moviment corporal
4.6 Recerca de l’estètica en coordinacions pròpies de l’estil de ball
FETS
4.7 Gest i moviment en la comunicació
4.8 Elements elaborats d’expressió corporal (dansa, mim, dramatització)
BLOC V. REALITZACIÓ DE JOCS
PROCEDIMENTS
FETS
BLOC 0. ACTITUDS, VALORS I NORMES
Responsabilitat individual
0.1 Acceptació i estimació del propi cos
0.2 Iniciativa en l’acció
0.3 Organització i constància en l’activitat motriu
0.4 Apreciació del benestar resultant de l’activitat física
0.5 Esforç en la superació de dificultats
0.6 Autosuperació personal
0.7 Cura del propi cos i de la seva higiene
Relació amb els altres
0.8 Valoració de la comunicació corporal
0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d’opinió i d’acció
0.10 Participació responsable en activitats motrius col•lectives
0.11 Conscienciació i participació envers normes
Respecte a l’entorn
0.12 Cura per l’entorn en les activitats a la natura
0.13 Esperit crític envers el deteriorament de la natura
0.14 Participació activa en el manteniment del material i les instal•lacions
Quan parlo de metodologia a l’àrea d’Educació Física, considero oportú afirmar que tant important és el "Què ensenyar?" com el "Com ensenyar?". Les característiques personals de cada mestre/a són un punt molt important a l’hora de portar a terme les diferents activitats, tot docent ha de ser bon comunicador, motivador, pacient, capaç d’improvisar, amb sentit de l’humor, referent per als infants...
En funció del període evolutiu dels infants, utilitzo una estratègia metodològica o una altra, d’acord amb els continguts i objectius que pretengui assolir:
|
QUÈ PRETENC? |
PAPER MESTRE/A |
ACTIVITATS PROPOSADES ALS INFANTS |
|
Cercar la qualitat en els moviments, qualitat referida tant a l’eficàcia com a l’expressivitat del gest |
Intervenció més dirigida cap al refinament del moviment, sense donar respostes tancades ni moviments estereotipats a imitar. |
Aquelles que facilitin que l’alumne/a experimenti, analitzi i trobi les respostes motrius més adequades en cada cas. |
Quan realitzo preguntes als infants, pretenc ajudar-los a prendre consciència del què estan treballant, interioritzant els coneixements des del seu punt de vista i guiats pel/la mestre/a.
Trobo en el joc motriu un bon recurs metodològic, per ser una font educativa rica en situacions i experiències, i sobretot pel seu caràcter lúdic i relacional. Amb ell, evitaré l’especialització prematura centrant-me en l’oposat, oferir un ventall exagerat de patrons, una bona base motriu perquè sigui el propi infant el qui decideixi cap a quina activitat esportiva encaminar-se. Fugiré també de l’estricta competitivitat, que si bé apareix en algun moment serà de manera no prioritzada.
L’aprenentatge de l’infant, en realitat, no està dividit estrictament per àrees, doncs existeix una interrelació entre elles. En aquest sentit, les unitats de programació 2, 12 i 14 es poden treballar interdisciplinarment amb l’àrea de Coneixement del medi natural; les número 7 i 16, amb l’àrea de coneixement del medi social; la 3ª amb l’àrea de plàstica; i les 13 i 18 amb l’àrea de música.
El problema que es genera en nombroses sessions d’educació física és la manca d’organització, pel que un bon sistema d’agrupament i d’assignació de tasques evitarà situacions d’espera i passivitat innecessària. Per a la realització dels agrupaments i l’assignació de tasques em baso en la relació entre els infants, en el seu nivell físic, en el sexe (sense necessitat d’haver de discriminar a uns/es o altres), en els objectius didàctics, en el tipus d’activitat, en el material i instal·lacions de que disposem... És en el tema de les instal·lacions on també pretenc motivar els meus infants, pel que el simple fet de diversificar els espais d’actuació, enriqueix en gran mesura les experiències motrius dels infants. És per això que la unitat de programació 16 la realitzaré a la natura.
De manera general podem dir que utilitzaré: j METODOLOGIA REPRODUCTIVA.. Basada en la concepció conductivista de l’aprenentatge, pretenent minimitzar l’error i el període d’aprenentatge durant l’execució de les tasques motrius. El seu plantejament es basa en problemes motòrics amb una única solució d’eficàcia provada. El mestre facilita el màxim d’informació a l’infant perquè aquest, amb la reproducció del model proposat, arribi al domini de la tasca. k METODOLOGIA INVESTIGATIVA. Basada en les teories de l’aprenentatge cognitiu. Pretén posar èmfasi en el procés, allunyant-se dels plantejaments amb un únic objectiu posat en la consecució de resultats. L’aprenentatge es basa en la motivació de l’alumne, per a que trobi per si sol les solucions més adequades que donin respostes als problemes plantejats.
L'ensenyament de l'educació física adopta formes diferenciades segons el mètode utilitzat. El concepte de mètode, en educació, designa com es du a terme el procés d'ensenyament-aprenentatge. Cal tenir en compte que no hi ha cap fórmula magistral ni cap mètode ideal, sinó que aquests s'adeqüen a cada circumstància o context. A cada unitat de programació, citarem l’estil d’ensenyament utilitzat:
- Comandament directe. S’aplica quan es tracta d’un gran número d’infants. El/la mestre/a posseeix el coneixement i l’experiència. El paper de l’infant és escoltar, comprendre i complir, sota el control directe del/la mestre/a.
- Assignació de tasques. Els infants són lliures d’iniciar i abandonar el moviment quan vulguin i realitzar-lo el número de vegades que vulguin. Cada infant té la seva pròpia cadència de moviments.
- Descobriment guiat. Es donen pautes d’un concepte a l’infant perquè investigui, compari, tregui conclusions basades en comparacions, presa de decisions, reflexioni...
- Resolució de problemes. En la resolució de problemes s’espera que l’infant trobi per sí mateix les respostes, d’acord amb el seu total arbitri. Col·loca l’infant davant d’ell mateix i li exigeix que aprengui a considerar el problema de forma individual.
L'avaluació en l'àmbit de l'educació física representa un element important del procés educatiu d'aquesta disciplina, en tant que no s'ha de limitar a emetre judicis sinó que, fonamentalment, ha de servir per prendre decisions. La reflexió sobre els agents que han d'intervenir, sobre quins moments són més propicis per avaluar i sobre quines tècniques i instruments puc utilitzar, sens dubte, m’ajudaran a millorar els processos avaluatius i en conseqüència, incidiran en les noves decisions que prengui.
Per a saber el grau d’assoliment dels objectius didàctics de cada unitat de programació i per a regular el procés d’ensenyament-aprenentatge, utilitzo les activitats d’avaluació mitjançant els instruments d’avaluació (frases amb relació exacta amb l’enunciat de l’objectiu didàctic i de resposta possible i taxativa). Aquests instruments els realitzaré pensant uns indicadors d’avaluació i les claus de resposta (ítems o barem de puntuació), com poden ser: sempre/a vegades/quasi mai/mai, sí/no, quantificació numèrica dels resultats (10 cistelles, 1m, etc), base numèrica del 0 al 10. Abans de portar a terme l’activitat d’avaluació però, tindré en compte: A) Organització del grup. Una bona organització és el treball per estacions, doncs puc centrar l’atenció en un grup mentre els altres infants realitzen activitats ja conegudes que no necessiten de la meva intervenció i amb el mínim possible d’elements de conflicte. B) El material ha d’estar en bon estat per a poder realitzar adequadament les activitats d’avaluació. C) L’espai més adequat per a portar a terme les activitats d’avaluació és aquell que em permeti tel control de tot el grup-classe. D) A l’hora de redactar les sessions preveuré les activitats d’avaluació, incloent-hi el temps, materials i instruments corresponents.
L’acte d’avaluar no ha de recaure única i exclusivament en la figura del/la professor/a, doncs els propis infants poden autoavaluar-se o avaluar-se els uns als altres. Tot dependrà de l’experiència prèvia, del grau de maduració i dels indicadors a avaluar.
Una avaluació també necessària és la de la meva pròpia tasca, així trobaré les claus per a regular el procés d’ensenyament-aprenentatge (què canviar i per què) i m’ajudarà a millorar la meva activitat docent.
Per a l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge utilitzaré instruments tals com l’enregistrament de vídeos, graelles d’observació, graelles amb resultats numèrics, dossiers escrits, fitxes d’autoavaluació, registres anecdòtics i llistes de control.
Els 32 objectius terminals proposats al primer nivell de concreció m’indicaran els assoliments mínims en acabar l’etapa:
Tal com indiquen les instruccions d’inici de curs d’enguany, s’ha d’assegurar el treball de les competències bàsiques en totes les àrees. És en el Projecte Curricular de Centre on quedaran reflectides totes les actuacions que garantiran aquest procés. Les competències impliquen la capacitat d’utilitzar els coneixements i les habilitats que cadascú posseeix en contextos i situacions diferents d’on les ha après. L’escola ha d’afavorir el treball de les competències per a garantir que els alumnes adquireixin l’autonomia necessària per a l’aprenentatge i per al desenvolupament personal i social. L’alumnat ha d’adquirir un bon nivell de comprensió lectora, d’expressió oral i escrita, d’agilitat en el càlcul i en la resolució de problemes i d’autonomia en l’aprenentatge. Des de l’àrea d’Educació Física, la meva actuació serà la següent:
El que es pretén sempre en aquests casos és augmentar el grau d’autonomia de l’alumne/a, fomentar la igualtat d’oportunitats i afavorir les experiències d’èxit.
Estratègies generals
Dissenyar activitats ample amb diferents graus de dificultat i nivells d’execució
Dissenyar activitats diferents per a treballar el mateix contingut
Dissenyar activitats amb diferents sistemes organitzatius gran/petit grup, parelles i individuals
Planificar activitats de lliure elecció per part dels alumnes
Fer servir rutines de funcionament i d’organització de les sessions
Estratègies per a alumnes amb dèficits visuals
Proximitat en la ubicació i localització del/la mestre/a i de l’alumne/a
Claredat, concreció en els missatges, fent una descripció molt ample del que es demana
Ubicar el material en llocs establerts i apresos prèviament per l’alumne/a
Destacar els objectes amb colors vius, per a ressaltar-ne el contorn
Utilitzar senyals acústiques
Preveure una bona il·luminació
Potenciar el treball per parelles
Estratègies per a alumnes amb dèficits auditius
Posició dels alumnes a prop del mestre i de manera que puguin veure clarament el moviment dels seus llavis
Augmentar les expressions amb els braços i el cos
Simular les consignes donades als infants
Fer servir recursos visuals: pissarra, cartells, mocador de colors...
Estratègies per a alumnes amb dèficits motòrics
Proporcionar experiències d’èxit, sobretot al principi
Donar importància als moviments lents i repetitius
Utilitzar espais amplis amb la menor quantitat d’objectes arquitectònics
Treballar en espais de terra tou, o al pati abans de pista de ciment
Impulsar els esports alternatius
Estratègies per a alumnes nouvinguts/des
Acte de benvinguda i grup d’acollida, que li explicarà els funcionament de les sessions, hàbits, normes i regles
Explicació, per part del/la nouvingut/da, d’algun joc tradicional del país del que procedeix
Establir un codi mínim de paraules per a facilitar la comunicació, es pot elaborar un petit diccionari en cartolines
Unitat didàctica 1. Què podem fer amb el nostre cos? Nº sessions 10 Temporització: 1r trimestre, 1ª - 5ª setmana
Cicle Superior 5è curs Espais: Pista poliesportiva o gimnàs
Objectius didàctics
1. Conèixer i realitzar desplaçaments i quadrupèdies més acurades.
3. Conèixer diferents formes de salts i girs per a superar obstacles.
3. Conèixer i utilitzar diferents tipus de llançaments-recepcions.
4. Valorar i estimar el propi cos i respectar a la diversitat.
5. Ser responsable amb el material i la normativa.
Continguts
2.3 Realització de desplaçaments i quadrupèdies més acurades.
2.3 Superació d’obstacles amb salts i girs.
2.3 Utilització de diferents tipus de llançament i recepcions.
2.5 Coneixement de diferents tipus de desplaçaments, quadrupèdies, salts i girs difícils.
2.5 Coneixement de diferents tipus de llançaments -recepcions.
0.1/0.9 Valoració i estimació del propi cos i respecte a la diversitat.
0.11/0.14 Responsabilitat amb el material i la normativa.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Marxa: Caminar sobre un banc suec pla i girat. Per parelles i amb grup. Transportant objectes: globus, pilotes, piques...
Curses: Curses de relleus i curses per grups. Jocs de persecució: "Tocar i parar", igual amb pilotes, "Lladres i policies", "La cadena", "L’aranya".
Quadrupèdies: Quadrupèdies inverses. "Futbol aranya". Combinacions amb objectes: pilotes, cèrcols... "Lluita de llangardaixos", "Lluita de foques".
Salts: Saltar de diferents maneres per sobre de caixes de cartró, tanques. Igualment, però amb objectes.
Girs: Perfeccionament de la tombarella endavant/endarrera, tombarelles sobre un banc. Roda cap als dos costats i sobre diferents superfícies. Combinacions de diferents alts i girs. Fer rodaments en grups.
Llançaments i recepcions: Jocs amb indiaques i frisbees, llançaments amb raquetes, estics, bats... "Escombrar la casa", "A qui va el disc?", "Les 10 passades".
Metodologia
Utilitzaré la majoria d’estils d’ensenyament, prioritzant un o altre segons l’activitat a desenvolupar. De totes maneres, crec que els més adequats són l’assignació de tasques, el descobriment guiat o bé la resolució de problemes. Però cal considerar que aquest darrer estil precisa, prèviament, l’assoliment d’un bon nombre d’experiències.
La major part de les tasques seran definides i indefinides i, en alguna ocasió, lliures.
Procediment d’avaluació
Unitat didàctica 2. Posem-nos en forma! Nº sessions 8 Temporització: 1r trimestre, 6ª - 9ª setmana
Cicle Superior 5è curs Espais: Pista poliesportivas
Objectius didàctics
1. Resistir durant un període de temps una activitat física determinada sense arribar a l’esgotament, adequant el ritme respiratori a la intensitat.
2. Realitzar moviments amplis articulars utilitzant el màxim nombre d’articulacions.
3. Iniciar ràpidament una cursa.
4. Llançar objectes lleugers a llarga distància.
5. Tenir control tònic durant els jocs de lluita.
6. Executar traccions del propi cos utilitzant grans grups musculars, tenint cura en la prevenció de lesions.
7. Conèixer el concepte de resistència aeròbica i el sistema de control de pulsacions.
8. Conèixer el concepte i funcionalitat de força i els principals grups musculars.
9. Conèixer el concepte i funcionalitat de la flexibilitat i les principals articulacions.
10. Ser constant en l’activitat i gaudir de l’autosuperació.
11. Valorar la condició física com a indicador de salut.
Continguts
1.4 Adequació del ritme respiratori a la intensitat de l’exercici
3.1 Execució de curses a ritme regular durant un temps llarg.
3.3/3.4 Utilització i ampliació del màxim nombre d’articulacions en moviments diversos.
3.5 Inici ràpid d’una cursa.
3.7 Llançament a llarga distància d’objectes lleugers.
3.8 Control tònic en jocs de lluita.
3.9 Execució de traccions del propi cos amb els segments superiors.
3.11 Resistència aeròbica. Funcionalitat i dosificació de l’esforç.
3.12 Sistema de control de pulsacions.
3.13 Força: concepte, funcionalitat i principals grups musculars.
3.14 Flexibilitat: concepte i funcionalitat.
0.3 Organització i constància en l’activitat motriu i autosuperació. personal
0.4 Apreciació del benestar resultant de l’activitat física.
Activitats d’ensenyament-aprenentatge
Resistència: Circuits per estacions, superació d’obstacles, curses combinades amb tasques (passades, conduccions...), salts amb cordes, jocs de persecució sense final ("Talla fils", "La pesta"), jocs pre-esportius en equips reduïts de participació continuada ("Minihandbol", "Pilota-torre", "Les 10 passades").
Velocitat: Sortides d’atletisme, relleus curts, jocs de canvi de posició/sentit/ritme/direcció ("1, 2, 3 pica paret", "Les velocitats", "Paquets", "Bartomeu què voleu?"), jocs de persecució, jocs de reacció ("El mocador", "Cara o creu, "Mar, terra i aire"), jocs de velocitat gestual ("Picar mans", "Lluita de polses", "El mirall").
Flexibilitat: Tombarelles, el pont, estiraments musculars individuals/parelles, estiraments amb material (cordes, piques, pilotes...) streching, jocs d’estiraments ("Embolics", "La grua", "El túnel").
Musculació general: Jocs de lluita, jocs de contacte ("Donar la volta al company", "Desplegar el company"), transports, llançaments d’objectes, quadrupèdies, raptacions, exercicis musculars (abdominals, lumbars flexions...) circuits per estacions, castellers i torres, joc de "El pal emmerdat", multisalts, grimpades, lliscaments.
Metodologia
En aquesta unitat, potser més que en cap altra, cal tenir en compte la DIVERSITAT. No podem demanar la mateixa càrrega de treball a tothom. Hem d’exigir esforç i autosuperació, però amb precaució i sense sobrecàrregues. "Millor quedar-se curt que passar-se".
Majoritàriament, per a les activitats de flexibilitat i força, utilitzaré el comandament directe. L’assignació de tasques predominarà en la resistència i la velocitat, tot i que es pot combinar, sempre que ho requereixi la situació, amb altres estils d’aprenentatge.
Cal tenir molt present les següents precaucions per a evitar riscos: en el treball de força i musculació, mantenir l’esquena recta, treballar amb les cames i no l’esquena. Molt important l’escalfament previ. Estiraments musculars posteriors. Realitzar els exercicis amb la tècnica apropiada i respectant les proporcions de treball de cada grup muscular. Si fem lluites o transports per parelles, procurar que els infants siguin de pes similar. En el treball de resistència, controlar els infants amb malalties cardiorespiratòries. Mantenir sempre un ritme que permeti córrer i anar parlant a la vegada (ritme baix-mitjà). Controlar la freqüència cardíaca entre el 60-80% d’intensitat d’exercici. Dissenyar activitats de llarga durada i de suau execució. Evitar el treball específic de resistència anaeròbica. En el treball de la flexibilitat, evitar els rebots. Intercalar treballs estàtics i dinàmics per a garantir l’eficàcia dels primers i la motivació dels segons.
Procediment d’avaluació
Unitat didàctica 3. Parlem amb el cos. Nº sessions 6 Temporització: 1r trimestre, 10ª - 12ª setmana
Cicle Superior 5è curs Espais: Gimnàs
Objectius didàctics
1. Representar missatges amb el cos.
2. Improvisar, representar i dramatitzar situacions inventades.
3. Conèixer i usar diferents tècniques i elements d’expressió corporal.
4. Interpretar el significat dels moviments dels altres.
5. Acceptar les pròpies característiques corporals.
6. Respondre positivament envers la comunicació corporal.
7. Actuar amb respecte davant la diversitat física, d’opinió i d’acció.
Continguts
4.2 Utilització del cos per a transmetre missatges preestablerts.
4.3 Improvisació, representació i dramatització de situacions.
4.4 Ús de tècniques d’expressió corporal.
4.7 Gest i moviment en la comunicació.
4.8 Elements elaborats d’expressió corporal.
0.1 Acceptació i estimació del propi cos.
0.8 Valoració de la comunicació corporal.
0.9 Acceptació i respecte a la diversitat física, d’opinió i d’acció.
Trabajos relacionados
Ver mas trabajos de Programacion |
|
Nota al lector: es posible que esta página no contenga todos los componentes del trabajo original (pies de página, avanzadas formulas matemáticas, esquemas o tablas complejas, etc.). Recuerde que para ver el trabajo en su versión original completa, puede descargarlo en formato DOC desde el menú superior.