- La visió de
l’Administració i la dels
ciutadans - Alguns exemples.
Algunes solucions - El servei de
comunicació de domicili - El cercador de les
administracions
ABSTRACT
Durant una determinada etapa del desenvolupament de
l’e-govern hi ha hagut, i encara hi ha, el paradigma de
crear un portal on s’hi concentri tota la
informació, interaccions i tràmits de qualsevol
administració pública. Un portal únic que
pugui actuar com a distribuïdor dels serveis públics
i on el ciutadà trobi fàcilment aquells serveis que
necessiti independentment de l’administració que
finalment li presti el servei.
Durant una determinada etapa del desenvolupament de
l’e-govern hi ha hagut, i encara hi ha, el paradigma de
crear un portal on s’hi concentri tota la
informació, interaccions i tràmits de qualsevol
administració pública. Un portal únic que
pugui actuar com a distribuïdor dels serveis públics
i on el ciutadà trobi fàcilment aquells serveis que
necessiti independentment de l’administració que
finalment li presti el servei. Aquest és un model en el
qual s’efectua un repartiment dels rols del prestador i del
distribuïdor del servei: el rol de la prestació
és exercit per l’administració
propietària i executora del servei i s’accedeix a
que un tercer distribueixi aquests serveis. Aquest model ha estat
el que han adoptat les administracions públiques catalanes
en el projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC);
s’ha creat en l’entorn del Consorci AOC una entitat
pública amb participació de
l’Administració autonòmica (Generalitat de
Catalunya) i de l’Administració local
(mitjançant el
Consorci d’ens locals per a la Societat de la
Informació Localret) amb l’objectiu de distribuir a
través dels canals telemàtics
(majoritàriament Internet i telèfon)
els serveis de les administracions públiques catalanes.
Aquest esquema a hores d’ara s’entén que
està superat i és per aquest motiu que està
evolucionant cap a un altre model. L’objectiu
d’aquesta intervenció és exposar les
principals característiques del nou model a través
d’alguns dels productes que s’han desenvolupat i que
s’estan desenvolupant en l’àmbit de
l’AOC.
La missió del projecte AOC continua essent la
mateixa: millorar la relació de les administracions
públiques catalanes amb els seus ciutadans, empreses i
entitats, però actualment el projecte està posant
l’accent, per una banda, en el desenvolupament de solucions
que incrementin la col•laboració interadministrativa
i que permetin la simplificació (o eliminació) del
tràmit i, per l’altra, en la integració
d’informació sobre serveis públics –en
un primer estadi- per, finalment, integrar la tramitació.
La idea que és la base d’aquesta estratègia
és que per tal que millorin les relacions entre
administracions i ciutadà, paral•lelament han de
millorar les relacions entre administracions. En aquest sentit
des del projecte AOC s’estan desenvolupant solucions
(algunes de les quals es defineixen en aquest document) amb
filosofia
Asp .
D’aquesta manera es posa a disposició de les
diferents administracions públiques catalanes solucions
necessàries per tal que qualsevol d’aquestes
administracions pugui avançar en l’e-govern sense
que cadascuna hagi de desenvolupar aquestes solucions pel seu
compte, amb un evident estalvi causat per l’economia
d’escala. Entre
aquestes solucions hi ha els anomenats mòduls comuns o
corporatius: els registres electrònics d’entrada i
sortida, la plataforma d’avisos i alarmes via e-mail o SMS
i el mòdul de notificacions, en són només
alguns exemples.
La visió de
l’Administració i la dels
ciutadans
La realitat i el comportament de les persones i les
organitzacions s’ajusta més a un model en xarxa que
a un de jeràrquic. Malgrat aquesta afirmació
generalista, en l’àmbit de les administracions
públiques la seva història ha anat configurant al
llarg del temps unes organitzacions jeràrquiques,
orientades a una gestió vertical de les seves
competències. És cert que en les últimes
dècades s’han anat introduint conceptes com ara la
transversalitat en la tasca de l’administració,
però també ho és que, en la majoria dels
casos, miraven de respondre a problemàtiques generades per
la manca de visió estratègica derivada de la
verticalització de la gestió administrativa i que
el benefici de la seva aplicació no ha anat més
enllà de l’àmbit de la mateixa
Administració sense fer-lo extensiu a la seva
necessària relació amb altres nivells
d’administració.
Ens trobem, doncs, per una banda, amb una
Administració que funciona com un tot perfectament
organitzat en què cada administració territorial
té unes competències perfectament definides i
fixades, amb una organització complexa però
organitzada mitjançant jerarquies de poder i que
sembla inspirada en aquelles cosmovisions hegelianes perfectes i
pures, on tot funciona com un rellotge. La principal
funció d’aquest tot és administrar, gestionar
els recursos
públics i oferir a la ciutadania serveis de la forma
més eficaç i eficient. A l’altra banda ens
trobem amb el ciutadà, últimament anomenat
‘client’ (des de la transposició al sector
públic de tècniques i estratègies
tradicionals del sector privat); en definitiva, usuari i consumidor de
serveis públics que, davant de
l’Administració se sent desconcertat. No la
comprèn però sovint la pateix. És conscient
que de tant en tant s’hi ha de relacionar, però
pensa que com menys s’hi hagi de relacionar,
millor.
Alguns exemples. Algunes
solucions
A Catalunya (i a Espanya) hi conviuen tres nivells
d’Administració i totes elles amb importants
competències: l’Administració local,
l’autonòmica i la central. L’ordenament
jurídic vigent fixa l’àmbit
d’actuació de cadascuna d’elles. Es tracta,
doncs, d’un escenari perfectament establert i ajustat des
del punt de vista administratiu i jurídic, però no
pas des del punt de vista del ciutadà. El ciutadà
sovint és víctima d’una distribució
competencial que no respon a una lògica a la qual ell hi
tingui accés. Simplement no la comprèn. A
més, la distribució de competències entre
les diferents administracions és canviant, amb la qual
cosa la percepció d’aquest ciutadà a
l’hora d’identificar un servei per poder fer front a
una necessitat és, si més no, de
desorientació.
Com deia, en el món real cada
administració disposa d’un llistat de
competències que ha d’executar, un àmbit
territorial d’actuació i uns recursos per portar a
terme els seus objectius. En conseqüència cada
administració en els últims anys ha anat
desenvolupant solucions, amb diferent grau de sofisticació
i eficàcia, de cares a prestar serveis d’e-govern
als seus ciutadans.
Tradicionalment les diferents administracions han anat
distribuint els seus serveis pels nous canals que les noves
tecnologies de la informació i comunicació
permetien, centrant-se en aquells àmbits
d’actuació en els quals eren competents. I era
lògic que fos així. Per a cada administració
el ciutadà (entès en sentit ampli en tant que
ciutadà, empresa o
entitat) era ‘el seu’ ciutadà. Cada
administració intentava millorar els seus serveis
utilitzant nous canals per relacionar-se amb els seus ciutadans,
però limitava el seu àmbit d’actuació
a l’estricte espai de les seves competències. El
resultat d’aquest lloable esforç era la
reproducció, ara en un entorn digital, de la
percepció fragmentada de l’oferta dels
serveis públics per part del ciutadà.
Són nombrosos els tràmits que se situen
dins de l’àmbit d’actuació d’una
única administració. Tot el procés
s’inicia i finalitza en organismes dependents de la mateixa
administració. No obstant això, en moltes ocasions
el ciutadà haurà de demostrar certs atributs (p.e.
viure en un determinat municipi o tenir un determinat nivell
d’estudis), mitjançant la presentació de
certificats que, sovint, hauran de ser emesos per altres
administracions. Igualment el ciutadà en la seva vida
quotidiana s’enfronta a determinades situacions on la
complexitat i extensió del procés, la
distribució competencial o una oferta disgregada el forcen
a relacionar-se amb diverses administracions per satisfer una
única necessitat. En aquests casos i atesa la
fragmentació existent referida, el ciutadà no
té una visió global i integrada de tots els
processos necessaris en els diferents nivells
administratius.
Entre els exemples més clars sobre la necessitat
de relacionar-se amb diferents administracions hi ha, sens dubte,
el cas del naixement d’un fill o bé el complex
procés que condueix a la creació d’una
empresa.
Analitzem resumidament la situació actual
d’un d’aquests processos: Quins són els passos
que actualment, a Catalunya, el naixement d’un fill obliga
a fer a una família?
- En l’àmbit de
l’administració general de l’Estat, donar
d’alta en el Registre Civil al nounat mitjançant
la inscripció en el llibre de família; a
més, si la mare treballa, haurà de tramitar la
seva baixa a la Seguretat Social. - En l’àmbit de la Generalitat de
Catalunya, s’haurà de donar d’alta en el
Registre sanitari que gestiona CatSalut (ens públic del
Departament de Salut) i, en el cas que sigui el tercer fill,
sol•licitar el títol de família nombrosa,
l’expedició del qual gestiona el Departament de
Benestar i Família. - En l’àmbit local, la família
haurà de registrar el seu fill en el cens municipal
corresponent.
Per altra banda, les diferents administracions,
conscients de la davallada dels índexs de natalitat al
nostre país en les últimes dècades,
ofereixen un conjunt d’accions que tenen per objecte
fomentar i afavorir l’increment del nombre de fills de les
parelles. En aquest sentit una família catalana disposa de
les ajudes següents:
- L’administració general de
l’Estat, mitjançant l’Agència Estatal
d’Administració Tributària, si la mare
és una treballadora en actiu, ofereix una ajuda de 100
€ mensuals. - Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya,
mitjançant el seu Departament de Benestar i
Família concedeix una prestació de 550 €
anuals a les famílies amb fills menors de 3 anys (que es
transformen en 625 € si la família és
monoparental o nombrosa). - En el mateix sentit, molts ajuntaments catalans
apliquen bonificacions i reduccions en els seus impostos
municipals aplicats al consum de l’aigua i als
béns immobles, entre altres.
De forma resumida ens hem acostat a una realitat que es
repeteix milers de vegades cada any per detectar la diversitat de
procediments implicats en un acte que és únic. La
complexitat augmenta encara més si introduïm nous
factors (que per l’extensió d’aquest document
no poden ser detallats): determinades accions s’han de fer
amb anterioritat a unes altres, ja que, per exemple, per
inscriure el fill al cens municipal, el fill ha de figurar
prèviament en el llibre de família. En el mateix
sentit, en cada tràmit haurem d’aportar una
determinada documentació. Fins i tot, a voltes, el mateix
certificat serà sol•licitat per diferents
administracions.
Aquest simple exemple serveix, a parer meu, per
demostrar que una acció orientada a facilitar la
relació de les administracions amb els ciutadans hauria de
permetre una simplificació dels tràmits i de la
documentació a aportar i una coordinació entre les
diferents administracions. Continuant amb l’exemple del
naixement d’un fill, l’ideal seria que tots els
tràmits derivats s’unifiquessin en un de sol i que,
en base a la informació requerida (nombre de fills, si la
mare és treballadora en actiu, municipi de
residència de la família, etc.),
s’identifiquessin els tràmits necessaris i se
n’iniciés la tramitació. Això
permetria una tramitació integrada dels diferents
processos que s’hauria de complementar amb la possibilitat
que, si la família dóna el seu consentiment, cada
administració pogués accedir a aquella
informació que li cal de l’altra i així
evitar la presentació addicional de
certificats.
En realitat, encara hi ha un estat superior
d’excel•lència: atès que
l’Administració té prou mecanismes per ser
informada del nou naixement, el realment ideal seria que, sense
haver d’endegar cap acció, d’ofici,
mitjançant un mecanisme intern de
l’Administració s’activessin totes les
actualitzacions necessàries en el Registre Civil, en el
Registre Sanitari, en el cens, … així com totes aquelles
ajudes i prestacions a les quals la família tingués
dret pel fet de complir uns requisits determinats. I no es tracta
de ciència ficció. En alguns països ja
és una realitat (els recomano visitar el projecte Reach
del govern irlandès a
http://www.reach.ie/).
Per altra banda, hi ha un altre tipus de serveis que,
sense tenir la complexitat del naixement del fill o la
creació d’una empresa, enfronta el ciutadà
amb la problemàtica de relacionar-se amb diferents
administracions atès que algunes d’aquestes
administracions li poden prestar el mateix servei. Aquest cas
s’esdevé quan, per exemple, un ciutadà mira
de trobar feina com a empleat públic. Actualment
haurà de consultar quina és l’oferta
pública d’ocupació en cada una de les
administracions, ja que no hi ha un Server que n’ofereixi
la visió completa. Per poder fer front a aquesta
situació des del projecte AOC estem treballant per poder
oferir una sèrie de directoris que integrin l’oferta
existent i permetin un accés directe i ràpid al
resultat final. A més, de l’exemple esmentat de
l’oferta pública d’ocupació,
també es pot aplicar al conjunt d’ajudes
públiques creant un directori comú d’ajudes i
accions de foment, o bé un directori des del qual
s’accedeixi a conèixer el conjunt de l’oferta
d’habitatge públic. Aquest tipus de solucions que,
per elles mateixes creiem que ja aportarien un benefici clar a la
ciutadania, poden ser complementades, i afegir-hi un cert
valor, amb
eines ja disponibles que permeten associar un sistema
d’avisos, amb la qual cosa s’enviaria un missatge
(e-mail o SMS) quan aparegués un nou servei enclòs
dins del perfil definit pel ciutadà. És a dir, si
el ciutadà busca feina a l’administració de
la província de Girona i és llicenciat en dret,
cada vegada que les administracions publiquessin una oferta
d’una plaça que coincidís amb les
característiques del ciutadà, el ciutadà en
seria informat sense necessitat d’haver de fer la mateixa
consulta periòdicament.
En resum, que l’actual visió fragmentada de
l’Administració s’ha d’anar transformant
en una integració, en un primer estadi, de la
informació –que permeti al ciutadà fer-se una
idea dels passos a seguir- i, en un estadi més madur, en
una tramitació integrada i fins i tot preveure la
desaparició del tràmit mateix, quan sigui
possible.
El servei de
comunicació de domicili
Des de ja fa més d’un any existeix un
projecte que té com a objectiu el desenvolupament
d’un servei integrat entre els tres nivells administratius:
és el servei de comunicació de domicili.
Des de la Unió Europea s’han impulsat
diverses iniciatives encaminades a l’ús de les
TIC per
gestionar els serveis de les administracions:
La iniciativa e-EUROPE; el Pla eEUROPE 2002, del juny
del 2000 que aprova un llistat de 20 serveis públics
bàsics (12 per a ciutadans i 8 per a empreses) i el Pla
eEUROPE 2005 presentat al Consell Europeu de Sevilla, centrat en
la seguretat de les xarxes i de la informació,
l’Administració electrònica,
l’aprenentatge per mitjans electrònics, la sanitat
en línia i el comerç electrònic.
El servei telemàtic de comunicació de
domicili, és precisament un d’aquests 20 serveis
bàsics identificats en la llista de serveis públics
d’Administració electrònica. El servei
s’emmarca en les relacions del ciutadà amb les
diferents administracions públiques i en la seva
prestació hi estan involucrats tots els nivells de
l’Administració de l’Estat.
El servei de comunicació de domicili és un
servei multiadministració, simple quant a la seva
concepció, però complex degut al nombre de
proveïdors públics que hi intervenen, en el qual cal
una comunicació efectiva entre tots aquells actors que hi
participen. La solució dissenyada en un entorn
telemàtic oculta la complexitat d’aquesta
relació al ciutadà, fent que l’àmbit
del Server no sigui tant territorial com virtual i es pugui
accedir al mateix servei des de diversos punts de la xarxa. Per
oferir el servei d’aquesta manera cal que les diverses
entitats administratives s’interconnectin i interoperin i
que el servei estigui dissenyat per treballar de forma
col•laborativa. A Catalunya calculem que cada any
aproximadament un 10% de la població (650.000 habitants)
canvia de domicili, la qual cosa evidencia que es tracta
d’un servei amb prou massa crítica
perquè sigui un servei prioritzat per part de les
diferents administracions.
L’objectiu d’aquest projecte és
establir un servei a Internet a través del qual el
ciutadà pugui comunicar les dades de la seva nova
adreça, simultàniament als diferents organismes i
entitats de les administracions públiques implicades i
realitzar tots els tràmits amb un sol
accés.
Aquesta comunicació donarà lloc a una
actualització de les dades de domicili en les unitats
administratives que en siguin destinatàries i, si
s’escau, a l’inici del procediment administratiu de
renovació de documents personals (com per exemple la
targeta sanitària o el document nacional
d’identitat). L’Administració pot ser
proactiva de tal manera que quan un canvi en el domicili impliqui
l’inici d’un tràmit,
l’Administració podrà enviar-li el nou
document (com és el cas de la targeta sanitària) o
comunicar al ciutadà l’inici del tràmit de
renovació (cas del permís de conduir).
El servei evita al ciutadà, per una banda,
demanar el volant d’empadronament, ja que n’hi ha
prou que el ciutadà doni el seu consentiment perquè
aquestes dades es transmetin als organismes seleccionats i, per
altra banda, li evita desplaçar-se presencialment a
l’organisme pertinent. Això aporta clars beneficis
al ciutadà –que deixa d’esmerçar el seu
temps inútilment, i per tant, deixa de gastar diners-
però també a l’Administració, ja que
es calcula que aproximadament el 50% de l’activitat que es
porta a terme des de les oficines d’atenció al
ciutadà dels ajuntaments catalans està relacionada
amb l’expedició de certificats originats per la
sol•licitud d’un servei d’aquests ciutadans en
una altra administració.
El projecte abraça tots els aspectes legals i
administratius de compliment obligat pel fet de tractar-se
d’un servei públic amb informació
confidencial i protegida per la Llei orgànica de
protecció de dades de caràcter personal.
També han estat especialment tinguts en compte els
aspectes de seguretat jurídica i informàtica per
tal que s’assoleixin les garanties aplicables.
De la mateixa manera que en els casos descrits per a les
situacions concretes de tenir un fill i de canviar de domicili,
hi ha altres casos en què el ciutadà és
capaç de descriure la seva necessitat (vull una ajuda per
accedir a un habitatge o vull crear una empresa) però que,
en canvi, desconeix el repartiment de competències entre
les diferents administracions. En qualsevol cas allò que
es pretén amb la integració
d’informació i de tràmits és el
desenvolupament d’un nou servei integrat en el qual
responent a una sèrie de preguntes s’activi una
lògica que:
- Identifiqui quins són els tràmits que
responen a la situació del ciutadà. - Presenti un únic formulari que eviti
l’entrada reiterada de la mateixa
informació. - Enviï a totes les administracions implicades la
sol•licitud electrònica corresponent. - Ajudi a conèixer l’estat de
tramitació de tots els tràmits
iniciats.
El producte resultant no serà ofert al
ciutadà des d’un únic punt
d’accés. La idea és exactament la
contrària: que des de qualsevol administració
implicada en el procés global es pugui accedir al conjunt.
D’aquesta manera hem evolucionat des d’un model basat
en una idea de concentració en un únic punt
d’accés (el portal únic, la finestreta
única) a un model basat en la idea de xarxa, en què
el ciutadà tria el punt d’accés al servei.
Creiem fermament que d’aquesta manera s’aconsegueix
una trasversalitat interadministrativa fins ara desconeguda al
nostre país.
El cercador de les
administracions
La mateixa filosofia és la base d’un altre
dels productes emblemàtics en aquesta nova
concepció de l’e-govern: el cercador de les
administracions públiques.
Tant en l’àmbit de les iniciatives privades
com en el del sector públic, la gran diversitat de formes
d’estructurar els continguts digitals en les pàgines
web fa que una
de les eines més utilitzades sigui el cercador. Aquest
cercador ha de permetre, amb independència de la taxonomia
utilitzada per cada pàgina web indexada, un accés
ràpid i directe als continguts que l’usuari
està buscant.
La gran diversitat de webs i continguts públics
provoca que els cercadors esdevinguin eines fonamentals per
accedir al recurs d’interès. La nostra
experiència ens permet afirmar que un dels recursos
més utilitzats als web del sector públic és
el cercador del qual disposa la gran majoria, atès que
és preferible intentar accedir al contingut
d’interès des del mateix web que posar-se a navegar
per un lloc que pot estar organitzat en base a uns criteris que
no corresponen necessàriament a la lògica de
navegació de l’usuari, ni a la seva
experiència de navegació.
Malgrat això, el nivell de qualitat dels
diferents cercadors de les webs públiques és, en
general, bastant deficient.
En base al que s’ha argumentat, des del projecte
AOC estem treballant des de fa uns mesos en el desenvolupament
d’un cercador (amb filosofia Google) que
permeti:
- Indexar totes les pàgines publicades des dels
organismes públics que actuïn a
Catalunya. - Indexar, no només documents en format html
sinó també bases de dades , fitxers excel, pdf,
etc. - Indexar amb una periodicitat
diària. - Associar uns criteris de ponderació (pagerank)
al resultat per tal de prioritzar la presentació dels
continguts amb més valor. - Presentar els continguts diferenciats per tipologies:
tràmits, informació i equipaments. - Incorporar eines lingüístiques que
permetin incrementar la qualitat de les cerques (lematitzadors,
diccionaris de sinònims, etc.). - Oferir a les administracions que ho vulguin que
incorporin aquest producte a la seva pàgina
web.
Els beneficis d’una eina de cerca de continguts a
Internet com aquesta crec que són evidents. En primer
lloc, es construeix un cercador potent que integra el conjunt
global de la informació disponible a la xarxa amb la qual
cosa el ciutadà que està buscant un servei concret
i no coneix ni l’Administració que li presta el
servei, ni si existeixen altres serveis complementaris que
s’adeqüin a la seva necessitat, accedeix directament
al resultat global.
En segon lloc, és un servei que es posa a
disposició de totes les administracions mitjançant
una barra de cerca (a la Google) de tal manera que el
ciutadà podrà accedir des del web de
l’Administració que vulgui a una visió
integrada dels serveis públics online.
Hi ha, a més, alguns subproductes que es
desprenen de l’existència d’aquest cercador
que per ells mateixos crec que poden ser d’interès,
com per exemple, l’extracció i
‘paquetització’ de continguts. En aquest
sentit estem treballant en:
- Un directori d’ajudes públiques
(inspirat en el web www.govbenefits.gov) que permeti
accedir al conjunt de les accions de foment de qualsevol
Administració pública, sigui quina sigui la
denominació que tinguin: subvenció, beca, ajuda,
bonificació, prestació econòmica, etc. El
procediment dissenyat és que mitjançant una
simple definició del perfil de l’usuari que fa la
cerca (ciutadà, empresa o entitat) i responent a un
llistat curt de preguntes bàsiques (per exemple si busca
una subvenció per rehabilitar un habitatge, les
preguntes poden ser en quin municipi està ubicat
l’habitatge, el nivell d’ingressos de la
família o el nombre de membres que conviuen al domicili)
se li presenti la relació de serveis públics que
compleixin aquests requisits previs. - Un directori de l’oferta pública
d’ocupació que permeti accedir a totes les places
ofertades des de qualsevol administració.
Mitjançant un breu qüestionari el ciutadà
podrà acotar aquelles ofertes que siguin interessants
per a ell (per raó de proximitat territorial o
perquè s’adeqüin al seu nivell
d’estudis). - Un directori de l’oferta d’habitatge
públic de les diferents administracions. - Un directori de l’oferta de formació que
permeti accedir a la informació tant de la
formació reglada com de la no reglada i que va dirigida
a col•lectius concrets (formació ocupacional,
d’adults, etc.).
En suma, un catàleg de productes que permetin la
simplificació en l’accés i en la
tramitació dels ciutadans als serveis públics de
forma integrada, que s’hi pugui accedir des de diferents
pàgines web degut a la seva naturalesa de ‘marca
blanca’ i que addicionalment generin beneficis interns en
les administracions prestadores. Creiem que els passos
següents en la —no ho oblidem— jove vida de
l’e-govern han d’anar en aquesta direcció. Si
no fos així, esperem ser prou àgils per
adonar-nos-en i rectificar.
Durant una determinada etapa del desenvolupament de
l’e-govern, hi havia el paradigma de crear un portal on es
concentrés tota la informació, interaccions i
tràmits de totes les administracions per tal que el
ciutadà / empresa pogués trobar fàcilment
tot allò que necessitava. Actualment sabem que, en un
món en xarxa i no jerarquitzat, aquest intent és
bastant poc realista. Cada administració ha de disposar
dels mecanismes que cregui oportuns per relacionar-se amb els
seus ciutadans / empreses. Fins i tot es planteja la possibilitat
que cadascuna pugui donar informació i presentar els
tràmits d’altres administracions si amb això
facilita les coses als seus usuaris potencials.
En aquest context, a l’AOC creiem que existeix un
espai en el qual es poden treballar tots els aspectes
interadministratius, especialment:
- La creació i manteniment d’un cercador
de serveis públics (del tipus Google) que es pugui
inserir a la web de qualsevol administració en forma de
barra de cerca i permeti presentar, ordenadament, tant
informació com transaccions o notícies referides
a les paraules clau que siguin del seu
interès. - La creació i el manteniment de tramitacions
interadministratives que responen a situacions
específiques dels ciutadans / empreses. En molts casos,
un ciutadà és capaç de concretar la
situació en la qual es troba (canvia de pis, busca
ajudes per renovar el seu habitatge, etc.) però
desconeix el repartiment de competències entre les
diferents administracions. L’objectiu és que,
responent a unes quantes preguntes, existeixi una lògica
que: - 1. Identifiqui quins són els tràmits
que responen a la seva situació, - 2. Presenti un únic formulari que eviti
l’entrada reiterada de la mateixa
informació, - 3. Enviï a totes les administracions implicades
la corresponent sol•licitud
electrònica, - 4. Ajudi a conèixer l’estat de
tramitació de tots els tràmits
iniciats. - Com en el cas anterior, aquesta funcionalitat es pot
incrustar a la web de qualsevol Administració
pública. - El Consorci de l’AOC ha assumit el
desenvolupament d’aquests dos instruments amb la
participació en projectes específics de totes les
administracions implicades. De fet, en aquests moments
són operatius tant la barra de cerca com un primer
exemple de tractament multiadministratiu que resol el canvi de
domicili a partir de la inscripció del nou domicili al
padró municipal.
El contenido del presente trabajo
está gobernado por la siguiente Licencia de Creative
Commons: ver http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0
Ignasi Albors Rey