Identitats i territoris imaginaris? Llocs, fluxos, fronteres i sociabilitat virtual
- Introducció
- Fronteres i territoris en
la construcció d'identitats nacionals - Fronteres, territoris i
identitats en l'espai dels llocs i en l'espai dels
fluxos - Bibliografia
- Notas
Abstract
Aquesta comunicació té per objectiu analitzar
la possible reproducció d'una gramàtica moderna de les
identificacions col•lectives locals i nacionals, a Internet. A partir d'una entrevista per xat i
d'entrevistes "reals" a quinze usuaris d'Internet en una biblioteca de la Cerdanya,
s'estableix que la sociabilitat virtual a través del xat
és un espai que contribueix a experiències de
desterritorialització i reterritorialització i que
està lligat a l'espai "real" quotidià, per relacions i
vincles semblants als que s'hi produeixen. Això s'observa
tant en l'ús del xat per contactar persones reals i, en
alguns casos, conegudes, com per la creació i ús de
canals locals, en què els usuaris es refereixen a
esdeveniments del món local, i interactuen amb persones
conegudes.
Un dels focus centrals d'interès de les
Ciències Socials i, de fet, d'interès social, avui,
és la globalització. En el camp dels experts trobem qui
es mostra escèptic respecte que sigui alguna cosa nova i qui
la considera una mena de revolució innovadora sense
precedents. No hi falten tampoc postures més o menys
crítiques (1). A nivell social, hi ha partidaris i
detractors del fenomen. Pràcticament en tots els debats
ocupen un lloc privilegiat les noves tecnologies de la
informació (i de fet, en són una via d'àmplia
difusió), i particularment Internet. Si els fluxos, els
contactes, la virtualitat, la relativització dels territoris
i de les identitats, l'obertura de nous mercats, les formes de
consum i la pluralitat de marcs simbòlics són patrons
de l'actual era moderna avançada, postmoderna, o
globalitzada, segons com se l'anomeni, un dels marcs privilegiats
en què semblen manifestar-se és la xarxa de xarxes
informàtiques. Aquest treball resulta d'una inquietud que va
despertar en qui escriu el desenvolupament d'aquest fenomen a la
Cerdanya (Pirineu català), mentre hi feia treball de camp
etnogràfic sobre fronteres, identitats col.lectives i espais
de sociabilitat.
Vaig topar amb la qüestió l'octubre del 2001.
Havia residit en aquella comarca durant un any, el 1996-97, i
havia fet diverses estades fins el 1999. A la biblioteca
pública de la capital, en aquell temps, no
havia vist més que un ordinador connectat a Internet. Es
podia reservar hora i generalment no es pagava la connexió.
Era bastant fàcil utilitzar el terminal, ja que
l'afluència de gent era escassa. Quan hi vaig tornar el 2001
hi havia fins a cinc terminals connectats a la xarxa, i el seu
ús es pagava amb unes dues-centes pessetes l'hora. Pel que
vaig veure, els ordinadors eren força utilitzats,
especialment per la tarda. La recerca que estava duent a terme no
havia incorporat cap reflexió sobre aquesta font
d'innovació, però la realitat m'hi va
obligar.
En la recerca em preguntava per la construcció
d'identitats nacionals en un territori geogràficament
continu, però partit per la frontera franco-espanyola des
de 1659. Particularment volia conèixer si les relacions i
els espais de sociabilitat tenien algun paper en els processos
d'identificació i categorització nacionals i en la
construcció de fronteres simbòliques. Volia saber,
també, si la frontera territorial incidia en aquelles
relacions i processos productius. Els resultats van destacar que
els habitants de la Cerdanya defineixen el seu teritori i
s'identifiquen nacionalment tenint com a referent el model modern
d'Estat nació. En el context local, es reproduïen les
identitats nacionals i la frontera territorial, a través de
les interaccions quotidianes, i això tot i que la línia
territorial era fàcilment superable i que, de fet, el seu
creuament havia motivat i encara motivava relacions entre gent de
banda i banda de la ratlla. En la tesi en què vaig defensar
aquells resultats i la seva anàlisi, Internet només va
aparèixer de forma molt puntual, en un breu apartat sobre el
xat i la sociabilitat informal. Aquest treball és una forma
d'aturar-m'hi amb més detall.
La font principal seran entrevistes semi-dirigides
efectuades a quinze usuaris del servei de connexió a
Internet de la Biblioteca Comptat de Cerdanya, de Puigcerdà
i una entrevista oberta feta per xat a un noi de la Cerdanya
espanyola, usuari asidu de canals locals de la comarca.
L'anàlisi de les dades qualitatives obtingudes, tenint en
compte el treball previ realitzat a la Cerdanya, serviran per
reflexionar sobre la relació complexa i ambivalent entre
l'espai dels fluxos i l'espai dels llocs, i, concretament, per
veure si territoris, fronteres i identitats col.lectives es veuen
reflectits a les formes de sociabilitat a Internet, en el cas de
la Cerdanya.
Fronteres i territoris en la
construcció d'identitats nacionals
Des d'un punt de vista constructivista (2), tota
identitat col.lectiva resulta d'un doble procés
d'identificació (intern, del propi subjecte) i de
categorització (extern, per part d'altres subjectes)
(JENKINS, 1996), i es manifesta en un moment fenomenològic a
través de sentiments, consciència, creences i
definicions de la identitat, per part dels individus, que en
condueixen el comportament. La interiorització de la
identitat es produeix en un moment genètic en què es
desenvolupen mecanismes de producció i reproducció de
la identitat (PEREZ-AGOTE, 1986:89). En tots dos moments és
fonamental la interacció social en què esdevenen
significatius un seguit d'aspectes. En referència a les
identitats nacionals, Anthony Smith (1991:25) cita cultura, llengua, territori i
història. Tots ells se'ls pressuposa lligats a un context
territorial denominat amb un cert nom, i reconegut com a
delimitat (especialment en el cas de les fronteres
internacionals).
La construcció i manifestació d'identitats
parteix de tres nivells: micro, meso i macro (MARTINIELLO 1995).
El primer està conformat per accions i discursos individuals, i per
interaccions concretes. El segon el constitueix la
participació de l'individu en col.lectius específics, i
les interaccions socials, algunes de les quals el lliguen a
instancies institucionals superiors. El darrer nivell està
format per arranjaments estructurals produïts per la
interacció entre Estats nació, mass media i processos
generals de modernització (i particularment
urbanització) i globalització. En el cas que ens ocupa,
ens interessen particularment els dos primers nivells, a on
actuen els individus amb els seus discursos i pràctiques en
la interacció i a on trobem la sociabilitat tal com l
definí Agulhon (1981:11), en un sentit restringit "La vida
dels grups intermedis, aquells que s'insereixen entre la
intimitat del nucli familiar i el nivell, ja abstracte, de la
instància política" i en un d'ampli, "Els
sistemes de relacions que confronten els individus entre ells o
que els ajunten en grups més o menys naturals, més o
menys constrenyedors, més o menys estables, més o menys
nombrosos". Pel que fa al nivell macro, tindrem en compte el rol
de les noves tecnologies com a expressió del moviment de
fluxos i la redefinició de les coordinades espai-temps,
avui, en la globalització.
Com va apuntar Barth (1976), els límits
simbòlics entre grups es dibuixen en el contacte entre els
seus membres i, de fet, la interacció social s'hi fonamenta,
en bona part. Podríem dir, doncs, que les categories i les
identificacions col.lectives són imprescindibles pel mutu
reconeixement dels subjectes, en les relacions entre ells. La
creació de sentit en la vida quotidiana es dóna en el
procés constant de socialització (BERGER &
LUCKMANN, 1988) de subjectes que, en principi, habiten territoris
reals i concrets. En aquest procés, a més, els
individus van acumulant formes de capital (social, simbòlic,
cultural, econòmic) en camps diversos (cultural, financer,
social?) a partir de les quals es genera el que Pierre Bourdieu
denominà habitus, i que es pot definir com un sistema d'esquemes de
producció de pràctiques i d'esquemes de percepció
i d'apreciació de les pràctiques que permet un món
amb sentit comú (BOURDIEU, 1988:134-5). En el cas de la
identitat nacional, la producció d'aquests esquemes
està àmpliament institucionalitzada per l'acció de
potents agents polítics que cerquen la seva
legitimació, sovint, per un reconeixment col.lectiu que
facilita el consens. El que en aquests casos es reconeix és
la pertinença a un mateix col.lectiu, amb arguments que
apel.len a la solidaritat i a la integració grupal, en el
marc d'un territori delimitat per fronteres físiques, que
hom considera reals.
Els espais de sociabilitat, marc d'interacció
social, són escenari privilegiat de construcció i
manifestació d'identitat en els nivells meso i micro. En
ells els individus poden reconèixer-se mútuament,
participar en accions socials i accedir a recursos materials i
simbòlics. En definitiva, la sociabilitat, en un sentit
ampli, fa possible que un individu es converteixi en subjecte
social. En la interacció social, els individus negocien la
el seu lloc en el món social, en contacte amb altres, com a
individus o com a membres de col.lectius locals o supralocals.
L'experiència local (derivada de viure en un lloc
físic) mediatitza la identificació i la
categorització nacionals. Quan hom es reconeix i és
reconegut part d'una família, veïnat, associació,
secta o grup d'amics localitzat, es fa possible, per a ell,
sentir-se membre d'una comunitat (COHEN, 1982:16). En el si
d'aquest grup reduït de subjectes significatius tenen lloc
discursos i pràctiques que apropen les persones a
àmbits col.lectius que els transcendeixen. Així,
l'experiència personal es converteix en
mitjà per pertanyer al poble, a la nació o a la
comarca, àmbits omplerts de contingut amb un bagatge
simbòlic que inclou un gentilici i un territori delimitat
per fronteres.
Amb tot, les fronteres territorials estan carregades
d'ambiguïtats i contradiccions ja, d'entrada, perquè
són sempre permeables i conviden al seu creuament.
Simbòlicament, s'han establert amb un significat parell al
de les portes, que, com va indicar Simmel (1986:31), com que es
poden obrir, el seu tancament indica un aïllament de
l'exterior que una paret divisòria: "Es esencial para
el hombre, en lo más
profundo, el hecho de que él mismo se ponga una frontera,
pero con libertad, esto es, de modo que
también pueda superar nuevamente esta frontera, situarse
más allá de ella" (SIMMEL, 1986:31).
Sense oblidar que les fronteres internacionals afecten
directament la vida de persones concretes (inmigrants que veuen
prohibit el seu creuament, per exemple), el territori que les
contorneja (les zones frontereres o borderlands) és espai
potencial d'hibridació, que posa en conflicte la pretesa
univocitat de la relació entre cultura(es), identitat(s) i
territori(s) (GARCÍA CANCLINI, 2000; ROSALDO, 1991; GUPTA
& FERGUSON, 1992). Els fluxos transnacionals de capital
econòmic, persones, mercaderies, missatges mediàtics,
símbols i valors i tecnologia, configuren sengles panorames
en la globalització (APPADURAI, 1996), als quals és
consubstancial el fet de transcendir les fronteres territorials
dels Estats nació. És més, els paisatges de la
globalització es poden experimentar, en la imaginació,
més enllà dels territoris reals, amb la recreació
o la creació de circumscripcions diferents a les establertes
en el present. La realitat virtual, aleshores, sembla superar la
realitat tangible. Ara bé, fins a quin punt la
construcció de la primera es fa amb una gramàtica
diferent a aquella amb la qual s'edifica la segona? I, més
específicament, hi ha identitats i fronteres en l'espai
virtual?
Fronteres, territoris i
identitats en l'espai dels llocs i en l'espai dels
fluxos
Una dinàmica de fluxos múltiples constitueix
la globalització (APPADURAI, 1996), especialment basada en
una internacionalització d'economia, tecnologia, finances,
comunicacions i producció cultural, en el que seria un pas
més en la implantació del capitalisme com a sistema
(COMAS D'ARGEMIR, 1998:7). La revolució tecnològica en
el camp de les comunicacions és un dels aspectes principals
del procés i, entre altres coses, implica una
modificació de la noció d'espai, contribuint a una
major importància dels fluxos, front la preponderància
dels llocs.
El contacte continuat amb l'entorn físic i social
que ens envolta conforma el context local. En aquest entorn, les
relacions de sociabilitat tenen un lloc privilegiat i amb elles
trobem les identitats col.lectives fonamentades en territoris
"reals". Com que a Internet (i més específicament, en
els canals de chat) es retroben aquestes
relacions, podem pensar que hi són presents també
aquelles identitats. Ens podem preguntar, per això, si en la
xarxa de xarxes s'ensopega amb realitats conegudes i materials
vells, amb una nova forma d'expressió.
En el procés de globalització l'espai es
concep com un tot indissoluble, lligat a una major mobilitat i
contacte entre subjectes, informacions i discursos. En paraules
de Castells (1998), l'espai dels llocs ?arrelat en la
història de l'experiència comuna dels subjectes- ha
deixat de ser l'únic dominant per passar a tenir
una relació dialèctica amb un espai dels fluxos, format
a partir de relacions virtuals i de corrents d'informació
entre indrets inconnexes. Aquesta concepció de l'espai dels
fluxos és pròpia d'una època que l'autor anomena
"era de la informació".
En aquesta era han sorgit tota una sèrie d'elements
encaminats a la major comoditat i autonomia de l'individu,
especialment a l'hora d'accedir personalment o a distància a
indrets, objectes i persones que es troben en un espai no definit
per la continuïtat amb el lloc a on hom es troba. Aquest
és un fet que es dóna a la Cerdanya com es pot donar,
per exemple, a Barcelona i que d'alguna manera posa de manifest
l'extensió arreu d'elements que formen part d'un estil de
vida comú a subjectes que habiten quotidianament indrets ben
allunyats.
L'espai lloc ?espai real- coexisteix en relació amb
l'espai dels fluxos, un espai mòbil, canviant i
fonamentalment virtual, que és molt present en les noves
tecnologies de la comunicació. A través d'elles els
individus poden comunicar-se entre ells en una relació de
negació de lloc i temps físics, en un espai dels
fluxos. L'anomenat "xat" és un exemple de com s'estableixen
relacions socials en l'espai dels fluxos, a través
d'internet. D'entrada, els subjectes són individus més
o menys anònims (que poden ser cerdans reals o ficticis),
amb o sense intenció de saber-ne l'origen i identitat, i
cercant o no un contacte posterior més enllà de la
xarxa. Com ha mostrat Mayans (2002), es tracta d'una via de
comunicació fonamentalment narrativa, particularment
diferent, pel que fa les formes de definició d'Ego, del que
podríam qualificar com a món real. En el xat imperen
l'anonimat, l'elecció individual i, en general, la
situació de comunicació bàsicament entre individus
que es defineixen com a personatges que poden fàcilment
emprar màscares per presentar-se a ells mateixos. La
fragmentació de rols i l'ampli ventall de vincles que es
poden desplegar en aquest context relaciona,, en fan un exponent
de les relacions socials pròpies d'un context urbanitzat
(MAYANS, 2002:202).
Però, existeixen els mitjans de comunicació
independentment d'aquells subjectes que els utilitzen per
comunicar-se? És la fragmentació d'aquests subjectes,
quelcom independent d'una gramàtica moderna, basada -entre
altres- en referents i relacions territorialitzades? Les
relacions entre cerdans es poden donar a través de
telèfons cel.lulars o per correu electrònic sense que
això impliqui un canvi substancial en el contingut de la
relació. Es pot dir que les relacions entre cerdans i
individus d'indrets allunyats són més fàcils, i
que l'establiment d'una relació entre individus es pot
donar, també, amb més facilitat, però aquestes
relacions segueixen essent qualificades amb conceptes utilitzats
en la vida real, i bàsicament com "amistat" o
"familiaritat". Es dóna la possibilitat de mantenir
relacions amb gent distanciada en l'espai físic o real i
accessible en l'espai dels fluxos o espai virtual, però no
representa la completa substitució del contingut dels tipus
de relació social ni la desaparició del lloc "real" i
de les fronteres.
El xat es concep com una forma de conversa entre
persones, en temps real, a través de la xarxa, en què
cada individu es relaciona amb un pseudònim (nick), que
generalment no coincideix amb el seu nom real. Els múltiples
servidors de xat tenen diversos canals de connexió cadascun,
d'acord amb temes específics (informàtica, esports,
amistat, sexe, negocis?) o també amb llocs. En el cas
d'alguns servidors espanyols, es pot triar la llengua de les
converses entre més d'una opció (espanyol, català,
gallec, castellà).
El "xat" esdevé una forma peculiar d'establir i
mantenir relacions de sociabilitat, i de reproduir
l'existència tant de fronteres com de contextos locals, tot
i manifestar-se a través de fluxos i d'un espai virtual.
Alguns casos serveixen per il.lustrar això. El primer cas
és una entrevista feta per xat a una persona amb qui prèviament
s'havia contactat telefònicament. La conversa es va donar a
les sis de la tarda, en un canal del servidor IRC Hispano, de nom
"Puigcerdà", i la persona en qüestió (de nick
"syxt") era un noi de 18 anys, alumne del centre d'ensenyament
secundari de Puigcerdà, capital de la Cerdanya. Una comarca
partida, des de 1659, per la frontera hispano-francesa, encara
que sense cap element geogràfic que justifiqui plenament la
divisió.
Syxt entra a diversos canals, "per xerrar amb gent". En
alguns casos no coneix els interlocutors, però no sempre
és així. Als canals "Puigcerdà" i "Cerdanya"
coneix la majoria de persones que s'hi connecten. La
connexió a uns canals o altres respon a motivacions
diferents:
Si vols coneixer gent, canals amb molta gent, i si el
que vols es xerrar una estona amb el amics o parlar de treballs
de l'Institut pos el #puigcerdà mateix o altres.
(3)
Aquests "altres", poden ser els canals "Cerdanya",
"Puigcerdà" o "Bellver", que corresponen amb la comarca o
amb poblacions concretes. En aquest sentit, s'associa la trobada
amb amics i persones conegudes, a l'entrada en aquests canals que
s'identifiquen pels noms i per la seva concepció, amb llocs
específics. Amb tot, no existeix cap canal sobre la Cerdanya
francesa, ni sobre cap de les seves poblacions específiques.
Com reconeix el mateix Syxt, no ha entrat mai cap francès
als canals de la Cerdanya espanyola i, de fet, ell no n'ha
conegut cap (almenys virtualment) .
De fet, les fronteres internacionals es reprodueixen en
l'espai virtual amb la ubicació de les relacions entre
internautes en canals que es troben en un territori virtual
delimitat que es corresponen a un lloc entès com he dit
anteriorment (el context local configurat per relacions socials
entre subjectes coneguts, en indrets coneguts, en un territuri
real, i no virtual). La referència a llocs específics
es produeix a través del mateix nom d'aquests canals
cerdans, o per les converses. En el canal denominat "Cerdanya",
per exemple, mentre esperava l'entrada de Syxt, vaig assistir a
un xat entre diverses persones. Entre altres coses, van fer
referència al final de curs del "cole", i un dels
xàters va proposar als demés que anessin al camp de
futbol d'Alp (poble de la
Cerdanya espanyola), a on es feia una arrossada per celebrar
l'acabament del curs. La realitat virtual i la real es troben,
doncs, relacionades. En ocasions entra gent de fora als xats que
conversa amb els cerdans i que, posteriorment, els coneix a la
Cerdanya perquè "queden" amb ells. Aleshores passen a la
dinàmica de trobades reals en locals, principalment, de
Puigcerdà.
Per tant, els llocs reals i el context social local
reapareixen en la xarxa i hi mantenen relació, de manera que
l'atemporalitat, la immediatesa dels fluxos, l'anonimat
pressuposat de les trobades, no són les úniques
característiques del mitjà virtual. En les trobades es
pot "fer amics" o es pot "lligar", però les trobades "reals"
i "virtuals" són diferents. Syxt, per exemple, explica
que:
El xat permet que et deixis anar mes costa menys parlar
amb una noia si tens vergonya a la vida real.
P: Ja. I escolta, a on has fet més amics, al xat o
en persona?
Per irc bastants pero a la vida real tb
P: Hi ha alguna diferència entre uns i
altres?
Doncs si els del xat son mes obert? expliquen mes els
seus problemes
En la xarxa, la relació es vesteix d'un anonimat i
distància que faciliten la deshinibició i, en alguns
casos, la confiança. Com ha suggerit Mayans (2002), aquest
fet es troba destacat en els arguments de detractors i partidaris
del xat, en termes d'impostura o creativitat imaginativa. Per
exemple, una noia colombiana de 29 anys, resident a
Puigcerdà, afirmava que "el chat es una sarta de mentiras",
fent referència a la facilitat per amagar la pròpia
identitat i característiques reals. Una facilitat que, per
altres persones, es considera un avantatge del xat. Una altra
noia, per exemple, valorava positivament que "en el chat et pots
fer el teu món i que no sigui veritat".
Amb tot, es pot fer xat a través de programes que
permeten identificar la "màquina" des de la qual es connecta
l'interlocutor, de manera que, en part, se'l pot reconèixer
(com a mínim, en tant que participant de xats). D'altra
banda, quan no es coneix la persona, un dels primers objectius de
la interacció pot ser intentar saber de qui es tracta, la
qual cosa de vegades s'aconsegueix, i pot ser el primer pas per
iniciar una relació que pot comportar el contacte real.
Altres vegades no interessa aquest contacte, i la relació es
deixa, tot sortint del xat privat en què se sol
desenvolupar. Una cosa que es pot fer amb gran facilitat, i que
alguns xàters valoren com una virtut del mitjà. No
obstant, el contacte real també pot ser previ i fins i tot
el nick pot ser el mateix nom real, o tenir-hi una relació
molt directa. És el cas de "Arse", un bolivià de 26
anys que fa xat amb amics i familiars del seu país a
través de la xarxa i la utilitza, doncs, com a mitjà de
comunicació amb persones amb qui prèviament mantenia
relació. Una cosa semblant passa amb una dona, també
boliviana, de 28 anys, que utilitza el seu nom real com a nick
per fer xat amb el seu marit, que està a
Bolívia.
Per tant, els xats serveixen per a mantenir relacions
puntuals i esporàdiques, en alguns casos per divertir-se amb
una relació basada en l'anonimat real, i camuflada amb
elements ficticis (edat, gènere o lloc de residència),
però al mateix temps valen per a establir i/o mantenir
relacions d'amistat i parentiu. A més, Internet facilita la
trobada a persones amb aficions i interessos comuns, i el
contacte entre individus a milers de quilòmetres de
distància.
Tots aquests casos (excepte el de Syxt), els vaig
conèixer a través de breus entrevistes a un total de 15
usuaris del servei d'Internet de la biblioteca pública de
Puigcerdà. Em va cridar l'atenció que en alguns casos
eren persones molt joves, i que la gran majoria d'elles duien
telèfon mòbil. En un cas, confluïen diverses
formes de comunicació. Una noia de Guils (Cerdanya
espanyola), de 13 anys, m'explicava com, a través del xat i
l'e-mail contactava amb el seu pare (resident a Granada), amb el
seu tiet (que està passant uns mesos a Colòmbia) i amb
amics de Barcelona (estiuejants) o de l'escola, que ja coneixia
prèviament. També ha conegut llatinoamericans i
espanyols a través del xat, amb qui manté
correspondència postal escrita. Mentre li estava fent les
preguntes, el seu mòbil va sonar fins a tres vegades.
Després va seguir teclejant, mentre de tant en tant,
contestava alguna trucada telefònica.
Aquestes observacions, més la constatació de
la major oferta i demanda del servei públic
d'Internet a la Biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerdà,
posen de manifest l'ús creixent de les noves tecnologies de
la comunicació, per part de gent que resideix a la Cerdanya.
Es dóna el cas que pels cerdans francesos representa una
connexió molt més barata que el que poden trobar a la
Poste, a casa seva o en un cibercafè que hi ha a Font-romeu.
Ací les noves tecnologies es lliguen al món real,
és a dir, pel marc sociopolític marcat per les
fronteres internacionals.
Val a dir que molts dels usuaris del servei a la
biblioteca de Puigcerdà són gent procedent de fora
d'Europa. En aquests casos
s'utiltiza el mitjà per comunicar-se amb indrets llunyans,
mantenint llaços i relacions per sobre les fronteres.
Coincideix un augment de l'ús de noves tecnologies amb
l'arribada de població forana (interior de França o
Amèrica Llatina), que troba en Internet un recurs per
conèixer les notícies que es produeixen al seu
país, i per mantenir el lligam amb la seva xarxa personal, a
la vegada que experimenten una desterritorialització i
reterritorialització de la seva experiència quotidiana,
entenent aquests conceptes a partir de García Canclini
(1992) i Tomlisson (2001). És a dir, que aquesta
experiència mostra, d'una banda, una tendència a la
desvinculació de l?experiència cultural respecte del
lloc físic (més concretament, del territori). Això
no vol dir que el lloc perdi importància, sinó que el
viatge, el moviment i una mena de consciència global el
relativitzen. Però al mateix temps, de manera correlativa a
aquest procés, sorgeix la reterritorialització, com un
intent de restablir una llar cultural per, d'alguna manera,
refermar la pròpia identitat personal en un territori. En
aquest segon punt, el xat esdevindria una via per retrobar
virtualment un context territorial conegut, per mitjà del
contacte amb un espai social originat en un altre
indret.
L'espai dels fluxos i l'espai dels llocs conflueixen a
través de les relacions socials, i mitjançant les noves tecnologies de
la informació i la comunicació. En la virtualitat es
troben referents al context local i al context nacional, que
continuen, doncs, essent fonamentals en la identificació, la
categorització i les relacions socials. De manera que, sigui
per canals virtuals o reals, la sociabilitat informal té un
paper molt important en la reproducció de les
identificacions nacionals i de les fronteres simbòliques.
Tot i que supera fronteres territorials, com a via de
socialització incorpora simbòlicament l'existència
de la ratlla, al mateix temps que la supera.
Les noves tecnologies de la comunicació, i
particularment internet, promouen una diferent concepció del
temps i de l'espai, i traslladen les relacions socials a un
escenari virtual propi del que seria un espai dels fluxos,
caracteritzat per la interconnexió i la relació
simultània entre persones molt allunyades en l'espai
físic, i per la mobilitat de discursos i d'informacions. En
contraposició, l'espai dels llocs es definiria en contactes
físics en indrets localitzats, i es caracteritzaria per la
proximitat entre els subjectes que interactuen. Ara bé,
espai dels llocs i espai dels fluxos estan interrelacionats, i en
tots dos casos es reprodueixen fronteres i delimitacions
territorials nacionals, o locals. Les fronteres del món
real, reapareixen en l'espai virtual.
Si hem dit que les noves tecnologies no es poden
deslligar dels subjectes que les utilitzen, hem de dir que
afavoreixen, en alguns casos, una experiència
desterritorialitzada, i una posterior reterritorialització.
És el cas dels immigrants estrangers que es retroben amb el
context social i polític dels seus països d'origen, en
contactes virtuals per Internet. Això fa possible que
s'ubiquin temporalment en un territori allunyat de la Cerdanya.
Paral.lelament, però, hi ha gent nascuda a la Cerdanya que
es comunica amb altra gent de la comarca. Els qui ho fan són
gent d'entre uns 15 i uns 19 anys, que contacten amb companys de
l'institut. Persones que, en algunes ocasions, coneixen gent
d'altres poblacions amb qui estableixen contactes reals. De
manera que també en aquest sentit l'experiència virtual
i la real es retroben.
Respecte la qüestió de la identitat, hem dit
que es construeix en la interacció i en l'experiència
personal territorialitzada, amb ús, entre d'altres, de
topònims i gentilicis i amb la comunicació a
través de la llengua. Això a la Cerdanya es reflecteix
en móns locals diferenciats, en la mesura que canals amb
noms com "Cerdanya" o "Puigcerdà" són visitats
bàsicament per persones d'una banda de la frontera que
divideix el territori cerdà (l'espanyola), i no per gent de
l'altra. D'aquesta manera, el xat contribueix a reproduir un
món a on la frontera internacional i les identitats local i
comarcal continuen tenint un sentit gens independent dels
condicionaments generats pels Estats nació francès i
espanyol, amb la imposició de la ratlla divisòria. En
definitiva, els usuaris de la xarxa, a la Cerdanya, imaginen el
seu món sense independència de les constriccions
establertes pels Estats nació i el context local, i de les
fronteres, categories i identificacions que els permeten
entendre'l com un món amb cert sentit compartit. La
gramàtica desterritorialitzadora no es reconeix en una
completa extensió del món sense fronteres que hom
podria imaginar tenint com a referent Internet com a
metàfora i com a via de connexió que, efectivament,
virtualment sembla no conèixer fronteres.
*AGULHON, M., 1981, "Les associations depuis le
début du XIXe siècle", a M. AGULHON et M. BODIGEL,
Les associations au village, Le Paradou: Actes Sud, pp.
9-38.
*APPADURAI, A., 1996, Modernity at large, London:
University of Minnesota Press.
*BANKS, M. 1996, Ethnicity: anthropological
constructions, London: Routledge.
*BARTH, F., 1976, Los grupos étnicos y sus
fronteras, Madrid: Fondo de Cultura
Económica.
*BERGER, P.L. i T. LUCKMANN, 1988, La
construcció social de la realitat. Un tractat de sociologia
del coneixement, Barcelona: Herder.
*BOURDIEU, P., 1988, "Espacio social y poder simbólico", a
Cosas dichas, Barcelona: Gedisa, pp.127-142.
*CASTELLS, M., 1998, La era de la información. Vol.1. La
sociedad red, Madrid: Alianza.
*COMAS D'ARGEMIR, D., 1998, Antropología
económica, Barcelona: Ariel.
*COHEN, A.P., 1982, "Belonging: the experience of
culture", a A.P. COHEN (ed), Belonging. Identity and social
organization in British rural cultures, Manchester:
Manchester Univ. Press, pp.1-17.
*ERIKSEN, T.H., 1993, Ethnicity and nationalism,
London: Pluto Press.
*GARCÍA CANCLINI, N., 1992, Culturas
híbridas. Estrategias para entrar y salir
de la modernidad, México: Grijalbo.
*GARCÍA CANCLINI, N., 2000, "Noticias recientes
sobre la hibridación", a Encontro Arte latina, Universidade Federal
do Rio de Janeiro. Text disponible a http://acd.ufrj.br/pacc/artelatina/nestor.html
*GUPTA, A. i J. FERGUSON, 1992, "Beyond 'cuture'. Space,
Identity and the Politics of Difference", a Cultural
Anthropology, vol. 7, no. 1, pp.6-23.
*HUTCHINSON, J. and A.D. SMITH (comps), 1996,
Ethnicity, Oxford: Oxford Univ. Press.
*JENKINS, R., 1996, Rethinking ethnicity. Arguments
and explorations, London: Sage.
*MARTINIELLO, M., 1995, L'ethnicité dans les
sciences sociales contemporaines, Paris: Publications
Universitaires de la France.
*MAYANS, Joan, 2002, Género chat. O cómo la
etnografía puso un pie en
el ciberespacio, Barcelons: Gedisa.
*PEREZ-AGOTE, A., 1986, "La identidad colectiva: una
reflexión abierta desde la sociología", a Revista
de Occidente, no. 56, pp.76-90.
*ROSALDO, R., 1991, Cultura y verdad. Nueva propuesta
de análisis social,
México: Grijalbo.
*SIMMEL, G., 1986, "Puente y puerta", a El individuo y la libertad.
Ensayos de crítica de la cultura,
Barcelona: Península.
*SMITH, A., 1991, National identity, Reno:
University of Nevada Press.
*TOMLISSON, John, 2001, Globalización y
cultura, México: Oxford University Press.
*[1] – Una síntesi d'aquests plantejaments
contraposats la trobareu a Hernàndez Martí (2002).
*[2] – El constructivisme és una de les tres
principals línies teòriques en l'estudi de les
identitats col?lectives. Les altres són l'instrumentalisme i
el primordialisme. Es poden conèixer en detall a Hutchinson
i Smith (1996), Eriksen (1993) i Banks (1996).
*[3] – En la transcripció de l'entrevista es
va respectar l'escriptura sense accents i amb un seguiment poc
escrupulós de l'ortografia, corresponent a la forma
d'expressió dels xàters.
El contenido del presente trabajo está gobernado
por la siguiente Licencia de Creative Commons: ver
http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0
Albert Moncusí Ferré