Monografias.com > Estudio Social
Descargar Imprimir Comentar Ver trabajos relacionados

Participació ciutadana i tecnologies de la informació i la comunicació



     

    ABSTRACT

    Les darreries del segle XX i els inicis del XXI han
    estat marcats per la revolució de les tecnologies de la
    informació i la comunicació que han irromput en la era
    industrial provocant un canvi de paradigma cap a la societat de
    la informació i el coneixement. El vell sistema democràtic representatiu es troba en
    una situació de manca de confiança i de
    participació dels ciutadans en les seves institucions, fet
    que ha comportat el sorgiment de noves pràctiques
    participatives que cerquen apropar els polítics i els
    ciutadans i fer més transparent la política. L?aparició de les
    tecnologies de la comunicació i la informació està
    facilitant aquestes pràctiques avançant cap a noves maneres de fer
    política, amb una informació més àmplia i
    directa i una major comunicació entre representants i
    representats. L'article que teniu a les mans analitza l'impacte
    de les noves tecnologies en la participació dels ciutadans
    en la política i exposa dues experiències de
    participació ciutadana a través de les noves
    tecnologies, una únicament virtual i l'altra que combina la
    participació virtual amb la presencial. L'article conclou
    que la irrupció de les noves tecnologies és un inici
    cap a facilitar la participació dels ciutadans en la presa
    de decisions publiques i és un element rellevant en un llarg
    camí cap a una democràcia més
    participativa.

    Introducció

    L’aparició i evolució a les darreries
    del segle XX de les noves tecnologies de la informació i la
    comunicació en general i de Internet en particular, ha multiplicat
    exponencialment la circulació d’informació i la
    capacitat de comunicació a nivell planetari en temps real.
    Les conseqüències de la seva aparició han estat en
    tots els àmbits de la vida i han suposat una veritable
    revolució de les intercomunicacions humanes.

    La capacitat d’informació i comunicació
    han estat essencials des dels inicis de la democràcia per
    tal de resoldre els conflictes a la societat de manera
    pacífica i sistemàtica. En aquest sentit podem apuntar
    que l'accés a la informació i a l'educació
    són elements fonamentals per a fomentar la participació
    dels ciutadans en els afers col·lectius i impulsar una
    creixent democratització de la política (CANALS,
    2001).

    A continuació s’analitza la influència
    de les noves tecnologies de la informació i la
    comunicació en la dimensió política de les nostres
    vides, en la que Internet ha propiciat que el poder s’exerceixi
    principalment des de la producció i la difusió de codis
    i continguts basats en la informació.

    La present comunicació s’inscriu en el Grup
    de Treball 3: Democràcia digital, participació
    ciutadana i sistemes de gestió d’administracions
    publiques, organismes o organitzacions a través de xarxes
    telemàtiques
    , analitzant l’impacte i les
    potencialitats de l’aplicació d’Internet en
    processos participatius d’innovació democràtica
    sorgits arrel d’una crisi de confiança dels ciutadans
    en el funcionament i institucions de la democràcia
    representativa tradicional.

    A tal efecte, en primer lloc s’estudia la
    situació de la democràcia representativa i les noves
    formes de participació ciutadana en la presa de decisions
    públiques. En segon lloc s’analitza l’impacte
    que les noves tecnologies han tingut en la democràcia,
    explorant les seves potencialitats i funcionalitats en les noves
    formes de participació ciutadana. A continuació
    s’exposa dues experiències de participació a
    través d’Internet una a nivell de Catalunya i
    l’altra a nivell de l’administració local, a
    saber: Democràcia.web i Consensus, ciutadans en
    xarxa.

     

    El desencís de la
    democràcia representativa: explorant nous
    horitzons

    L’inici del nou mil·leni ha coincidit amb un
    moment de crisi de legitimitat política, de falta de
    confiança de la població en la democràcia
    representativa i de manca de satisfacció dels ciutadans vers
    els seus representants. Aquest fenomen, que es coneix com a
    dèficit democràtic, s’ha vist impulsat per
    diversos factors. D’una banda l’economia i la
    societat es troben sotmesos a un procés de canvi accelerat
    provocat per la introducció de les tecnologies de la
    informació i la comunicació
    (informacionalització). D’altra banda els partits
    polítics posen en molts casos el seu propi interès per
    davant de l'interès general. Finalment la globalització
    de mercats i financera permet als grans oligopolis escapar del
    control dels estats i influir en
    les estratègies i les decisions dels governs i les
    administracions públiques. Aquests elements porten a la
    paradoxa de que si bé d’una banda el sistema
    democràtic sembla que ha augmentat la seva legitimitat a tot
    arreu, la seva qualitat deixa insatisfeta bona part de la
    població (SUBIRATS, 2002). Així doncs ens trobem amb un
    distanciament progressiu entre polítics i administracions
    públiques d'una banda i ciutadans de l'altra, que provoca
    una baixa activitat d’uns i d’altres pel que fa a la
    participació.

    La manca de participació ciutadana entesa com a
    participació dels ciutadans en la presa de decisions
    públiques, constitueix un dels principals dèficits de
    la democràcia representativa. Sumada a elements de
    partitocràcia, de manca de control del poder polític i
    de descontent amb un sistema electoral de llistes tancades i
    bloquejades, comporta el distanciament dels ciutadans respecte
    l’activitat política (PAU i SANCHEZ, 1999). Entre els
    ciutadans trobem diverses reaccions que van des de
    l’apatia, el desencís, o l’apoliticisme fins a
    reclamacions col·lectives de participació en la presa
    de decisions públiques.

    Per tal de fer font a aquest dèficit
    democràtic es proposa la renovació de les institucions
    i les pràctiques de les democràcies representatives
    fomentant una major participació dels ciutadans en la presa
    de decisions publiques amb l’objectiu de complementar la
    democràcia representativa i avançar cap a la
    democràcia participativa. Aquest procés necessita la
    complicitat entre la voluntat política dels governants i la
    confiança activa dels ciutadans (CANALS i MARTÍ,
    2003).

    Les experiències participatives directes,
    fomentades i desenvolupades arrel de les deficiències en les
    vies de participació tradicionals de la democràcia
    representativa, tenen lloc a través de mecanismes
    tradicionals de participació com referèndums o
    iniciatives legislatives populars, o a través de mecanismes
    innovadors de participació dels ciutadans en la presa de
    decisions públiques (SUBIRATS, 2002). En aquest sentit
    són freqüents les experiències de
    participació ciutadana que s’han impulsat des de les
    administracions públiques, sobretot des de
    l’administració pública local. Aquestes
    experiències han suposat l’obertura de nous espais de
    participació política diferents a les tradicionals
    eleccions, que cerquen acostar la política a la ciutadania
    augmentant la seva participació tant pel que fa a la
    intensitat com pel que fa a la periodicitat.

    Hi ha diversos mecanismes innovadors de
    participació ciutadana que ordenen i faciliten la
    intervenció dels ciutadans en la presa de decisions
    públiques. En aquest sentit trobem mecanismes com els
    consells ciutadans, les consultes electròniques, els nuclis
    d’intervenció participativa, els plans
    estratègics, les agendes 21, els pressupostos participatius,
    els projectes educatius de ciutat o els tallers de prospectiva,
    entre d’altres (FONT i BLANCO, 2003). Els processos de
    participació ciutadana utilitzen uns o altres mecanismes en
    funció de les característiques i necessitats del
    procés però, amb independència de quina sigui la
    metodologia participativa utilitzada, trobem certs requisits
    comuns a tot procés per a que sigui realment participatiu:
    la participació ha de ser a priori de la decisió, sobre
    un tema definit clarament, amb unes normes de funcionament que
    defineixin clarament els objectius del procés i les
    responsabilitats dels participants, ha de comptar amb la
    participació de tots els interessats i afectats, ha
    d’oferir informació suficient, rellevant i
    comprensible i ha de comptar amb estratègies
    d’interacció que despertin l’interès dels
    participants i fomentin la participació.

    Per tal d’inserir plenament els processos
    participatius en la democràcia representativa hi ha dues
    grans estratègies, a saber: introduir experiències
    participatives sense que es vegi afectada la lògica
    essencial de la representació i reformar els mecanismes
    polítics actualment existents normalitzant la consulta a la
    ciutadania i avançant cap a una democràcia més
    participativa.

     

    L’impacte de les noves
    tecnologies en la democràcia

    L’impacte de les noves tecnologies de la
    informació i la comunicació en la democràcia ha
    suscitat tres tipus de reaccions bàsiques: una visió
    pessimista que pensa que contribuiran a augmentar els problemes
    de la democràcia parlamentaria, una visió optimista
    moderada que pensa que ajudaran a resoldre aquests problemes i
    una visió optimista que creu que portaran a la
    superació de la democràcia parlamentaria. El present
    anàlisi s’inscriu en la corrent que creu que les noves
    tecnologies de la informació i la comunicació poden
    contribuir a resoldre certs problemes de les democràcies
    parlamentaries. En aquest sentit, la xarxa suposa un canal de
    comunicació interactiva i multidireccional entre
    representats i representants que augmenta la capacitat
    d’informació i comunicació en ambdós
    sentits, augmentant la transparència de la informació
    pública i el control dels ciutadans sobre el Govern i el
    Parlament.

    Internet facilita i amplifica el procés en el que
    els ciutadans s’involucren en la democràcia
    parlamentaria, tant des del punt de vista tècnic com des del
    punt de vista del canvi de paradigma implicat en l'evolució
    cap a la societat de la informació i el coneixement (CANALS
    i MARTÍ, 2003). A partir de la seva potencialitat
    comunicativa i informativa, permet elevar la participació
    política dels ciutadans tant a nivell qualitatiu com
    quantitatiu. El fàcil accés dels ciutadans a la
    informació política i la interactivitat en les
    relacions entre aquests i els seus representants, faciliten una
    comunicació més propera i personalitzada (CASTELLS,
    1997) i permeten participar més directament i
    col·lectiva en el sistema parlamentari. La xarxa possibilita
    la publicitació d’interessos, preocupacions, valors i
    opinions de ciutadans vers altres ciutadans i vers les
    institucions possibilitant l’avançament cap a noves
    formes de política i de participació
    ciutadana.

    Les aplicacions i formulacions teòriques i
    normatives al voltant de la participació a Internet són
    múltiples i heterogènies abarcant termes com
    teledemocràcia, democràcia digital o electrònica,
    govern digital, administració oberta o ciberdemocràcia,
    entre d’altres.

    Per tal de que les noves tecnologies de la
    informació i la comunicació puguin desplegar tota la
    seva potencialitat s'han de complir tant condicions
    tècniques, d’infrastructures adequades a les
    necessitats, com socials, que suposen l’ús
    d’Internet habitual i general per la població. En
    aquest sentit per tal d’avançar cap a la societat del
    coneixement cal ampliar la infrastructura de les comunicacions,
    promocionar les tecnologies de la informació, evolucionar en
    els serveis de banda ampla, reforçar els sistemes de
    seguretat de la informació i unir la divisòria
    digital.

    Actualment però la divisòria digital clivella
    la societat i estableix desigualtats entre regions, persones,
    empreses i institucions que disposen de les condicions materials
    i culturals per funcionar dins del món digital, i els que no
    hi tenen accés o simplement no es poden adaptar al ritme
    dels canvis. En aquest sentit a l’interior dels països
    desenvolupats (en els que se centra el present article) la
    divisòria digital és important i exclou a bona part de
    la població. A Espanya tant sols un 20% de les llars tenen
    accés a Internet (Font: First Quarter 2001 Global Internet
    Trends, Neilsen/Netrainings) mentre que a Catalunya
    l’accés a Internet es troba al voltant d’un
    terç de la població (CASTELLS, TUBELLA, SANCHO,
    DÍAZ DE LA ISLA i WELLMAN, 2003). Aquest diferent accés
    a les noves tecnologies és degut al medi geogràfic en
    el que es viu, al nivell socioeconòmic de l’individu,
    al nivell educatiu, a l’edat i al gènere. En aquest
    sentit, l’ús d’Internet es troba més
    generalitzat entre les persones que viuen en un medi urbà,
    amb nivells d’ingressos i educatius més alts, més
    joves i més entre els homes que entre les dones. Finalment
    convé no oblidar que entre la població que té
    accés a Internet, les diferències en les condicions
    tècniques d’aquest accés suposen a la
    pràctica una forta desigualtat en les potencialitats
    d’ús de la xarxa. Aquestes dades posen de manifest que
    encara no és possible utilitzar les noves tecnologies per a
    una democràcia més participativa en el sentit de que
    bona part de la població en queda exclosa o hi té un
    accés de dubtosa qualitat, fet incompatible amb els
    principis democràtics.

    Les noves tecnologies de la informació i la
    comunicació possibiliten una gran revolució a la manera
    de fer política, ja que permeten superar les distàncies
    entre ciutadans i polítics, pròpies de la
    democràcia representativa, a la vegada que permeten superar
    l’elitisme propi de la democràcia directa de la
    Grècia clàssica (CANALS i MARTÍ, 2003). Les noves
    tecnologies influeixen en el procés de reestructuració
    dels sistemes polítics europeus i els seus elements
    comunicatius i d’interacció permeten evolucionar cap a
    processos de millora del funcionament del sistema democràtic
    o fins i tot cap a nous models de democràcia. En el marc de
    la democràcia representativa i com a estratègia
    dominant, trobem els processos de millora de sistema
    democràtic, encaminats estrictament a la millora de la
    informació i de la comunicació del sistema.
    D’altra banda, tot i que minoritàries, trobem les
    estratègies que cerquen una nova manera de fer política
    de forma més participada i col·lectiva amb una
    ciutadania activa, primant els elements relacionals de les noves
    tecnologies de la informació i la comunicació
    (SUBIRATS, 2002).

    L’altra cara de la moneda són els límits
    de l’impacte de les noves tecnologies a la política.
    En aquest sentit, a més a més de la fractura digital
    que suposa l’exclusió de bona part de la
    població, convé tenir present d’una banda el risc
    que suposa l’excés i la poca qualitat de la
    informació que sovint es difon a través de les noves
    tecnologies. D’altra banda, l’impacte de les noves
    tecnologies en la política pot comportar la possible
    pèrdua de la qualitat de la participació i la
    deliberació polítiques (CANALS i MARTÍ,
    2003).

    Internet ha estat incorporat plenament en
    l’àmbit polític a nivell dels governs, les
    administracions públiques i els partits polítics,
    però aquesta incorporació ha entès el ciberespai
    en un sentit unidireccional, sense aprofitar la interactivitat
    que permet (SÁNCHEZ, 2001). Així doncs, la
    incorporació d’Internet ha permès potenciar
    l’anomenat e-government, l’acció
    política, millorar els processos de gestió de govern i
    proporcionar informació als ciutadans, si bé encara
    s’està lluny d’utilitzar Internet a
    l’anomenada e-democracy, per oferir possibilitats
    d’interacció entre polítics i ciutadans,
    potenciar la participació dels mateixos en els processos de
    debat i de formació d'opinió, fer-los partíceps
    del control democràtic dels poders i finalment possibilitar
    una democràcia directa basada en l'organització de
    referèndums freqüents a través del vot
    electrònic. En aquest punt convé
    tenir present que l’assoliment d’una democràcia
    directa electrònica hauria d’anar lligat a
    l’educació dels ciutadans per a l’exercici
    d’una ciutadania plena, informada i responsable,
    reflexionant sobre la possible impressionabilitat i
    manipulabilitat de la població. També cal recordar que
    qualsevol forma d’organització de la democràcia
    participativa ha de garantitzar un procés de
    deliberació perquè el debat, l’expressió
    d’opinions i la contrastació d’arguments és
    el procés que permet al ciutadà elaborar la seva presa
    de decisions no només en funció dels seus interessos
    individuals immediats sinó també tenint en compte els
    interessos col·lectius i a llarg termini.

    La incorporació d’Internet a la vida
    institucional no ha suposat una participació ciutadana
    més activa ja que s’ha utilitzat per millorar les
    funcions i serveis que ja s’oferien. L’escassa
    utilització d’Internet per a l’activitat
    política es deu fonamentalment a la manca d’un
    accés igualitari de la població a la xarxa, però
    també a la manca de les mínimes garanties
    imprescindibles i als límits que les institucions
    polítiques posen a la participació ciutadana
    (SÁNCHEZ, 2001). En aquest sentit podem apuntar que és
    necessària la voluntat política dels governants
    d’obrir-se a la societat i la complicitat i confiança
    mútua entre governants i ciutadans.

    Per tal de que Internet i les noves tecnologies suposin
    efectivament un pas endavant en la participació dels
    ciutadans en la presa de decisions públiques d’una
    banda les administracions públiques han d’iniciar
    l'estratègia, instrumentar canals, vehicular la
    informació i posar els mitjans adequats per a la
    participació; d’altra banda els ciutadans i la
    societat civil han de reclamar i utilitzar els instruments posats
    a la seva disposició per participar.

    El canvi que les noves tecnologies de la informació
    i la comunicació comporta en l’evolució de la
    política cap a noves formes democràtiques més
    directes i participatives és lent i gradual. En aquest
    sentit trobem algunes experiències pioneres en la
    utilització d’aquestes noves tecnologies en la
    política que, tot i que no suposen un canvi radical en les
    institucions o les maneres de fer política,
    s’encaminen cap a noves formes més participatives.
    Aquestes experiències tenen lloc tant en l’àmbit
    internacional com en l’àmbit nacional. A nivell
    internacional podem destacar, entre d’altres, dues
    experiències de la Unió Europea impulsades des de la
    Presidència i des de la Comissió, respectivament:
    Vote for the EU you want (http://evote.eu2003.org) i Tu
    voz en Europa

    (http://europa.eu.int/yourvoice/index_es.htm). També es
    destaca Scottish Parliament webside
    (http://www.scottishparliament.uk), o l’experiència
    Minnesota e-democracy
    (http://www.e-democracy.org).

    A mode d’exemple passarem a analitzar dues
    experiències que en l’àmbit de Catalunya integren
    les noves tecnologies de la informació i la
    comunicació, concretament Internet, a noves formes de
    participació ciutadana en l’àmbit del Parlament
    de Catalunya i en l’àmbit de
    l’administració local, a saber:
    Democràcia.web i Consensus, ciutadans en
    xarxa
    , respectivament. Són dues experiències que
    aporten visions diferents de les potencialitats de les noves
    tecnologies en la participació ja que la primera es nodreix
    d’una participació de la ciutadania únicament
    virtual mentre que la segona combina la participació virtual
    amb la presencial.

     

    Democràcia.web

    Democràcia.web (www.democraciweb.org) és un
    projecte que va néixer a Catalunya l’any 1998 impulsat
    la Fundació Jaume Bofill amb el suport del Parlament de
    Catalunya. Es tracta d’una experiència de
    democràcia electrònica a Catalunya que cerca apropar la
    ciutadania al Parlament de Catalunya. Democràcia.web
    experimenta amb les noves tecnologies com a instruments de
    perfeccionament de la democràcia i en aquest sentit cerca
    divulgar l’activitat parlamentària i apropar-la a la
    ciutadania amb voluntat informativa i promotora d’una major
    participació ciutadana en el procés democràtic,
    especialment en el debat legislatiu. El web permet dues vies de
    comunicació dels ciutadans i ciutadanes amb el Parlament de
    Catalunya, a saber: l’enviament de Cartes al Parlament i
    l’espai Parlament on Line, que permet l’enviament de
    propostes d’esmena a diversos textos parlamentaris en
    discussió al Parlament.

    Les Cartes al Parlament és una secció del web
    que, de manera similar a les cartes al director d’un diari,
    permet que els ciutadans enviar Cartes als diversos grups
    parlamentaris i diputats i diputades del Parlament.
    D’aquesta manera poden fer arribar als polítics que
    els representen preguntes, comentaris, demandes o suggeriments en
    qualsevol moment i sobre qualsevol tema. Totes les cartes rebudes
    es publiquen al web i s’envien al diputat, diputada o grup
    parlamentari al que van dirigides. Un cop obtenen resposta,
    aquesta és publicada al web i s’envia a la persona que va escriure la carta. Durant la passada
    legislatura
    Democràcia.web va rebre 165 Cartes al Parlament, de les
    quals 112 van obtenir resposta, algunes d’elles de més
    d’un grup parlamentari.

    L’espai Parlament on Line permet fer el seguiment
    de la tramitació dels projectes i proposicions de llei
    més rellevants, fomentant una forta informació dels
    ciutadans a través de la publicació del text del
    projecte o proposició de llei, l’ordenació de les
    esmenes presentades pels diversos grups parlamentaris al text,
    l’informe de la Ponència, el
    Dictamen de la Comissió i finalment la llei aprovada. La
    participació de la ciutadania en l’elaboració
    dels textos parlamentaris es situa en el moment en què els
    grups parlamentaris preparen les seves esmenes al text, el
    termini de presentació d’esmenes. El nostre sistema
    polític no permet la presentació d’esmenes per
    part de ciutadans particulars, pel que a través de
    Democràcia.web els ciutadans poden fer arribar als grups
    parlamentaris propostes d’esmena, que es fan arribar a tots
    els grups parlamentaris per tal de que, si ho creuen oportú,
    les incorporin com a pròpies en les esmenes que presenten al
    text. Un cop hi hagi el debat i la votació d’esmenes
    en la discussió al Ple, les esmenes proposades pels
    ciutadans poden arribar a quedar aprovades passant a formar part
    del cos de la llei. En la passada legislatura Democràcia.web
    va seguir el procés d’elaboració de 35 textos
    parlamentaris i va rebre 85 propostes d’esmena que varen
    ser enviades al Parlament.

    Tot i les avantatges que Internet introdueix en
    l’accés a la informació Parlamentària i en
    la comunicació dels ciutadans amb el Parlament
    facilitant-la, fent-la immediata i abaratint-ne els costos, convé tenir present
    una sèrie de limitacions i biaixos que es poden produir en
    aquest tipus de participació. En primer lloc el perfil
    dominant dels usuaris de Democràcia.web extret d’una
    enquesta realitzada als usuaris del web al maig de 2000: un home
    (76’5%), adult (un 29’6% té de 25 a 34 anys i un
    45’8% té de 35 a 50 anys) i amb estudis universitaris
    (82’1%), posa de manifest un biaix en el nivell
    sòcio-cultural i l’edat de les persones que participen
    en l’elaboració de textos parlamentaris i en
    l’enviament de Cartes al Parlament a través de
    Democràcia.web. D’altra banda convé no oblidar
    que aquests possibles biaixos se sumarien als produïts per
    la fractura digital, que no són específics de processos
    de participació amb noves tecnologies sinó que són
    generals pel que fa a l’accés a les
    mateixes.

    Democràcia.web utilitza la xarxa per obrir canals
    de participació i comunicació a la vegada que es fa
    més accessible la informació política
    parlamentària als ciutadans. En aquest sentit la
    utilització d’Internet en la participació dels
    ciutadans en el procés legislatiu del Parlament de Catalunya
    afavoreix una millor informació de l’activitat
    parlamentària i una major comunicació dels ciutadans
    amb el Parlament, lluny de superar la presa de la decisió
    final per part del Parlament. Així doncs ens trobem davant
    d’una experiència participativa que introdueix canvis
    en l’elitisme democràtic tot i que no arriba a superar
    la presa de les decisions finals per part de les institucions,
    pròpia del sistema democràtic representatiu
    actual.

     

    Consensus, ciutadans en
    xarxa

    Si ens fixem a continuació en
    l’aplicació de les noves tecnologies de la
    informació i la comunicació en la participació
    ciutadana en l’àmbit local trobem el projecte
    Consensus, ciutadans en xarxa (www.e-consensus.org), impulsat per
    la Fundació Jaume Bofill, el Consorci Localret i
    l’Institut Català de Tecnologia. El projecte neix a
    l’any 2000 com a una eina interactiva que a través
    d’Internet cerca la informació, consulta i
    participació de la ciutadania en relació a processos
    participatius desenvolupats en l’àmbit
    local.

    Consensus és una eina electrònica que utilitza
    Internet per afavorir i facilitar la participació virtual en
    processos de participació presencials oberts al municipi,
    servint com a complement de la participació en aquells. Obre
    canals de comunicació dels ciutadans entre ells i amb
    l’ajuntament i ofereix informació rellevant per al
    procés participatiu. En aquest sentit Internet suposa una
    forma de complementar la participació presencial ja que
    permet superar les dificultats de temps, distància,
    comunicació i accés a la informació derivades de
    la participació presencial. D’altra banda, la
    participació ciutadana no pot quedar reduïda al pla
    virtual ja que la fractura digital que clivella la nostra
    societat, de la qual hem parlat recentment, exclouria
    automàticament a bona part de la població. Finalment,
    la participació presencial comporta forts elements
    socialitzadors més enllà del propi procés
    participatiu, que convé preservar.

    Consensus és una eina informàtica que
    consisteix en una pàgina web amb diverses aplicacions i
    funcionalitats que s’adapten als ajuntaments que el volen
    utilitzar tant a nivell del disseny en quant a colors, banners o
    tipus de lletra, com pel que fa a les funcionalitats, habilitant
    només aquelles que desitgen o necessiten per a complementar
    els processos de participació. En aquest sentit permet en
    primer lloc ajustar la configuració del web configurant
    l’ajuntament, definint els mandats i configurant els valors
    dels menús desplegables; en segon lloc Consensus permet
    gestionar les altes i les baixes dels regidors, usuaris i membres
    vinculats; finalment permet la gestió de les funcionalitats,
    és a dir, habilitar processos de consulta, posar en marxa
    fòrums i qüestionaris, permetre l’enviament de
    cartes als regidors de l’ajuntament, habilitar
    enllaços d’interès, oferir informació
    documental, permetre la recollida de signatures, informar sobre
    els Plens de l’ajuntament (dates, ordre del dia, proposar
    punts ordre del dia, llegir actes), així com publicar avisos
    i destacats. Consensus permet als ajuntaments habilitar diversos
    processos de participació que a la seva vegada poden variar
    pel que fa a les funcionalitats. Consensus permet regular
    diversos nivells de participació deixant-la lliure,
    restringint-la als usuaris registrats a Consensus (i al
    procés de consulta) i gestionant la visibilitat dels
    processos de participació fent-los visibles només per
    als membres dels processos.

    Actualment Consensus, a l’igual que
    Democràcia.web, estaria entre les experiències que
    utilitzen les noves tecnologies de la informació i la
    comunicació amb un grau baix d’innovació
    democràtica, fent-les servir per a millorar el funcionament
    democràtic i la participació dels ciutadans en el
    mateix. Consensus, però, té la potencialitat
    d’arribar a ser una experiència amb un alt grau
    d’innovació democràtica i d’acceptació
    de processos participatius i pluralistes, depèn de
    l’ús que en faci cada ajuntament i de la voluntat
    política del consistori.

     

    A mode de
    conclusions

    L’aparició de les noves tecnologies de la
    informació i la comunicació ha revolucionat les
    intercomunicacions humanes incidint en tots els àmbits de la
    vida. El seu impacte en la política i en el debilitat
    sistema democràtic està suposant un pas endavant en els
    mecanismes innovadors de participació ciutadana que cerquen
    avançar cap a una democràcia representativa més
    participativa.

    Per les seves potencialitats comunicatives i
    informatives, les noves tecnologies tenen la possibilitat de
    contribuir a resoldre certs problemes de les democràcies
    parlamentaries com les distàncies existents entre
    representants i representats a la vegada que fan possible una
    democràcia sense límits de temps, espai o altres
    condicions físiques. Faciliten la participació dels
    ciutadans en la presa de decisions publiques, però
    convé tenir present que són un simple instrument al
    servei de la voluntat política i que, per tant, les seves
    potencialitats en la participació ciutadana depenen en bona
    mesura d’aquesta voluntat. En aquest sentit, la realitat
    és que la incorporació d’Internet a la
    política ha estat sovint unidireccional i, lluny de fomentar
    l’e-democracy i activar la participació ciutadana, ha
    tendit a potenciar l’e-governance, entenent el ciberespai
    en un sentit unidireccional que permet als governs una millor
    gestió de govern i una millor informació dels
    ciutadans.

    Les noves tecnologies en els processos participatius
    suposen un instrument per enfortir i complementar la
    comunicació i la informació dels ciutadans
    necessàries per a que la participació ciutadana sigui
    real. D’altra banda el fet de permetre reduir costos i
    superar les dificultats d’espai i de temps facilita la
    freqüència de les consultes als ciutadans sobre
    decisions publiques a prendre. En aquest sentit les noves
    tecnologies fan més planer el camí de la
    democràcia representativa cap a una manera més
    participativa de fer política.

    La participació ciutadana a través de les
    noves tecnologies de la informació i la comunicació no
    pot substituir la participació presencial, sinó que ha
    de suposar un complement a les pràctiques polítiques
    anàlogues tradicionals, que tenen forts elements
    socialitzadors que van més enllà de la
    participació. D’altra banda, la utilització de
    les noves tecnologies en la participació ciutadana no ha de
    suposar un element discriminatori o esbiaixador del perfil de
    persones que participen en un procés, pel que convé
    tenir present que la fractura digital impossibilita
    l’accés a les noves tecnologies a bona part de la
    població que quedaria exclosa d’una participació
    exclusivament virtual.

    Així doncs les noves tecnologies de la
    informació i la comunicació són eines al servei de
    les institucions i dels ciutadans, versàtils a la
    utilització que se'n faci. En aquest sentit poden facilitar
    la informació i comunicació dels ciutadans i fins i tot
    la seva participació en determinats processos sense que la
    presa de les decisions finals per part de les institucions es
    vegi alterada, o bé poden facilitar mecanismes
    d’innovació democràtica fent avançar les
    democràcies representatives actuals cap a democràcies
    més participatives o fins i tot cap a una e-democràcia
    directa.

    Les noves tecnologies han suposat un gran pas endavant
    en quant a les possibilitats tècniques que obren a la
    democràcia participativa. A partir d’aquí
    s’obre un procés per anar avançant cap a la
    creació i consolidació d’una cultura participativa forta,
    arrelada a les institucions i a la ciutadania que, vetllant per
    disminuir i paliar els efectes de la fractura digital,
    s’articuli amb la nova cultura digital i les utilitzi en
    totes les seves potencialitats.

     

    Bibliografia

    • CANALS, I., 2001, "Democràcia i Internet. La
      contribució d'Internet a la democràcia" a Mar
      Obert, Setembre de 2001
    • CANALS, I. MARTÍ, J. LL., 2003, L'àgora
      digital. Internet al servei de la participació
      democràtica, Barcelona: Editorial
      Mediterrània
    • CAROU, H. (comp.), 2002, Democracia digital.
      Límites y
      oportunidades. Barcelona: Trotta
    • CASTELLS, M., 1997, La era de la información. La sociedad red, Madrid: Alianza
      Editorial
    • CASTELLS, M. TUBELLA, I. SANCHO, T. DÍAZ DE
      ISLA, Mª I. I WELLMAN, B., 2003, La societat xarxa a
      Catalunya, Barcelona: Editorial UOC
    • First Quarter 2001 Global Internet Trends,
      Neilsen/Netrainings.
    • FONT, J i BLANCO, I., 2003, Polis, la ciutat
      participativa. Participar en els municipis : qui, com i
      perquè, Barcelona: Diputació de Barcelona, xarxa
      de municipis
    • PAU, F. i SANCHEZ, J., 1999, "Democracia y nuevas tecnologías", en
      PAU, F., 1999, Parlamento y sistema electoral. IV
      Jornadas de la Asociación Española de Letrados de
      Parlamentos. Pamplona: Aranzadi Editorial
    • SÁNCHEZ, J., 2001, "Internet como instrumento de
      participación", en FONT, J., 2001, Ciudadanos y
      decisiones públicas. Barcelona: Ariel
    • SUBIRATS, J., 2002, "Los dilemas de una relación
      inevitable. Innovación
      democrática y tecnologías de la información y de
      la comunicación", en
      CAIRO

     

    El contenido del presente trabajo está gobernado
    por la siguiente Licencia de Creative Commons: ver

    http://creativecommons.org/licenses/by-nc/2.0

     

    Clelia Colombo Vilarrasa

    Nota al lector: es posible que esta página no contenga todos los componentes del trabajo original (pies de página, avanzadas formulas matemáticas, esquemas o tablas complejas, etc.). Recuerde que para ver el trabajo en su versión original completa, puede descargarlo desde el menú superior.

    Todos los documentos disponibles en este sitio expresan los puntos de vista de sus respectivos autores y no de Monografias.com. El objetivo de Monografias.com es poner el conocimiento a disposición de toda su comunidad. Queda bajo la responsabilidad de cada lector el eventual uso que se le de a esta información. Asimismo, es obligatoria la cita del autor del contenido y de Monografias.com como fuentes de información.

    Categorias
    Newsletter