El desenvolupament de la vegetació és el
resultat de la combinació de la naturalesa dels
sòls i de les condicions climàtiques.
Grans dominis de vegetació pròpia de les
regions biogeogràfiques europees
L"aigua
Els recursos
hídrics també estan constituïts per les
aigües subterrànies, complementant els llacs i
rius.
Rius ( Aprofitament directe per al regadiu o consum
humà, a través de canals o la construcció de
preses.
Aigües subterrànies ( Aprofitament a través
de les surgències naturals (fonts) o
mitjançant la
construcció de pous
Els espais naturals
protegits
Al llarg del sXX, la majoria de països han anat creant
una xarxa d"espais naturals protegits com a resultat de la
intensificació de la consciència que calia
conservar algunes arres en el seu estat natural, protegint-les
del procés urbanitzador.
A Catalunya hi ha més de 140 espais naturals, que a
part del seu valor
intrínsec han esdevingut un recur d"importància
econòmica notable, ja que atrauen gran nombre de visitants
i dinamitzen les activitats relacionades amb el turisme i el
lleure.
Població, poblament i comunicacions
Catalunya té una població de
més de sis milions d"habitants, amb etapes de creixement
irregular, i constitueix una de les comarques més poblades
d"Espanya
L"estructura
actual de la població catalana presenta les
característiques de les societats més
desenvolupades : una societat que tendeix a l"envelliment,
és a dir, regresiva-població envellida. Això
és degut bàsicament a dos factors:
Dinàmica de la
població catalana
La tendència general de la població catalana
després del 1980 ha estat d"estancament, el creixement
vegetatiu és molt proper a 0. El lleuger increment
experimentat a partir del 1997 és degut fonamentalment a
un nou corrent migratori provinent en la seva majoria del Magrib
i l"Amèrica llatina.
El poblament de Catalunya. La xarxa urbana
La població es troba a Catalunya
distribuïda pel territori de forma irregular
Poblament rural concentrat propi de la zona pirinenca
Poblament rural dispers a zones com el Gironès o el
VallèsNuclis de gran població concentrada a la Catalunya
NovaNuclis urbans de desenvolupament relativament recent i
molt vinculat a la industrialització.
Predomini de poblament urbà ( el 80% de la
població catalana viu a municipis de més de 10.000
habitants) té el seu origen en la industrialització
del s.XIX
La xarxa urbana presenta una estructura jerarquitzada
en diferents nivells:
La regió metropolitana de Barcelona:
Funció de centralitat administrativa, econòmica
i de serveis molt important que influeix a tot el territori
català ( Maresme, Vallès Oriental i Occidental,
Barcelonès, Baix Llobregat, Alt Penedès i
Garraf.
2 zones:
4,2 milions de persones.
Les ciutats d"influència supracomarcal:
Ciutats que exerceixen una influència
econòmica i social que arriba més enllà dels
límits de les seves pròpies comarques.
Els centres comarcals:
Ciutats que bàsicament influeixen sobre el territori de
la seva comarca i sovint es troben relacionats amb els seus
centres supracomarcals corresponents.
Ciutats que bàsicament influeixen sobre el territori de
la seva comarca i sovint es troben relacionats amb els seus
centres supracomarcals corresponents.
Poblacions que, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un
rol de certa centralitat respecte les poblacions que les
envolten.
Els centres subcomarcals:
Poblacions que, tot i no ser centres comarcals, exerceixen un
rol de certa centralitat respecte les poblacions que les
envolten.
La xarxa de
comunicacions
Element que vertebra el territori i
compleix diverses funcions
Connecta els diferents centres productors i
distribuïdors amb els consumidorsCanalitza els fluxos de persones i bens
Equilibra el territori, unint sistemes urbans o
àrees més desenvolupades amb zones que estan
allunyades.
Tant la xarxa de carreteres com la de ferrocarrils presenten
un traçat radial amb centre a l"àrea de Barcelona,
disposició que ha afavorit una forta concentració
de població i de les seves activitats econòmiques
la franja litoral.
L"organització
territorial
Fent ús de les competències
que la Constitució de 1978 li atorgava, la Generalitat va
estructural Catalunya en comarques.
Comarca: entitat local de caràcter territorial,
formada per l"agrupació de municipis continguts amb
una personalitat jurídica pròpia.
L"actual divisió territorial en 41 comarques de
Catalunya es basa en la Llei de la divisió i la
organització comarcals de Catalunya, aprovada per el
Parlament de Catalunya l"any 1987.
Les activitats
econòmiques
L"economia catalana és força dinàmica
dins la UE i te un paper fonamental dins l"Estat Espanyol ( el
PIB
català significa el 20% aprox del total espanyol,
situant-se al capdavant).
El sector primari
L"agricultura:
els conreus ocupen actualment el 32,5% del territori
català, concentrant-se a les Terres de Ponent.
El conreu de secà (ocupa el 73% del total de conreus)
es dedica bàsicament al conreu de cereals, vinya, olivera
i fruita seca. Es localitzen a les comarques de la
Depressió Centra.
Les terres de regadiu (ocupen el 27% aprox del total de
conreus) es dediquen principalment al conreu de plantes
farratgeres, d"arbres fruiters i de productes d"horta. Les
superfícies regades més importants pel seu volum de
producció i extensió es troben a les comarques del
Segrià i del Pla d"Urgell.
La ramaderia no havia tingut tradicionalment
importància a Catalunya, però des del 1960 ha
experimentat un important creixement.
El porcí: subsector ramader més destacat i
representa una tercera part de la producció estatal
espanyola.
El oví: subsector localitzat majoritàriament a
les comarques de la depessió Central i Prepirineus. La
seva producció més important és la de
carn.
L"aviram: està esdevenint molt dinàmic. Destaca
la producció de pollastres seguida de la producció
d"ous de gallina.
La producció forestal: la superfície
forestal representa més del 60 % del territori
català amb tendència a incrementar-se a causa de
l"abandonament d"activitats agrícoles. L"explotació
forestal té poca importància a Catalunya pel baix
rendiment econòmic que genera
L"activitat pesquera:pateix una progressiva
reducció deguda a l"acusada contaminació de les
aigües marines i a la sobreexplotació dels
caladors.
Costa tarragonina i les Terres de l"Ebre
Comarques gironines de la Selva i l"Alt i Baix
EmpordàLitoral central
El sector secundari
Secor industrial molt destacat des de fa
més d"un segle malgrat la pobra disponibilitat de recursos
propis i les limitacions territorials
La indústria és bàsicament
transformadora
Concentració de la industria a la regió
metropolitana de Barcelona per diverses raons:
Proximitat amb el port – Xarxa d"autopistes i
ferrocarrils – Densitat de població
Altres nuclis industrials a zones com el Camp de
Tarragona, el Bages, Osona, la Selva, el Gironès o el
Segrià que obeeix un o més dels sectors
esmentats anteriorment.S"han desenvolupat àrees industrials
específiques:Zona d"activitat logística (ZAL) a la zona Franca
de BarcelonaEl Parc Tecnològica Cerdanyola del
Vallès
El sector terciari
El sector dels serveis és el
més desenvolupat i dinàmic de l"economia
catalana.
Genera més del 60% de la
riquesa.
El Comerç
Activitat amb enorme tradició a Catalunya i de gran
varietat, ha creat un important volum d"intercanvis comercials
amb l"exterior majoritàriament amb l"Estat Espanyol i la
UE.
Les exportacions són bàsicament de
maquinària, material de transport,productes químics
i productes tèxtils.
El comerç al detall està dirigit al
públic en general, i ven les seus productes en petites
quantitats per al seu consum quotidiàEl comerç a l"engròs es dedica a
comprar, distribuir i vendre els productes en quantitats molt
grans. No venen directament al públic, sinó que
tenen com a clients fonamentals els botiguers
detallistes.
El Turisme
A Catalunya és una activitat destacada capaç de
resistir crisis
econòmiques millor que altres sectors.
( aporta el 21% del PIB
( dona ocupació a un 13% de la població
activa
( el sector turístic de Catalunya representa el 30% del
total espanyol
(és estacionari, implica la infrautilització de
les instal·lacions i les infraestructures
turístiques fora de temporada
( activitat dinamitzadora d"altres sectors (
construcció, transports, comerç…)
El paisatge català s"ha
caracteritzat per la seva fesonomia agroforestal (aspecte d"un
mosaic integrat per peçes de mides diverses on s"alternen
els conreus, les àrees forestals i els nuclis
urbans)
El paisatge es resultat de la interacció entre els
elements del medi físic i l"acció humana, i per
tant, no és estàtic,
sinó que es transforma quan les activitats humanes
evolucionen.
Els agents dels canvis en el paisatge:
El treball del camp ha alterat els paisatges
naturals canviant la cobertura vegetal, drenant les terres
aigualoses, modificant el perfil de les muntanyes, fent
arribar aigua a les terres de secà, etc.
El procés urbanitzador ha fet que els nuclis
de població, les vies de comunicació i les
crans construccions urbanes, passessin a dominar grans
extensions del paisatge.
L"activitat industrial comporta explotacions de
matèries primeres per al seu ús industrial, la
construcció de grans infraestructures i els
equipaments industrials que actualment constitueixen elements
comuns del paisatge del nostre país.
Aquests agents han comportat canvis en el paisatge, que cada
cop adquireix un aspecte més suburbà amb elements
lligats a l"hàbitat i el modus de vida urbà. Les
seves característiques són:
Increment de la superfície forestal a causa de la
regressió de l"espai agrícolaDispersió creixent dels elements urbans en el
paisatgeDomini d"elements relacionats amb els transports
Presència d"elements relacionats amb el sector
terciariPresència arreu de la publicitat en totes les seves
modalitats
Catalunya com a
nació
En els últims anys, la controvèrsia envers la
definició de Catalunya ha anat agreujant-se amb la
promulgació d"un nou estatut i d"intensificació del
reclam nacionalista per part d"alguns sectors de la
població catalana envers el rebuig provinent
majoritàriament de faccions unitàries o
centralistes.
Primer de tot hauríem de plantejar-nos què
és una nació?: segons la RAE, una nació
és un Conjunt de persones d'un mateix origen i que
generalment parlen un mateix idioma i tenen una tradició
comuna.
Atenent-nos a aquesta definició podem afirmar que
Catalunya és una nació, doncs els seus habitants
comparteixen una història, una parla, una literatura, una manera de
ser comuna per a tots , i alhora pròpia i distinta de
tantes altres cultures del món.
Autor:
Eugenia Prados
 Página anterior | Volver al principio del trabajo | Página siguiente  |