- Etapes de la
industrialització - Model territorial de la
indústria espanyola. Evolució: El procés
industrialitzador - Transformacions
de la indústria espanyola en el capitalisme
global - Tercera
revolució industrial: la indústria espanyola en
la actualitat - olución
industrial en la industria española:producció
industrial i estructura desfavorable
L"Activitat industrial és un factor
de primer ordre en la conformació de les societats
contemporànies.
Etapes de la
industrialització
Les indústries que produeixen
béns de consum, van transformant-se en indústries
de béns d"equip en un procés que podem dividir en
tres etapes:
La primera fins els anys 20: es
produeix bàsicament béns de consum:
tèxtils, aliments mobles…lenta i tardana. Nuclis
desconnectats.Segona : indústries de base
(siderúrgica, mecànica) nuclis interconnectats
i eixos que les uneixen. N"apareixen de nous: el Litoral
Mediterrani i el Corredor de l"Ebre.Tercera: indústria amb predomini
de sistemes intel·ligents. Mundialització de
l"espai industrial. Aprofitament de la mà d"obra
barata del països no europeus
Per parlar de revolució industrial
es necessari:
Tenir un mercat
Disposar de tecnologia
Tenir una mentalitat
empresarialDisposar d"un capital necessari per
finançar-la (instal·lacions,
tecnologies…)
Durant el XIX, la debilitat
demogràfica no possibilità l"existència d"un
mercat interior potent. Les indústries van estar
orientades a l"exportació (MINERIA, TEIXIT DE
COTÓ). Per preservar-les, en ser poc competitives,
s"aplicaren unes polítiques proteccionistes que , tot i
facilitar el desenvolupament de la indústria nacional,
encarí els preus de les importacions i de la compra de
tecnologia a l"exterior. (cada volta més distància
entre la indústria nacional i l"europea)
En les primeres fases els factors dominants
de localització industrial seran de dos tipus:
Factor socials: classe
empresarial organitzada i mà d"obra.Factors espacials: proximitat de
matèries, fonts d"energia, mercats, infraestructures,
altres indústries, connexió amb les xarxes
internacionals
Model territorial
de la indústria espanyola. Evolució:El
procés industrialitzador.
PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL(1830
aprox.): Tardana i limitada incorporació d"Espanya al
procés
Va ser força modesta . A més
que el procés es va veure interromput per la inestabilitat
política.
A més de les circumstàncies conjunturals, hem de
parlar de limitacions de la indústria de caràcter
estructural:
Baixa densitat de població i un
baix creixementEscàs desenvolupament
urbàdependència del capital,
tecnologia i decisions externes
La primera onada industrialitzadora va
tenir un desigual reflex en el territori: els majors avantatges
es van donar a la perifèria peninsular.
SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: de la
atonia (pèrdua o falta de capacitat) al
desarrollisme.
La crisi de finals del segle XIX (1890), va
consolidar la posició perifèrica i dependent de la
indústria espanyola. La primera Guerra
Mundial, amb l"increment de la producció industrial en
alguns sectors, la millora de les infraestructures viàries
i l" expansió del mercat nacional, provocà una
presència major del sector financer en la
indústria, propiciant un creixement sostingut del VAB
industrial.
En la postguerra va caure el nivell de
producció industrial. Aquesta va estar sotmesa a un
control estatal i
als objectius de una impossible política
autàrquica. L"aïllament internacional,
l"escassetat d"energia, capital i
tecnologia pròpies, expliquen que fins 1950 no es
recuperaren els nivells de producció del anys
30".
Quant a la distribució territorial
continuà l"esquema anterior: Catalunya, P. Basc ,
València i Madrid
acaparaven el 51.1% del treball industrial ( a les primeries del
segle ocupaven el 44.5%). Madrid tindrà un espectacular
creixement per ser la capital del l"Estat i un nus de
comunicacions, a més d"un important centre financer i de
consum. També creixeran àrees de litoral
cantàbric i hi ha una indústria de menor tamany,
empreses familiars, distribuïdes per àrees
rurals.
Página siguiente  |