1. Etapes de la industrialització
2. Model territorial de la indústria espanyola. Evolució: El procés industrialitzador
3. Transformacions de la indústria espanyola en el capitalisme global
4. Tercera revolució industrial: la indústria espanyola en la actualitat
5. Repercusión de la tercera revolución industrial en la industria española:producció industrial i estructura desfavorable

L"Activitat industrial és un factor de primer ordre en la conformació de les societats contemporànies.

Les indústries que produeixen béns de consum, van transformant-se en indústries de béns d"equip en un procés que podem dividir en tres etapes:

• La primera fins els anys 20: es produeix bàsicament béns de consum: tèxtils, aliments mobles...lenta i tardana. Nuclis desconnectats.

• Segona : indústries de base (siderúrgica, mecànica) nuclis interconnectats i eixos que les uneixen. N"apareixen de nous: el Litoral Mediterrani i el Corredor de l"Ebre.

• Tercera: indústria amb predomini de sistemes intel·ligents. Mundialització de l"espai industrial. Aprofitament de la mà d"obra barata del països no europeus

Per parlar de revolució industrial es necessari:

• Tenir un mercat

• Disposar de tecnologia

• Tenir una mentalitat empresarial

• Disposar d"un capital necessari per finançar-la (instal·lacions, tecnologies...)

Durant el XIX, la debilitat demogràfica no possibilità l"existència d"un mercat interior potent. Les indústries van estar orientades a l"exportació (MINERIA, TEIXIT DE COTÓ). Per preservar-les, en ser poc competitives, s"aplicaren unes polítiques proteccionistes que , tot i facilitar el desenvolupament de la indústria nacional, encarí els preus de les importacions i de la compra de tecnologia a l"exterior. (cada volta més distància entre la indústria nacional i l"europea)

En les primeres fases els factors dominants de localització industrial seran de dos tipus:

• Factor socials: classe empresarial organitzada i mà d"obra.

• Factors espacials: proximitat de matèries, fonts d"energia, mercats, infraestructures, altres indústries, connexió amb les xarxes internacionals

PRIMERA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL(1830 aprox.): Tardana i limitada incorporació d"Espanya al procés

Va ser força modesta . A més que el procés es va veure interromput per la inestabilitat política. A més de les circumstàncies conjunturals, hem de parlar de limitacions de la indústria de caràcter estructural:

• Baixa densitat de població i un baix creixement

• Escàs desenvolupament urbà

• dependència del capital, tecnologia i decisions externes

La primera onada industrialitzadora va tenir un desigual reflex en el territori: els majors avantatges es van donar a la perifèria peninsular.

SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: de la atonia (pèrdua o falta de capacitat) al desarrollisme.

La crisi de finals del segle XIX (1890), va consolidar la posició perifèrica i dependent de la indústria espanyola. La primera Guerra Mundial, amb l"increment de la producció industrial en alguns sectors, la millora de les infraestructures viàries i l" expansió del mercat nacional, provocà una presència major del sector financer en la indústria, propiciant un creixement sostingut del VAB industrial.

En la postguerra va caure el nivell de producció industrial. Aquesta va estar sotmesa a un control estatal i als objectius de una impossible política autàrquica. L"aïllament internacional, l"escassetat d"energia, capital i tecnologia pròpies, expliquen que fins 1950 no es recuperaren els nivells de producció del anys 30".

Quant a la distribució territorial continuà l"esquema anterior: Catalunya, P. Basc , València i Madrid acaparaven el 51.1% del treball industrial ( a les primeries del segle ocupaven el 44.5%). Madrid tindrà un espectacular creixement per ser la capital del l"Estat i un nus de comunicacions, a més d"un important centre financer i de consum. També creixeran àrees de litoral cantàbric i hi ha una indústria de menor tamany, empreses familiars, distribuïdes per àrees rurals.