- Infrastructures
i medis de transport - Carreteres
- Xarxa
ferroviaria - Xarxa
de ports i transport marítim - Espais
i destins turístics
El Sector terciari està composat pel conjunt de
prestacions orientades a satisfer les necessitats humanes que no
consisteixen en la producció immediata de béns
materials. És un sector complex i heterogeni en el que
podem distingir dos tipus d"activitats:
Els serveis de consum final, relacionat amb les
persones (comerç minorista, hosteleria,
restauració, etc)Serveis de producció i distribució,
(serveis de demanda intermitja), serveis a les empreses i als
professionals (financers, immobiliaris)..
Es caracteritza per la seua flexibilitat de
localització i la capacitat d"adaptació a
noves situacions i activitats, la qual cosa explica la seua
preeminència en les societats avançades., tant en
termes de producció com en termes
d"ocupació.
Evolució de la
participació del sector serveis en el VAB i en l"ocupacio
(1995-2001)
Als darrers decennis del segle XX tant a Espanya com a
la resta de països del món, especialment als
més desenvolupats, el sector no ha parat d"augmentar la
seua contribució al PIB. i el
percentatge de població activa que s"hi dedica. Al 1998 el
sector participava en un 60% en el PIB, (xifres semblants a la
mitja de l"UE, d"EEUU i Japó). Quant a l"ocupació,
les xifres són semblants, 62,1% de la població
activa treballava en el S. Terciari. El major creixement del
sector va produir-se a partir de la Crisi del Petroli de 1973,
abans d"aquesta data el sector participava en el PIB en un 50%.
En el cas de l"ocupació, en 1960 el sector no més
suposava un 30% de la població activa; en el 1970, un
37,2%; en 1980, 43,7%; des d"aleshores el sector no ha parat de
créixer i ho ha fet de manera
rapidíssima.
Alguns factors que han estimulat la
terciarització són:
El creixement econòmic general,
l"auge del turisme,
l"increment de la capacitat adquisitiva de la
població espanyola i,la societat del benestar.
S"ha estimulat el comerç interior i tota
mena de prestacions socials col·lectives
proporcionades per les Administracions Públiques.
L"ampliació de serveis externs per part de les
empreses ha tingut encara major importància
(assessories, marketing,
serveis financers i informàtics…) i la renovació
i ampliació dels serveis clàssics
(comerç, sanitat, educació i sanitat..) són
responsables de la importància econòmica i social
del sector.
Evolució de l"estructura
intrasectorial
Podem observar un important desequilibri intrasectorial.
Destaca el predomini absolut dels serveis prestat per les
Administracions Públiques, seguits pels serveis
comercials.
L"ampliació dels serveis públics es deu en
gran part a la reorganització
político-administrativa derivada de la nova estructura
de l"Estat plantejada per la Constitució del 1978. A
més, l"impuls de les prestacions públiques,
inherent al desenvolupament de l"Estat del Benestar, ha fet
créixer el nombre de funcionaris en les Administracions
Públiques. Per exemple, el nombre de treballadors del
servei sanitari ha augmentat un 41,4% entre 1986 i 1998 i els del
sector de l"educació ho han fet en un 53% en el mateix
període.
Activitats com els transports, les comunicacions, el
crèdit i les assegurances, han tingut una evolució
dispar. Mentre que el VAB del sector transport i comunicacions ha
crescut molt, el del crèdit i els segurs ha tingut un
progrés més discret. El sector del crèdit
és clau en el desenvolupament i creixement econòmic
del país i es tracta d"un conjunt d"activitats que han
experimentat profunds canvis quant a l"ocupació i a la
inversió de capital en
relació amb la internacionalització i
globalització de l"economia i l"exigència de majors
nivells de competitivitat. Avui en dia el sistema bancari
està immers en processos de concentració que
impliquen un augment del tamany de les entitats
creditícies amb la desaparició de les més
xicotetes i reducció del volum d"ocupació del
sector.
Els serveis emergents, (serveis prestats a altres
empreses), han tingut un creixement important. És,
però, un sector molt fragmentat amb molta quantitat de
professionals autònoms o format per empreses petites (1
– 9 treballadors).
Página siguiente  |