Meditacions metafísiques

1. Per què Descartes rebutja l"argument de la bogeria en relació al dubte sensorial?
2. Per què el dubte del somni no afecta a les veritats matemàtiques?
3. Quina diferència hi ha entre el Déu enganyador i la hipòtesi del geni maligne?
4. Com aconsegueix Descartes superar el dubte del geni maligne?
5. Quina era l"antiga opinió cartesiana en relació a l"ànima? Per què la rebutja ara?
6. Què vol dir que el jo és una cosa que pensa? En tot cas, el pensament es limita només al seu aspecte racional?
7. Com es pot comprendre el que és un tros de cera? Per què no es pot comprendre ni amb els sentits ni amb la imaginació?
8. Per què el coneixement del que sigui la cera ens demostra que és més fàcil conèixer el jo/ànima que les coses materials?
9. Per què Descartes necessita provar que hi ha un Déu i no és enganyador?
10. Quina és la crítica que es fa a les idees adventícies? En relació a la crítica, quina distinció es fa entre natura (inclinació natural) i llum natural?
11. Quines són les dues proves que utilitza Descartes per demostrar a posteriori o segons el principi de causalitat l"existència de Déu?
13. Per què Déu no pot ser la causa dels meus errors?
14. Què vol dir que l"error es produeix per la combinació entre l"enteniment o la voluntat per si mateixos?
15. Quan cal recórrer a la indiferència (dubte metòdic) per tal d"evitar l"error?
16. 5 preguntes optatives

1a Meditació

Per què Descartes rebutja l"argument de la bogeria en relació al dubte sensorial?

El dubte sensible es basa en no refiar-nos dels sentits alhora de reconèixer veritats evidents ja que aquests són una font contínua d"errors i d"enganys. Per tant s"ha de mantenir una actitud escèptica o crítica davant la informació sensorial que rebem.

Tot i això, Descartes puntualitza que hi ha coses que es resisteixen a ser posades en dubte o que no admeten un dubte raonable ("que soc aquí, assegut a la vora del foc, amb una bata i amb aquest paper a les mans" 49 ). Per Descartes, negar una veritat tan propera, dubtant d"aquests fets correspondria a estar boig o ser un insensat.

Per aquest motiu, Descartes elabora un dubte raonable i sensat que li permet diferenciar-se de l"estat de follia.

Per què el dubte del somni no afecta a les veritats matemàtiques?

Les veritats matemàtiques, així com l"aritmètica o la geometria formulen lleis fonamentals, és a dir, simples i generals, que en realitat no es preocupen sobre la seva aplicació en la naturalesa. Es regeixen per principis universals i indubtables purament lògics i racionals, que ni tan sols en un somni, on es poden confondre amb altres ciències empíriques (la física, la química, la biologia, etc.) o coneixements sensibles, poden esdevenir falsos.

Per tant el factor que condiciona que un coneixement es mantingui com a real i veritable en el somni és el grau de dependència d"aquest amb el món sensible o exterior.

D"aquesta manera "tant si dormo com si estic despert, 2 i 3 plegats faran sempre 5 123". Però no succeiria així si ens referíssim per exemple a un coneixement sobre biologia humana.

Quina diferència hi ha entre el Déu enganyador i la hipòtesi del geni maligne?

En un primer moment, Descartes planteja la possibilitat que Déu, al ser totpoderós, tingui la capacitat d"enganyar-nos en el coneixement de les coses més evidents. Malgrat això, el filòsof arriba a la conclusió que la perfecció a la que està sotmès Déu fa que necessàriament aquest sigui bondadós, i per tant no tindrà mai la voluntat d"enganyar-nos.

Per fer extensible el dubte a les matemàtiques i altres ciències semblants, Descartes elabora la hipòtesi del geni maligne, introduint aquest nou element "ha utilitzat tot el seu enginy a fi d"enganyar-me 196 i que ens fa dubtar de tot. Així, el geni maligne és capaç de fer-nos dubtar de veritats que se"ns presenten com a evidents, clares i distintes essent aquest el seu màxim objectiu.