E-cultura, TIC i gestió de la cultura. Implicacions en l?àmbit local

• Introducció: la
  dimensió cultural de les TIC
• L’impacte de les
  TIC en vells i nous processos culturals
• TIC i
  continguts culturals: el concepte de
  "e-cultura"
• Les
  TIC en el marc del sector cultural públic
  local
• Dues
  experiències: East England i província de
  Barcelona
• La
  densitat cultural de les estratègies
  e-culturals
• Obstacles per al
  desenvolupament de l’e-cultura a escala
  local
• Cal
  una acció local de e-cultura?
• Webliografia
• Notas

Idioma original:
  · catala

Palabras clave:
 · alfabetismo/analfabetismo
digital
 · cibercultura
 · ciberespacio
 · cultura
 · territorio

ABSTRACT: Aquest article vol aportar elements de
reflexió i debat, amb el punt de mira posat en
l’àmbit local, i més específicament en
el de l’acció cultural pública. El nivell de
govern local no és únicament el que lidera la
intervenció pública en cultura en la
majoria de països, sinó que també és
aquest el marc idoni on es pot articular l’acció
cultural pública amb l’acció cultural i
artística de base amateur i associativa fonamental per
assolir una cultura més participativa i oberta a les
inquietuds i demandes de la ciutadania. I és aquest
àmbit local on es pot copçar d’una forma
intensa l’impacte de les TIC en la
cultura, amb totes les oportunitats que el nou entorn
tecnològic pot suposar pel desenvolupament cultural,
però també amb totes les tensions i problemes que
comporta. Estudis realitzats recentment a dues realitats
territorials –East England i Barcelona- posen de relleu que
la penetració de les TIC, i més concretament de les
estratègies d'e-cultura en l’àmbit de
l’adminsitrció local de cultura topa amb dificultats
i obstacles. En el treball s’analitzen aquestes dificultats
i s’apunten possibles direccions futures en clau de
polítca cultural.

Introducció: la
dimensió cultural de les TIC

La dimensió cultural de les TIC és
innegable tant si es contempla la cultura des d’una
concepció àmplia en el sentit més
antropològic, com si es pren la seva concepció
més delimitada a aquells àmbits de forma habitual
s’inclouen dins el sector cultural. Si hom es centra
exclusivament en aquest segona dimensió, queda fora de
dubte que la irrupció de les TIC ha estat un factor
determinant en la conformació dels processos de
producció i consum cultural en aquest tombant de
segle.

Pel que fa al sector públic, més
enllà del fort impacte que el nou marc tecnològic
hagi pogut suposar des d’un punt de vista instrumental en
bona part dels sectors d’intervenció cultural, tant
si es tracta de la lectura
pública, patrimoni cultural o arts visuals i
escèniques, la irrupció de les TIC posa damunt la
taula nous elements de debat sobre aspectes que han estat en el
centre de la definició de les polítiques culturals
contemporànies com són l’accés a la
cultura i la participació cultural de la ciutadania, els
drets culturals o la relació entre cultura, economia i
societat. Les TIC han posat, per exemple, nous recursos i fins i
tot nous vehicles al servei de la creació artística
obrint possibilitats gairebé inestimables en molts camps,
però potser el més important, és que
també han possibilitat alterar la relació entre
creadors, i entre creadors i públics destinataris, i han
establert noves vies d’accés a la creació
artística i la cultura en general. Tampoc es pot deixar de
banda un altre aspecte crucial vinculat a l’expansió
de les TIC: la tensió global-local amb
l’amenaça d’homogeneització cultural
associada als processos de globalització que hi estan
fortament vinculats.

L’impacte de les TIC en vells i
nous processos culturals

Es pot presentar d’antubi un llistat extens
d’accions i processos dins el sector cultural que comporten
una forta relació amb la nova cultura digital. Un llistat
que inclou des d’accions d’abast més general o
intersectorial, fins a les més pròpies o
específiques dels diferents sectors culturals.
Òbviament cal advertir que en un entorn molt canviant,
tant en un com altre cas, aquest llistat és
necessàriament provisional i es troba en constant
evolució. Així, pel que fa a l’àmbit
global o intersectorial es poden esmentar l’edició i
difusió de llocs web (web
pulishing); creació i difusió de programari lliure;
forums, chats, weblogs i
llistes de correu; Quant a accions més específiques
o delimitades a diferents àmbits sectorials cal fer
referència a l’accés virtual a arxius,
biblioteques, museus i col•leccions; internet radio i Internet
TV (streaming media); Net art; projectes culturals i
artístics en xarxa (processos oberts, work in
progress); intercanvi musical i audiovisual en
xarxa…

L’edició i publicació de
pàgines web (web publishing) no és per
descomptat una acció privativa del sector cultural
sinó que forma part amb els fòrums, chats,
weblogs i llistes de correu del que es pot considerar com les
estratègies més bàsiques i universals
de la nova cultura digital. Tot i així, aquesta
estratègia te fortes connotacions i especificitats dins
l’àmbit de la cultura. Enguany qualsevol
institució, entitat o iniciativa cultural vol estar
present a la xarxa per donar-se a conèixer, per divulgar
els seus continguts i les seves activitats; les pàgines
web d’organitzacions culturals han estat pioneres en la
"colonització" de l’espai virtual (1), i
pàgines com la del Museu de Louvre van constituir tot un
referent a internet en el seu moment. En aquest sentit, i
constatant que la difusió de continguts culturals
requereix un tractament i una cura específics, amb uns
certs criteris i garanties de qualitat, a nivell de la UE
s’han portat a terme diferents iniciatives
(2).

Aquests tipus de d’estratègies
bàsiques tenen, a més, un component determinant:
poden actuar com a detonant o revulsiu fonamental a l’hora
d’implementar o potenciar estratègies en
xarxa per part de les organitzacions i els agents culturals
tant institucionals com associatius.

Quant al programari lliure, el debat i les
accions obertes al voltant d’aquesta qüestió es
troben en aquest moment en un primeríssim pla
d’actualitat. No es pot deixar d’esmentar el gran
dinamisme mostrat pels agents involucrats en aquesta
qüestió, tant des de sectors institucionals, com
sobretot tot no governamentals (3). Per bé que la
incidència d’aquest fenomen depassa
àmpliament els "límits" del sector cultural, no es
pot perdre de vista, que en el fons dels debats sobre aquest tema
s’hi plantegen aspectes crucials de política cultural: es
posa l’accent en qüestions com la difusió i
l’accés, en la idoneïtat d’aquest
programari en les estratègies en favor de la diversitat
cultural i de les cultures minoritzades
(4).

En referència a l’accés
virtual a serveis com les biblioteques o a
institucions patrimonials com arxius, museus i
col•leccions, cal constatar el món de
possibilitats que s’ha obert per a la consulta de
catàlegs i fons i l’accés remot a determinats
serveis. Cal recordar que pel sector bibliotecari i
arxivístic la digitalització va constituir un
autèntic big bang en un trajecte en el que
probablement encara som en les primeres etapes i on es poden
preveure interessantíssimes línies de
dinamització cultural. En l’àmbit
museístic, ja s’ha passat d’un primer estadi
que suposava bàsicament exposar, difondre o publicitar
continguts o programacions a través de la xarxa, a un
segon estadi que suposa elaborar projectes museogràfics
específics per a la seva implementació en la
xarxa.