1. Abstract
La meva comunicació vol incidir fermament per un
canvi d'orientació de les estratègies de treball de
les administracions públiques dins de l'Estat espanyol.
Cal una aposta clara i decisiva per l'optimització de
recursos, tant
humans com econòmics, mitjançant la
col·laboració entre administracions. Aquesta
col·laboració no ha de quedar només a nivell
de bones intencions i converses entre alts comandaments i
representants polítics. La col·laboració
entre administracions ha d'afectar tant els tècnics com
els usuaris de les aplicacions i programes, que, en definitiva,
són els que donen la cara davant el ciutadà i qui
els poden fer la vida més o menys senzilla.
Palabras
clave: · administración electrónica · administración
pública · gobierno
electrónico · software
libre · tics
2. Desarrollo
L’origen d’aquesta comunicació va
sorgir arrel de l’assistència al TECNIMAP 2004,
jornades bianuals que organitza el Ministeri per a les
Administracions Públiques, MAP, de l’estat Espanyol,
sota el subtítol "Per a la modernització de les
Administracions Públiques", celebrades durant els mesos de
setembre i octubre del 2004 a la ciutat de
Múrcia.
Les jornades ja tenien com argument de fons la
cooperació entre les diferents administracions. A tota
Europa, es
plantegen, en aquests moments, la problemàtica de la
comunicació entre els diferents nivells
d’administració: la local, la
l’autonòmica i l’estatal, en les seves
diferents modalitats. A l’Estat Espanyol aquesta
circumstància es veu amplificada per l’estructura
política
del propi estat. L’aposta que la Constitució del
1978 va fer per una descentralització política i
administrativa, posa el llistó molt alt en matèria
de coordinació, aconseguint un bon aprofitament dels
recursos públics, sense dependre d’una
inversió aquí o allà, en experiències
sense, en principi, cap garantia d’èxit.
Moltes vegades els interessos polítics i la
inèrcia de les institucions, xoca amb la bona
administració del diner del ciutadà, que, al final,
és sempre el que acaba pagant.
Per a la majoria de ciutadans,
l’Administració és una, la que administra,
més bé o més malament els seus impostos. El
límit de les competències de cadascuna
d’elles es un fet que, el ciutadà no controla ni vol
controlar. L’actuació, doncs, de
l’Administració davant l’administrat hauria
d’anar en un mateix sentit, oferir uns serveis el
més transparents i eficients possibles.
Aquest plantejament xoca frontalment amb el que succeix
en l’actualitat. Cada Administració fa la "guerra" pel
seu compte. Intenta inventar cada dia el que està ja
inventat, i el que és pitjor, cau un altre cop en defectes
i problemes en que ja han caigut altres anteriorment.
Existeixen gran quantitat de projectes amb variats i
curiosos noms cada un d’ells. El pitjor dels casos
és que, possiblement, un mateix projecte, amb una altre
nom, es clar, s’està fent també uns
quilòmetres més al sud o al nord, amb el seu propi
pressupost i amb tota la dedicació que comporta pensar la
solució a un problema que, segur, requereix d’una
solució.
Encara és més paradògic el fet que
la mateixa Administració premiï aquests
comportaments. Un exemple d’això el podem trobar en
els recents premis TECNIMAP 2004 (www.tecnimap.es) que es
van atorgar aprofitant les jornades que amb el mateix nom es
celebraven a Múrcia (1) . No he trobat cap premi que faci
una especial incidència a la col•laboració
interadministrativa, de moment, totes les referències en
aquest sentit es queden només que en paraules.
La meva comunicació vol incidir en propiciar un
canvi d’orientació de les estratègies de
treball de les administracions públiques, dins de
l’Estat Espanyol. Cal una aposta clara i decisiva per
l’optimització de recursos, tant humans com
econòmics, mitjançant la col•laboració
entre administracions. Aquesta col•laboració no ha de
quedar només a nivell de bones intencions i converses
entre alts comandaments i representants polítics. La
col•laboració entre administracions ha
d’afectar tant els tècnics, empleats públics,
com als usuaris de les aplicacions i programes, que, en
definitiva, son els que donen la cara davant el ciutadà i
qui els poden fer la vida més o menys senzilla.
He de dir també que la meva formació com
antropòleg social fa que, moltes vegades, tendeixi a la
utilització del mètode comparatiu per aplicar un
anàlisis tant de les propostes de treball com de les
possibles solucions a aplicar, fet que, encara enforteix
més la tesi de la col•laboració i el treball
interadministratiu. No vull, en cap moment, defugir d’un
enfocament amb un rerafons eminentment social que, en tot moment
faig. Aquest tarannà l’he utilitzat a
consciència.
Página siguiente  |