Comentari de les entrades: Nacionalisme, Xenofòbia i Sexe del diccionari per a Ociosos

2960 palabras 12 páginas
COMENTARI DE LES ENTRADES NACIONALISME, XENOFÒBIA I SEXE DE L’OBRA DICCIONARI PER A OCIOSOS DE JOAN FUSTER

Diccionari per a ociosos és un diccionari d'autor de Joan Fuster, una recopilació de diversos articles publicats per l'escriptor suecà. És considerada una de les obres més importants de l'autor, i ha sigut traduïda a diverses llengües: castellà, francès, anglès i italià. El Diccionari barreja entrades curtes, properes a l'aforisme, amb d'altres que són relativament extensos assaigs d'algunes pàgines.
Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra Civil, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels territoris
…ver más…
Per això, l’ús que hem fet del mot «nacionalisme» ens permet pensar en una forma de patriotisme, però vexat i per això mateix es pensa que agressiu.
En l’assaig, també hi apareix la paraula “carpetovetònic” en la frase: “Però el nacionalisme català contra el que podrien fer sospitar els escarafalls dels seus antagonistes carpetovetònics, mai no fou un nacionalisme virulent i resolut.” Ací, aquesta paraula fa al·lusió a les persones que es consideren espanyols a ultrança i es neguen a qualsevol influx estranger. En definitiva, qualsevol persona contrària a qualsevol mena de canvi.
Finalment, Fuster argumenta que s’explica que hi hagués nacionalisme en el període de la Decadència, tot i que el nostre nacionalisme mai fos virulent ni resolut. Encara que, es produeix un anacronisme, ja que ser nacionista era explicable en el segle XVII o XVII, però no en el segle XIX. Igual que seria anacrònic ser nacionalista avui en dia.
Fuster hagué de vèncer moltes adversitats: censura, absència d’ambient cultural favorable, passivitat cívica i, fins i tot, durant la transició democràtica, va rebre amenaces i atemptats de bomba per part de grups d’ultradreta. Un tret característic de l’assagista suecà van ser els seus ideals progressistes i el fet d’estar compromès amb la recerca de la identitat valenciana sempre vinculada a tots els territoris del nostre domini lingüístic. Fuster va esdevenir

Documentos relacionados