Sobre La Naturalització D'Un Poder (No Terrnal): La Teoria De La Procreació En Termes De La Llavor I El Camp

1219 palabras 5 páginas
Ressenya 3:
Sobre la naturalització d'un poder (no terrnal): la teoria de la procreació en termes de la llavor i el camp

En el primer capítol del llibre "Antropologia del parentiu" Barcelona: Icària de Xavier Roigé és argumentat des del punt de vista de Carol Delaney.
Carol Delaney, és una mare antropòloga que vol explorar com la procreació estava tant interrelacionada amb les idees religioses. Ella ho enfoca en la cultura islàmica, ja que va estar en un poble turc durant gairebé dos anys, dels quals, no va poder començar a parlar del tema de procreació fins els vuit mesos d'estància pel sol fet de ser un tema tabú. Però no només parla d'aquesta relligui en concret: també esmenta el pensament de les religions monoteistes com jueva,
…ver más…

-La disposició dels nens: En la religió islàmica, "el fill és la flama de la línia familiar; una filla, les brases de la llar". Amb aquesta frase, la importància de produir fills mascles és evident. És tan important, que si un home no té fills mascles, pot aconseguir el divorci. Un cop té un baró, l'home haurà de mantenir la família junta.
-Els cossos segons la seva classificació de genere: Des de ja petits, se'ls inculca una educació diferent respecta al genere. Des de petits se'ls inculca als mascles que ser la llavor, dona un sentiment d'orgull. Pensen que el penis és l'orgen generador per excel·lència. Un ritual que concentra això i ho reforça és el de la circumcisió que a Turquia té lloc entre els 7 i 12 anys. L'home pot entrar a la casa de Deu (la mesquita) cosa que la dona no pot. L'home és tan important en les famílies islàmiques que quan s'ha casat ha de crear una mena de tanca a la seva dona. La tanca que se li posa a la dona és el vel. Una dona amb vel és un símbol de dona correcta. Sota la protecció del seu home o del seu pare.
-La mort: Els diferents rituals que emplea la religió islàmica tenen molt a veure amb la mentalitat del poble. Quan un musulmà mort, se la de netejar per tal de treure totes les impureses del seu cos. Sels i tapa amb coto totes les parts sensuals i socials del món: els ulls, les orelles i el nas. Un erudit musulmà explica que quan l'home fa la resurrecció, l'anima se'n va al

Documentos relacionados