Al llarg de la programació he hagut
d’utilitzar una sèrie d’estratègies per
a poder
realitzar un document de 60 fulls:
- La utilització de colors per a classificar les
unitats de programació en els cinc blocs de
continguts: Control i
consciència corporal, Execució d’habilitats
coordinatives, Utilització de les capacitats
condicionals, Expressió corporal i
dramatització i Realització de jocs; i els tipus
de continguts: procedimentals, conceptuals i actitudinals. Cada un dels continguts
té un número assignat que fa referència al
bloc al que correspon i l’ordre en que s’hi troba.
Per exemple: 1.1.
Adopció de la postura equilibrada
i econòmica: el primer número
ens informa que pertany al 1r bloc, el segon ens diu
que és el primer contingut d’aquest bloc. Li
correspon el color blau clar
perquè és un contingut procedimental. - L’elaboració d’un fitxer de jocs
com a recopilació de tots aquells que utilitzo en la
programació, es troba a l’annex 1. - Els models dels instruments d’avaluació
que utilitzaré queden reflectits a l’annex
3.
La meva programació es basa en un CEIP d’un
poble del pre-litoral a la comarca del Vallès Oriental,
que rep el nom de CEIP El Corredor, en motiu del Parc
Natural que hi ha a la zona (Parc Natural Montnegre –
Corredor). Antigament, el poble tenia una funció molt
important d’estiueig i una activitat molt agrícola,
que actualment es troba en regressió per
l’expansió de la indústria, pròpia de
tot el Vallès. Aquesta industrialització no ha
afectat en l’augment d’habitants, sinó el flux
de gent de la ciutat cap al poble. Des de sempre, el poble ha
estat molt arrelat a l’esport, de fet té federades
totes les categories dels clubs de futbol, futbol
sala, bàsquet i tennis. A més, l’Ajuntament
utilitza el Pavelló d’Esports Municipals per a
realitzar-hi activitats extra-escolars pre-esportives.
El centre data del 1945, el 2002 es reformà
construint-s’hi el gimnàs. Consta d’una sola
línia amb Educació Infantil i Primària, en
total 9 grups. El nombre d’alumnes per grup va dels 20 als
25. Actualment, hi ha 214 alumnes amb 14 mestres, d’uns 36
anys de mitjana d’edat, que es distribueixen de la
següent manera: 9 tutors (3 professors a Infantil i 6 a
Primària) i 5 especialistes (Educació musical,
Llengües estrangeres, Educació física,
Educació especial, Informàtica). L’escola
gaudeix de dos patis, davanter i posterior, separats per una
petita tanca amb una porta per a comunicar-ne un amb
l’altre. El pati de davant correspon a Educació
Infantil, en ell hi trobem un sorral i dues fonts, també
és on hi ha la porta principal d’entrada a
l’edifici; el de darrera l’ocupen els alumnes
d’Educació Primària, on hi trobem una pista
poliesportiva, una zona de sorra amb dues fonts i el
gimnàs. A l’interior de l’edifici hi ha la
sala de psicomotricitat.
Els documents oficials de l’escola m’han
servit com a base per a la meva programació:
- Projecte Educatiu de Centre. L’ escola
es defineix com a pública, aconfessional, progressista,
democràtica i catalana; amb les següents
finalitats: 1) Fomentar l’educació dels alumnes en
la llibertat i solidaritat, la convivència
democràtica i el respecte dels drets i llibertats
fonamentals per aconseguir formar persones i ciutadans
responsables, útils i capacitats que els ajudin a trobar
el seu lloc dins la comunitat; 2) Desenvolupar un ensenyament
que reporti als alumnes instruments d’anàlisi
científics i els fomenti la capacitat
d’observació, anàlisi, investigació
i crítica, i l’adquisició
d’hàbits intel·lectuals i de treball; 3)
respectar el pluralisme ideològic educant una
consciència moral i
cívica als alumnes, mitjançant la seva
formació integral, adequada a la seva edat, respectant
la llibertat i dignitat de cada individu; 4) Afavorir les
relacions entre el centre i l’entorn socio-cultural per a
possibilitar un ensenyament que arrenqui del coneixement del
medi i estigui obert a la col·laboració de totes
les persones i institucions de la nostra comunitat; 5)
Potenciar un règim de coeducació, on no existeixi
la discriminació per raó de sexe; 6) Orientar als
alumnes al llarg de la seva permanència al centre, en la
seva trajectòria educativa; 7) Potenciar un coneixement
de la cultura,
història, geografia, economia i de la realitat
socio-política de Catalunya, així com el
coneixement i utilització de la llengua catalana com a
vehicle d’aprenentatge i comunicació; 8) Impulsar
el respecte vers la natura. - Projecte Curricular de Centre. Prenent com a
model la proposta curricular del Departament
d’Ensenyament del 1992, es va elaborar un PCC adequat al
centre. El referent a Educació Física es
realitzà el 1995, al qual s’han anat incorporant
les modificacions necessàries. - Reglament de Règim Intern. S’hi
recullen els drets i deures dels/les alumnes, es dóna
prioritat al treball dels hàbits, sobretot
higiènics, i s’incorpora la roba adient per a la
realització de l’activitat física: 1) Les
fileres es faran en ordre, en silenci i sense aldarulls; 2)
Està prohibit menjar xiclets, caramels…; 3)
L’alumne/a necessitarà autorització de la
mestra per a qualsevol desplaçament fora de la pista o
del gimnàs (anar al lavabo, anar a beure aigua…); 4)
És obligatori presentar un justificant mèdic que
especifiqui el motiu pel qual no és convenient la
pràctica esportiva i el temps que romandrà sense
fer-ne classe; 5) Les sortides i entrades de classe es faran
sempre amb la mestra; 6) Els alumnes seran els encarregats de
recollir el material que es fa servir a les sessions
d’Educació Física (hi ha encarregats); 7)
Per a la realització de la classe
d’Educació Física no es poden portar
arracades, polseres, collarets, ni anells voluminosos o
objectes que puguin molestar; 8) Els/les alumnes lesionats/des
que hagin justificat la lesió (informe
mèdic) romandran al centre amb la tutora i realitzaran
treballs complementaris; 9) Abans d’iniciar la classe
sempre es revisarà que portin el material necessari i
obligatori; 10) L’infant que faci un ús indegut
del material i el faci malbé serà el responsable
de reparar-lo o comprar-ne un altre; 11) S’han de
justificar totes les absències; 12) Els dies que toqui
Educació Física després de dinar, es
recomana als infants fer un àpat lleuger i amb temps per
poder fer la digestió; 13) Queda totalment prohibit
córrer pels passadissos i dintre dels vestuaris. Els
alumnes d’Educació Infantil, Cicle
Inicial/Mitjà, per a poder assistir a la classe
d’Educació Física han de portar
obligatòriament la roba i el calçat adient,
xandall i claçat esportiu. Caldrà que portin una
bosseta de roba marcada amb el nom, amb una tovalloleta petita
i uns mitjons anti-lliscants, els infants
d’Educació Infantil ho tenen a l’aula. A
Cicle Superior, per a poder realitzar la classe és
obligatori portar: tovallola, sabatilles esportives, roba
interior de recanvi, xandall o pantalons curts, samarreta o
desuadera, xancletes i estris de dutxa (res que sigui de
vidre). Per a evitar possibles refredats, sobretot en
èpoques de fred, es recomana que portin un casquet de
bany. En el cas que manqui part o tot el material adequat per a
la pràctica esportiva, l’alumne/a tornarà a
l’aula per a realitzar un treball complementari. Si el
material que li manca és el necessari per a la dutxa
tindrà una falta de material, a la segona falta no
assistirà a la següent sessió
d’Educació Física i se li farà una
nota informant als pares, que haurà de tornar degudament
signada. A Cicle Superior, el temps dedicat al canvi de roba
inicial i l’anada al lavabo és de 5 minuts. En
acabar la sessió, el temps dedicat a la dutxa i al canvi
de roba final és de 15 minuts. Els vestuaris hauran de
quedar igual que se’ls han trobat, nets i recollits).
L’alumne/a que no compleixi les normes, que no sigui
respectuós/a amb els/les companys/es, amb la mestra o
amb el material/instal·lacions (falta greu)
portarà una nota pels pares informant dels fets i de la
no assistència a la següent sessió
d’Educació Física. Aquell dia
romandrà a l’escola fent un treball
complementari. - Pla Anual de Centre. S’assigna una
dotació econòmica de 200€ per a
l’àrea d’Educació Física. Es
fixa una distribució horària de dues sessions
setmanals, d’una hora cadascuna, a l’igual que
s’hi especifiquen els espais a utilitzar. Es recull una
sortida al bosc del costat del centre pel mes d’abril
(cursa d’orientació). Realitzaré dos
inventaris anuals de material, un al juny i l’altre al
setembre.
He seleccionat el Cicle Superior per a la meva
programació. És un grup de 23 alumnes, 10 nens i 13
nenes, la gran majoria estan junts des de la Llar
d’Infants. Respecte a la seva experiència en
educació física, cal destacar que la majoria
participen, des de ben petits, en activitats extra-escolars
pre-esportives de l’Ajuntament o estan federats per algun
club esportiu del poble. Dins del grup trobem una alumna
nouvinguda procedent de Barcelona i un alumne amb
deficiència visual (baixa visió), capaç
d’anticipar-se als obstacles a una velocitat moderada. Cal
destacar, però, que és un alumne acostumat a fer
les classes d’Educació Física, ja que ho ha
fet durant tota la primària. La dedicació setmanal
a Educació Física és de dues hores, una
dimarts després del pati i l’altra divendres a
última hora de la tarda.
Crec que les característiques generals dels
infants de cicle superior són les
següents:
Capacitat d’escoltar à Poden atendre tot el temps que
se’ls demani
Baralles à
Mínimes, però de major grau de violència
(psíquiques) i de més durada. En cas de baralla,
penso que he de donar importància als motius, saber
escoltar i no avançar-me al diagnòstic
Capacitat de treballar per parelles à És difícil fer parelles
mixtes, pel que crec que hauré de treballar la
coeducació, però sense excedir-me.
Capacitat de treballar per grups à Són molt capaços de
treballar en grup.
Acceptació de la derrota à Si s’ha treballat anteriorment,
accepten la derrota bastant bé.
Sentiment de confiança i autoestima
à Mostren inseguretat davant
els canvis del seu cos, coneixen bastant bé les
possibilitats del mateix.
Sentit del ridícul à En alguns casos, segons com es
treballi, pot arribar a limitar molt la seva activitat
motriu.
Trasllats (files) à Són bastants autònoms i
normalment no provoquen problemes.
Ús del material à Valoren molt el material
d’Educació Física i, si s’han marcat
uns hàbits previs, poden tenir total autonomia en el seu
maneig i conservació.
Capacitat de raonar el que han fet à Tenen una lògica abstracte,
són totalment conscients de les seves accions i amb
capacitat de raonament i decisió. Les noies
s’anticipen molt en la seva capacitat de raonar, els nois
són més impulsius.
Capacitat d’espera à Poden esperar, mentre, van xerrant de
les seves coses.
Sentit del perill à El tenen bastant elaborat i poden
controlar les seves accions, tot sabent el que poden provocar.
Poden començar a jugar esports de contacte.
Iniciativa i capacitat
d’investigació à Hi ha un major desenvolupament de la
curiositat i de l’esperit aventurer.
Relació amb els altres à Formen grups tancats
d’amics/gues, podent aparèixer serioses dificultats
d’integració segons com es treballi.
Acceptació del seu propi cos à Tenen una visió crítica
envers el seu propi cos i la seva imatge, trobo important
treballar els hàbits d’higiene i de
salut; davant de conductes impròpies.
Recriminacions davant de conductes
impròpies à Saben
perfectament quan fan bé i quan no, poden admetre la
"culpa". Veig important el tractament d’aquests
comportaments fora de la visualització del
grup.
Pel que fa al desenvolupament motriu, el
cicle superior és una etapa de modificació
corporal, milloren les possibilitats de coordinació, tenen
un major equilibri estàtic/dinàmic, cap als 11 anys es desenvolupa
la velocitat, augmenta la resistència, s’acaba
d’elaborar l’esquema corporal, dissocien la dreta de
l’esquerra. En el desenvolupament cognitiu
ens trobem amb l’afirmació del "JO" com a
elaboració definitiva de l’esquema corporal, passen
de la lògica concreta a l’abstracte, es
comença a desenvolupar la capacitat analítica,
poden organitzar nocions d’espai i temps, es redueix la
capacitat d’imaginació arribant a un major realisme,
major desenvolupament de la curiositat i de l’aventura. En
el desenvolupament social hi ha una major autonomia
i autodeterminació, apareixen grups fixes d’amics i
amigues i líders ("positius" i "negatius"), hi ha una
marcada predilecció pels amics del mateix sexe i
antagonisme pels del sexe contrari. Pel que fa el
desenvolupament afectiu trobem un major control de les
emocions, un grau de diferenciació per sexes,
s’accentua la sensibilitat moral i apareix el sentiment de
justícia.
- Controlar el cos en moviment
- Fixar la cintura pèlvica en balancejos del
cos - Adoptar una postura equilibrada i econòmica en
els moments de repòs - Utilitzar el costat corporal no dominant amb
eficàcia - Discriminar la dreta i l’esquerra en els
desplaçaments en l’espai - Controlar la respiració en els moviments de
precisió - Utilitzar el control de la respiració en la
coordinació dels moviments - Establir el ritme respiratori adequat per a cada
intensitat d’exercici - Relaxar el cos en acabar una activitat
- Evitar, tant com sigui possible, les contraccions
innecessàries en l’activitat
física - Controlar la tensió muscular en moviments de
precisió - Situar-se a la distància adequada del company
o la companya i l’oponent en jocs
d’equip - Seleccionar la distància òptima en tirs
a porteria, a cistella, en curses d’impuls… - Adequar la velocitat i acceleració del cos a
la necessitat de l’exercici - Reproduir un itinerari que ha estat
memoritzat - Sincronitzar el moviment amb estructures
rítmiques - Identificar els principals músculs i
articulacions del cos humà que intervenen en diferents
moviments - Indicar postures que puguin ser perjudicials per a la
salut - Descriure una activitat relacionada amb cadascuna de
les capacitats condicionals - Indicar les principals repercussions de
l’activitat física en la salut - Representar gràficament un itinerari
recorregut prèviament - Identificar el ritme d’un moviment
- Orientar el cos adequadament en les activitats
atlètiques - Cercar fluïdesa i un ritme adequat en les
activitats atlètiques - Controlar el cos en les activitats
gimnàstiques - Realitzar encadenaments en les activitats
gimnàstiques - Executar amb domini les flotacions, la
respiració i les propulsions en el medi
aquàtic - Desmarcar-se de l’adversari en jocs
d’equip - Utilitzar el company o la companya per progressar en
jocs d’equip - Executar, en situacions de joc, els elements
bàsics de diferents esports d’equip - Executar coordinacions pròpies de diverses
danses buscant el component estètic - Descriure les regles bàsiques de diferents
esports individuals i d’equip - Comparar fenòmens esportius propis
d’èpoques històriques diferents - Assenyalar algunes repercussions de l’esport en
la nostra societat - Indicar les relacions espacials i temporals que
s’estableixen en les danses realitzades - Córrer durant un temps cada cop més
llarg - Realitzar moviments que requereixin màxims
recorreguts articulars i la utilització del màxim
nombre d’articulacions - Iniciar ràpidament una cursa curta
- Superar obstacles ràpidament, passant-hi per
sobre o per sota - Canviar molt ràpidament de direcció i/o
sentit en curses curtes - Llançar molt lluny objectes de poc
pes - Fer traccions amb el propi cos en enfilades,
quadrupèdies, reptacions… - Controlar el grau de tensió muscular en jocs
de lluita - Improvisar moviments a partir d’un
estímul plàstic i d’estímuls
musicals - Organitzar els propis moviments per completar els
moviments de l’altre - Transmetre missatges preestablerts mitjançant
el moviment corporal - Utilitzar tècniques de mim en la
representació - Interpretar ritmes a través del moviment
corporal - Interpretar el significat dels moviments dels
altres - Comentar un espectacle fonamentat en
l’expressió corporal ( dansa, mim,
dramatització…) - Identificar el joc com a objecte de plaer i
recreació - Organitzar jocs establint les seves
normes - Elaborar normes de joc
- Planificar la cooperació i
l’oposició en el joc elaborat - Descobrir i resoldre situacions conflictives del
joc - Comparar algunes característiques de jocs
d’altres països i jocs del propi
territori - Acceptar les pròpies característiques
corporals - Estimar el propi cos i respectar-lo
- Prendre decisions en les activitats
físiques - Apreciar el benestar corporal fruit d’una
activitat física controlada - Ser responsable de la pròpia
higiene - Gaudir de la superació de dificultats en
l’activitat física - Esforçar-se per la pròpia
superació en les activitats físiques - Actuar amb respecte davant la diversitat
física, d’opinió i
d’acció - Cooperar en l’organització de
l’activitat motriu - Mostrar-se constant en les activitats físiques
empreses - Respondre positivament envers la comunicació
corporal - Participar activament en activitats motrius
col·lectives - Comportar-se d’acord amb les normes en les
activitats físiques - Tractar amb cura els elements de l’entorn en
les activitats a la natura - Reaccionar activament davant el deteriorament de la
natura - Col·laborar en el manteniment del material i
les instal·lacions
- Continguts de cicle.
BLOC I. CONTROL I
CONSCIÈNCIA CORPORAL
PROCEDIMENTS / Ajust postural i domini
lateral
- Adopció de la postura equilibrada i
econòmica
1.2 Aplicació de les nocions
d’orientació lateral en un espai
concret
PROCEDIMENTS / Control de la
respiració- Utilització del costat no dominant amb
efectivitatPROCEDIMENTS / Control
tònic - Adequació del ritme respiratori a la
intensitat de l’exerciciPROCEDIMENTS / Organització de
l’espai i del temps - Control tònic en
l’economia dels moviments de
precisió - Apreciació de distàncies, velocitats
i acceleracions, del propi cos o dels elements de
l’espai - Estructuració de l’espai en la
pràctica esportiva - Realització de recorreguts a partir de la
interpretació del gràfic d’un
espaiFETS / Esquema corporal
- Sincronització del moviment amb estructures
rítmiquesFETS / Organització de l’espai i
del temps - Els principals músculs, articulacions i
eixos del cos humà que intervenen en els diferents
moviments - Orientació i representació
gràfica de l’espai - El ritme
- Espai, temps i orientació
BLOC II. EXECUCIÓ
D’HABILITATS COORDINATIVES
PROCEDIMENTS
- Execució d’activitats físiques
amb fluïdesa de moviments - Control corporal en les activitats
gimnàstiques - Execució dels elements motors
bàsicsFETS
- Ús d’habilitats motrius
específiques per a resoldre diferents
situacions - Coneixement dels diferents elements motors
bàsics - Vocabulari bàsic dels elements i instruments
dels esports - Pautes, normes bàsiques i tècnica
dels esports individuals - Pautes, normes bàsiques i
tècnica/tàctica dels esports
col·lectius
BLOC III. UTILITZACIÓ DE LES
CAPACITATS CONDICIONALS
PROCEDIMENTS
3.1 Execució de curses a ritme regular durant
un temps llarg
3.2 Manteniment d’una activitat física
continuada de baixa intensitat, que suposi un lleuger
esforç
3.3 Utilització del màxim nombre
d’articulacions en moviments diversos
3.4 Ampliació i/o manteniment dels recorreguts
articulars
3.5 Inici ràpid d’una cursa
3.6 Canvis de direcció, sentit i posició
corporal en curses curtes
3.7 Llançament a llarga distància
d’objectes lleugers
3.8 Control tònic en jocs de lluita
3.9 Execució de traccions del propi cos amb els
segments superiors (enfilades, quadrupèdies,
rastreig)
3.10 Executar moviments amb agilitat
FETS
3.11 Resistència aeròbica: funcionalitat
i dosificació
3.12 Sistema de
control de les pulsacions
3.13 Força: concepte, funcionalitat i
principals grups musculars
3.14 Flexibilitat: concepte i funcionalitat
BLOC IV. EXPRESSIÓ CORPORAL
I DRAMATITZACIÓ
PROCEDIMENTS
4.1 Construcció de moviments a partir
d’estímuls musicals, plàstics i/o de gestos
dels altres
4.2 Utilització del cos per a transmetre
missatges preestablerts
4.3 Improvisació, representació i
dramatització de situacions
4.4 Ús de tècniques
d’expressió corporal
4.5 Expressió de ritmes a través del
moviment corporal
4.6 Recerca de l’estètica en
coordinacions pròpies de l’estil de
ball
FETS
4.7 Gest i moviment en la
comunicació
4.8 Elements elaborats d’expressió
corporal (dansa, mim, dramatització)
BLOC V. REALITZACIÓ DE
JOCS
PROCEDIMENTS
- Identificació del joc com a objecte de
recreació - Creació, organització i/o
modificació de jocs de diversos tipusFETS
- Recerca i exposició de diferents
jocs - Jocs tradicionals i les seves regles
bàsiques - Jocs adaptats a diferents discapacitats
- Joc de cooperació i joc
d’oposició
BLOC 0. ACTITUDS, VALORS I
NORMES
Responsabilitat individual
0.1 Acceptació i estimació del propi
cos
0.2 Iniciativa en l’acció
0.3 Organització i constància en
l’activitat motriu
0.4 Apreciació del benestar resultant de
l’activitat física
0.5 Esforç en la superació de
dificultats
0.6 Autosuperació personal
0.7 Cura del propi cos i de la seva higiene
Relació amb els altres
0.8 Valoració de la comunicació
corporal
0.9 Acceptació i respecte a la diversitat
física, d’opinió i
d’acció
0.10 Participació responsable en activitats
motrius col•lectives
0.11 Conscienciació i participació envers
normes
Respecte a l’entorn
0.12 Cura per l’entorn en les activitats a la
natura
0.13 Esperit crític envers el deteriorament de la
natura
0.14 Participació activa en el manteniment del
material i les instal•lacions
Quan parlo de metodologia a l’àrea
d’Educació Física, considero
oportú afirmar que tant important és el
"Què ensenyar?" com el "Com
ensenyar?". Les característiques personals de
cada mestre/a són un punt molt important a
l’hora de portar a terme les diferents activitats,
tot docent ha de ser bon comunicador, motivador, pacient,
capaç d’improvisar, amb sentit de
l’humor, referent per als infants…En funció del període evolutiu dels
infants, utilitzo una estratègia metodològica
o una altra, d’acord amb els continguts i objectius
que pretengui assolir:QUÈ
PRETENC?PAPER MESTRE/A
ACTIVITATS PROPOSADES ALS
INFANTSCercar la qualitat en els moviments,
qualitat referida tant a l’eficàcia com
a l’expressivitat del gestIntervenció més dirigida cap
al refinament del moviment, sense donar respostes
tancades ni moviments estereotipats a
imitar.Aquelles que facilitin que l’alumne/a
experimenti, analitzi i trobi les respostes motrius
més adequades en cada cas.Quan realitzo preguntes als infants, pretenc
ajudar-los a prendre consciència del què
estan treballant, interioritzant els coneixements des del
seu punt de vista i guiats pel/la mestre/a.Trobo en el joc motriu un bon recurs
metodològic, per ser una font educativa rica en
situacions i experiències, i sobretot pel seu
caràcter lúdic i relacional. Amb ell,
evitaré l’especialització prematura
centrant-me en l’oposat, oferir un ventall exagerat
de patrons, una bona base motriu perquè sigui el
propi infant el qui decideixi cap a quina activitat
esportiva encaminar-se. Fugiré també de
l’estricta competitivitat, que si bé apareix
en algun moment serà de manera no
prioritzada.L’aprenentatge de l’infant, en
realitat, no està dividit estrictament per
àrees, doncs existeix una interrelació entre
elles. En aquest sentit, les unitats de programació
2, 12 i 14 es poden treballar interdisciplinarment amb
l’àrea de Coneixement del medi natural; les
número 7 i 16, amb l’àrea de
coneixement del medi social; la 3ª amb
l’àrea de plàstica; i les 13 i 18 amb
l’àrea de música.El problema que es genera en nombroses sessions
d’educació física és la manca
d’organització, pel que un bon sistema
d’agrupament i d’assignació de tasques
evitarà situacions d’espera i passivitat
innecessària. Per a la realització dels
agrupaments i l’assignació de tasques em baso
en la relació entre els infants, en el seu nivell
físic, en el sexe (sense necessitat d’haver de
discriminar a uns/es o altres), en els objectius
didàctics, en el tipus d’activitat, en el
material i instal·lacions de que disposem…
És en el tema de les instal·lacions on
també pretenc motivar els meus infants, pel que el
simple fet de diversificar els espais
d’actuació, enriqueix en gran mesura les
experiències motrius dels infants. És per
això que la unitat de programació 16 la
realitzaré a la natura.De manera general podem dir que utilitzaré:
j METODOLOGIA
REPRODUCTIVA.. Basada en la concepció conductivista
de l’aprenentatge, pretenent minimitzar l’error
i el període d’aprenentatge durant
l’execució de les tasques motrius. El seu
plantejament es basa en problemes motòrics amb una
única solució d’eficàcia
provada. El mestre facilita el màxim
d’informació a l’infant perquè
aquest, amb la reproducció del model proposat,
arribi al domini de la tasca. k METODOLOGIA INVESTIGATIVA. Basada en
les teories de l’aprenentatge cognitiu. Pretén
posar èmfasi en el procés, allunyant-se dels
plantejaments amb un únic objectiu posat en la
consecució de resultats. L’aprenentatge es
basa en la motivació de l’alumne, per a que
trobi per si sol les solucions més adequades que
donin respostes als problemes plantejats.L'ensenyament de l'educació física
adopta formes diferenciades segons el mètode
utilitzat. El concepte de mètode, en
educació, designa com es du a terme el procés
d'ensenyament-aprenentatge. Cal tenir en compte que no hi
ha cap fórmula magistral ni cap mètode ideal,
sinó que aquests s'adeqüen a cada
circumstància o context. A cada unitat de
programació, citarem l’estil
d’ensenyament utilitzat:– Comandament directe.
S’aplica quan es tracta d’un gran número
d’infants. El/la mestre/a posseeix el coneixement i
l’experiència. El paper de l’infant
és escoltar, comprendre i complir, sota el control
directe del/la mestre/a.– Assignació de tasques. Els
infants són lliures d’iniciar i abandonar el
moviment quan vulguin i realitzar-lo el número de
vegades que vulguin. Cada infant té la seva
pròpia cadència de moviments.– Descobriment guiat. Es donen
pautes d’un concepte a l’infant perquè
investigui, compari, tregui conclusions basades en
comparacions, presa de decisions, reflexioni…– Resolució de problemes. En
la resolució de problemes s’espera que
l’infant trobi per sí mateix les respostes,
d’acord amb el seu total arbitri. Col·loca
l’infant davant d’ell mateix i li exigeix que
aprengui a considerar el problema de forma
individual.- Metodologia.
- Criteris
d’avaluació.
L'avaluació en l'àmbit de
l'educació física representa un element important
del procés educatiu d'aquesta disciplina,
en tant que no s'ha de limitar a emetre judicis sinó
que, fonamentalment, ha de servir per prendre decisions. La
reflexió sobre els agents que han d'intervenir, sobre
quins moments són més propicis per avaluar i
sobre quines tècniques i instruments puc utilitzar, sens
dubte, m’ajudaran a millorar els processos avaluatius i
en conseqüència, incidiran en les noves decisions
que prengui.
Per a saber el grau d’assoliment dels objectius
didàctics de cada unitat de programació i per a
regular el procés d’ensenyament-aprenentatge,
utilitzo les activitats d’avaluació
mitjançant els instruments d’avaluació
(frases amb relació exacta amb l’enunciat de
l’objectiu didàctic i de resposta possible i
taxativa). Aquests instruments els realitzaré pensant
uns indicadors d’avaluació i les claus de resposta
(ítems o barem de puntuació), com poden ser:
sempre/a vegades/quasi mai/mai, sí/no,
quantificació numèrica dels resultats (10
cistelles, 1m, etc), base numèrica del 0 al 10. Abans de
portar a terme l’activitat d’avaluació
però, tindré en compte: A) Organització
del grup. Una bona organització és el treball
per estacions, doncs puc centrar l’atenció en un
grup mentre els altres infants realitzen activitats ja
conegudes que no necessiten de la meva intervenció i amb
el mínim possible d’elements de conflicte. B) El
material ha d’estar en bon estat per a poder
realitzar adequadament les activitats d’avaluació.
C) L’espai més adequat per a portar a terme
les activitats d’avaluació és aquell que em
permeti tel control de tot el grup-classe. D) A l’hora de
redactar les sessions preveuré les activitats
d’avaluació, incloent-hi el temps, materials i
instruments corresponents.
L’acte d’avaluar no ha de recaure
única i exclusivament en la figura del/la professor/a,
doncs els propis infants poden autoavaluar-se o avaluar-se els
uns als altres. Tot dependrà de
l’experiència prèvia, del grau de
maduració i dels indicadors a avaluar.
Una avaluació també necessària
és la de la meva pròpia tasca, així
trobaré les claus per a regular el procés
d’ensenyament-aprenentatge (què canviar i per
què) i m’ajudarà a millorar la meva
activitat docent.
Per a l’avaluació del procés
d’ensenyament-aprenentatge utilitzaré instruments
tals com l’enregistrament de vídeos, graelles
d’observació, graelles amb resultats
numèrics, dossiers escrits, fitxes
d’autoavaluació, registres anecdòtics i
llistes de control.
Els 32 objectius terminals proposats al primer nivell
de concreció m’indicaran els assoliments
mínims en acabar l’etapa:
- Mostrar coneixement del propi cos, les seves
capacitats perceptives i de moviment - Acceptar i estimar el propi cos
- Controlar la pròpia lateralitat i exercitar-la
referida a les altres persones i als objectes - Controlar la respiració mitjançant
activitats que ho afavoreixin - Utilitzar el control tensió-relaxació
voluntàriament - Adoptar la postura correcta i equilibrada
- Actuar responsablement sense risc per a la salut amb
iniciatives motrius apreses - Interpretar les nocions de relació que
s’estableixen entre el propi cos, els objectes i
l’espai exterior i utilitzar-les adequadament en
l’acció motriu - Relacionar les nocions espacials tot aplicant-les a
un espai concret (pista esportiva, la natura, un
plànol…) - Executar moviments sincronitzant-los amb estructures
rítmiques - Executar amb fluïdesa, sincronització,
eficàcia i precisió les habilitats motrius
bàsiques i les combinacions. - Identificar i interpretar ritmes realitzats
mitjançant l’acció motriu (marxa, cursa,
salts, danses…) - Executar els moviments propis de les danses
realitzades - Executar moviments molt diversos amb els
màxims recorreguts dels segments corporals. - Experimentar curses i tasques motrius variades
buscant economia d’esforç - Utilitzar adequadament la força en aquelles
tasques en què s’actuï contra la
resistència donada - Donar respostes motrius davant d’un determinat
estímul en el mínim temps possible - Executar els gestos bàsics dels diferents
esports individuals, d’adversari i col·lectius
practicats. - Utilitzar l’estratègia individual i
d’equip bàsica dels esports que es
realitzin - Aplicar les regles fonamentals de les activitats
físiques que es practiquin - Identificar els esports, les danses i els jocs com a
elements sòcio-culturals i lúdics - Respectar les regles i aplicar normes de
joc - Actuar amb esforç per vèncer les
dificultats superables - Valorar i aplicar hàbits higiènics de
pràctica permanent (dutxar-se, canviar-se la
roba…) - Expressar corporalment emocions, sentiments i idees.
Interpretar els gestos d’altri. - Representar un personatge i interpretar un argument
utilitzant tècniques de dramatització o
mim - Realitzar diferents tipus de joc, integrant-se en la
dinàmica establerta - Descriure els jocs tradicionals del propi
territori - Experimentar el joc com a objecte de plaer i
recreació - Valorar l’activitat física com a
possible pràctica de temps lliure i escollir les formes
més adients a les pròpies característiques
i interessos - Acceptar i respectar la diversitat física,
d’opinió i d’acció - Respectar i tenir cura de l’entorn, la natura,
les instal·lacions i el material, tant propi com
comunitari
- Possibles aportacions a l’assoliment de
les competències bàsiques.
Tal com indiquen les instruccions d’inici de
curs d’enguany, s’ha d’assegurar el treball
de les competències bàsiques en totes les
àrees. És en el Projecte Curricular de Centre on
quedaran reflectides totes les actuacions que garantiran aquest
procés. Les competències impliquen la capacitat
d’utilitzar els coneixements i les habilitats que
cadascú posseeix en contextos i situacions diferents
d’on les ha après. L’escola ha
d’afavorir el treball de les competències per a
garantir que els alumnes adquireixin l’autonomia
necessària per a l’aprenentatge i per al
desenvolupament personal i
social. L’alumnat ha d’adquirir un bon nivell de
comprensió lectora, d’expressió oral i
escrita, d’agilitat en el càlcul i en la
resolució de problemes i d’autonomia en
l’aprenentatge. Des de l’àrea
d’Educació Física, la meva actuació
serà la següent:
- COMPRENSIÓ LECTORA. Possibles actuacions que
afavoriran la seva adquisició poden ser: Treball
per estacions. A cada estació es troben una fitxa
amb l’explicació del què i com fer
aquella tasca, a partir de la lectura
d’aquesta fitxa han d’aconseguir l’objectiu
esperat; Dossier explicatiu de les normes d’un
joc. Sense donar cap explicació, han
d’interpretar el què i com s’ha de fer;
Lectura i comentari de noticies relatives a
l’esport; Cartolines amb les paraules claus
que fem servir a l’àrea d’Educació
Física; Interpretació d’algunes
normes dels esports practicats després
d’haver-ne fet una lectura.
El treball d’aquesta competència es reflecteix
clarament en la meva programació en les unitats de
programació 7 on han de fer una lectura sobre el
funcionament dels jocs trobats pels seus/ves companys/es, a
la 16 en la qual han d’entendre per mitjà de la
lectura com funciona una cursa d’orientació, i a
les 17 i 18 en les que han de realitzar la lectura d’un
dossier. - EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA.
L’expressió oral és fonamental en la
nostra àrea i a Primària és un bon
moment per a desenvolupar-la. Pel que fa a
l’expressió escrita, no és tan
freqüent però, es pot treballar perfectament.
Propostes d’expressió oral i escrita: Roda de
preguntes-respostes després d’una
explicació; regular les paraules i les estructures
orals utilitzades incorrectament. Quan això
succeeix, repetir-la de manera correcta per a facilitar la
seva incorporació al vocabulari dels infants;
Reflexió oral/escrita en grup/individual sobre
l’activitat realitzada; Verbalització de
l’activitat que s’està realitzant;
Elaboració d’un treball escrit sobre un
tema referent a l’Educació Física.
L’expressió oral es treballa contínuament
en totes les unitats de programació, fins i tot de
manera inconscient, però amb més èmfasi
i de manera intencionada en la unitat de programació
número 7, on són els/les propis alumnes els/les
que fan de mestres per uns moments explicant als/les
companys/es els jocs que han trobat. L’expressió
escrita també la treballo en la unitat de
programació 7, en la qual s’ha de fer un recull
de jocs als quals jugaven els pares/avis dels/les alumnes; en
la número 17 cada infant ha de fer un escrit amb
informació sobre l’Ultimate o el frisbee, per a
realitzar un petit dossier entre tot el grup-classe; a la
unitat número 18, després de la
visualització d’un vídeo sobre hip-hop,
pretenc que es parli sobre el que s’ha
vist. - AGILITAT EN EL CÀLCUL I RESOLUCIÓ DE
PROBLEMES. Considero que aquesta competència, a
l’igual que l’expressió oral, es treballa
constantment durant les sessions d’Educació
Física. En tot moment s’està calculant
numèricament, si no és per portar el compte de
la puntuació, és per saber quants bots he fet,
o per saber les passades que es porten… A més, hi ha
molts jocs que es basen en la numeració, el joc dels
paquets n’és un clar exemple. Crec que, si
més no, en la gran majoria de les meves unitats de
programació es porta a terme aquesta
competència. - AUTONOMIA EN L’APRENENTATGE. És una
competència que també té un pes
important en la meva programació. M’agrada
portar les meves sessions de manera que els propis infants
vagin treballant i descobrint al seu pas, a la seva manera,
seguint unes pautes bàsiques però, de totes
maneres, que sigui ells els seu propi professor/a. Per
suposat jo sempre ajudaré i guiaré a qui ho
necessiti o a qui ho vegi convenient.. M’agrada creure
que els meus infants són capaços d’actuar
sense instruccions directes i rígides. En les unitats
7, 16, 17 i 18 demano als/les alumnes que busquin
informació sobre diferents temes, amb el que crec que
els/les dono un grau d’autonomia en
l’aprenentatge. També en les unitats referents a
expressió corporal (3 i 18) intento que siguin ells
mateixos els seus propis professors, descobrint el que
són capaços de fer amb el seu cos. A
l’igual passa amb totes les unitats de
programació que tracten les habilitats, m’agrada
començar les sessions posant-los a prova per que
descobreixin fins a on poden arribar i com superar-se, que
aprenguin ells sols per mitjà d’assaigs-errors.
Algunes propostes per a portar a terme aquesta
competència són el treball per
assignació de tasques, per estacions, el treball del
carnet d’activitats, en el qual és ell mateix el
que tria quines activitats fer.
- Atenció a l’alumnat amb necessitats
educatives específiques.
El que es pretén sempre en aquests casos
és augmentar el grau d’autonomia de
l’alumne/a, fomentar la igualtat d’oportunitats i
afavorir les experiències
d’èxit.
Estratègies
generals
Dissenyar activitats ample amb diferents graus de
dificultat i nivells d’execució
Dissenyar activitats diferents per a treballar el
mateix contingut
Dissenyar activitats amb diferents sistemes
organitzatius gran/petit grup, parelles i
individuals
Planificar activitats de lliure elecció per
part dels alumnes
Fer servir rutines de funcionament i
d’organització de les sessions
Estratègies per a alumnes amb
dèficits visuals
Proximitat en la ubicació i localització
del/la mestre/a i de l’alumne/a
Claredat, concreció en els missatges, fent una
descripció molt ample del que es demana
Ubicar el material en llocs establerts i apresos
prèviament per l’alumne/a
Destacar els objectes amb colors vius, per a
ressaltar-ne el contorn
Utilitzar senyals acústiques
Preveure una bona
il·luminació
Potenciar el treball per parelles
Estratègies per a alumnes amb
dèficits auditius
Posició dels alumnes a prop del mestre i de
manera que puguin veure clarament el moviment dels seus
llavis
Augmentar les expressions amb els braços i el
cos
Simular les consignes donades als infants
Fer servir recursos
visuals: pissarra, cartells, mocador de colors…
Estratègies per a alumnes amb
dèficits motòrics
Proporcionar experiències d’èxit,
sobretot al principi
Donar importància als moviments lents i
repetitius
Utilitzar espais amplis amb la menor quantitat
d’objectes arquitectònics
Treballar en espais de terra tou, o al pati abans de
pista de ciment
Impulsar els esports alternatius
Estratègies per a alumnes
nouvinguts/des
Acte de benvinguda i grup d’acollida, que li
explicarà els funcionament de les sessions,
hàbits, normes i regles
Explicació, per part del/la nouvingut/da,
d’algun joc tradicional del país del que
procedeix
Establir un codi mínim de paraules per a
facilitar la comunicació, es pot elaborar un petit
diccionari en cartolines
Unitat didàctica 1.
Què podem fer amb el nostre
cos? Nº sessions
10 Temporització: 1r trimestre, 1ª – 5ª
setmana
Cicle Superior 5è
curs Espais: Pista poliesportiva o gimnàs
Objectius didàctics
1. Conèixer i realitzar desplaçaments i
quadrupèdies més acurades.
3. Conèixer diferents formes de salts i girs per
a superar obstacles.
3. Conèixer i utilitzar diferents tipus de
llançaments-recepcions.
4. Valorar i estimar el propi cos i respectar a la
diversitat.
5. Ser responsable amb el material i la
normativa.
Continguts
2.3 Realització de
desplaçaments i quadrupèdies més
acurades.
2.3 Superació d’obstacles
amb salts i girs.
2.3 Utilització de diferents
tipus de llançament i recepcions.
2.5 Coneixement de diferents tipus de
desplaçaments, quadrupèdies, salts i girs
difícils.
2.5 Coneixement de diferents tipus de
llançaments -recepcions.
0.1/0.9 Valoració i
estimació del propi cos i respecte a la
diversitat.
0.11/0.14 Responsabilitat amb el
material i la normativa.
Activitats
d’ensenyament-aprenentatge
Marxa: Caminar sobre un banc suec pla i girat. Per
parelles i amb grup. Transportant objectes: globus, pilotes,
piques…
Curses: Curses de relleus i curses per grups. Jocs de
persecució: "Tocar i parar", igual amb pilotes, "Lladres i
policies", "La cadena", "L’aranya".
Quadrupèdies: Quadrupèdies inverses.
"Futbol aranya". Combinacions amb objectes: pilotes,
cèrcols… "Lluita de llangardaixos", "Lluita de
foques".
Salts: Saltar de diferents maneres per sobre de caixes
de cartró, tanques. Igualment, però amb
objectes.
Girs: Perfeccionament de la tombarella
endavant/endarrera, tombarelles sobre un banc. Roda cap als dos
costats i sobre diferents superfícies. Combinacions de
diferents alts i girs. Fer rodaments en grups.
Llançaments i recepcions: Jocs amb indiaques i
frisbees, llançaments amb raquetes, estics, bats…
"Escombrar la casa", "A qui va el disc?", "Les 10
passades".
Metodologia
Utilitzaré la majoria d’estils
d’ensenyament, prioritzant un o altre segons
l’activitat a desenvolupar. De totes maneres, crec que els
més adequats són l’assignació de
tasques, el descobriment guiat o bé la resolució de
problemes. Però cal considerar que aquest darrer estil
precisa, prèviament, l’assoliment d’un bon
nombre d’experiències.
La major part de les tasques seran definides i
indefinides i, en alguna ocasió, lliures.
Procediment d’avaluació
- Avaluació inicial: fer un circuit estipulat
on el mestre valorarà seguin uns criteris
concrets. - Durant les sessions també es podrà
dur un registre anecdòtic com a avaluació
formativa, on s’incloguin els fets més destacats
d’infants i/o grups. - Al final de la unitat de programació, es
tornarà a fer el circuit inicial com a activitat
d’avaluació sumativa, per a comprovar si hi ha
hagut progrés.
Unitat didàctica 2. Posem-nos en forma! Nº sessions
8 Temporització: 1r trimestre, 6ª – 9ª
setmana
Cicle Superior 5è
curs Espais: Pista poliesportivas
Objectius didàctics
1. Resistir durant un període de temps una
activitat física determinada sense arribar a
l’esgotament, adequant el ritme respiratori a la
intensitat.
2. Realitzar moviments amplis articulars utilitzant el
màxim nombre d’articulacions.
3. Iniciar ràpidament una cursa.
4. Llançar objectes lleugers a llarga
distància.
5. Tenir control tònic durant els jocs de
lluita.
6. Executar traccions del propi cos utilitzant grans
grups musculars, tenint cura en la prevenció de
lesions.
7. Conèixer el concepte de resistència
aeròbica i el sistema de control de pulsacions.
8. Conèixer el concepte i funcionalitat de
força i els principals grups musculars.
9. Conèixer el concepte i funcionalitat de la
flexibilitat i les principals articulacions.
10. Ser constant en l’activitat i gaudir de
l’autosuperació.
11. Valorar la condició física com a
indicador de salut.
Continguts
1.4 Adequació del ritme
respiratori a la intensitat de l’exercici
3.1 Execució de curses a ritme
regular durant un temps llarg.
3.3/3.4 Utilització i
ampliació del màxim nombre d’articulacions en
moviments diversos.
3.5 Inici ràpid d’una
cursa.
3.7 Llançament a llarga
distància d’objectes lleugers.
3.8 Control tònic en jocs de
lluita.
3.9 Execució de traccions del
propi cos amb els segments superiors.
3.11 Resistència aeròbica.
Funcionalitat i dosificació de
l’esforç.
3.12 Sistema de control de
pulsacions.
3.13 Força: concepte,
funcionalitat i principals grups musculars.
3.14 Flexibilitat: concepte i
funcionalitat.
0.3 Organització i
constància en l’activitat motriu i
autosuperació. personal
0.4 Apreciació del benestar
resultant de l’activitat física.
Activitats
d’ensenyament-aprenentatge
Resistència: Circuits per estacions,
superació d’obstacles, curses combinades amb tasques
(passades, conduccions…), salts amb cordes, jocs de
persecució sense final ("Talla fils", "La pesta"), jocs
pre-esportius en equips reduïts de participació
continuada ("Minihandbol", "Pilota-torre", "Les 10
passades").
Velocitat: Sortides d’atletisme, relleus
curts, jocs de canvi de
posició/sentit/ritme/direcció ("1, 2, 3 pica
paret", "Les velocitats", "Paquets", "Bartomeu què
voleu?"), jocs de persecució, jocs de reacció ("El
mocador", "Cara o creu, "Mar, terra i aire"), jocs de
velocitat gestual ("Picar mans", "Lluita de polses", "El
mirall").
Flexibilitat: Tombarelles, el pont, estiraments
musculars individuals/parelles, estiraments amb material (cordes,
piques, pilotes…) streching, jocs d’estiraments
("Embolics", "La grua", "El túnel").
Musculació general: Jocs de lluita, jocs
de contacte ("Donar la volta al company", "Desplegar el
company"), transports, llançaments d’objectes,
quadrupèdies, raptacions, exercicis musculars (abdominals,
lumbars flexions…) circuits per estacions, castellers i torres,
joc de "El pal emmerdat", multisalts, grimpades,
lliscaments.
Metodologia
En aquesta unitat, potser més que en cap altra,
cal tenir en compte la DIVERSITAT. No podem demanar la mateixa
càrrega de treball a tothom. Hem d’exigir
esforç i autosuperació, però amb
precaució i sense sobrecàrregues. "Millor quedar-se
curt que passar-se".
Majoritàriament, per a les activitats de
flexibilitat i força, utilitzaré el comandament
directe. L’assignació de tasques predominarà
en la resistència i la velocitat, tot i que es pot
combinar, sempre que ho requereixi la situació, amb altres
estils d’aprenentatge.
Cal tenir molt present les següents precaucions per
a evitar riscos: en el treball de força i
musculació, mantenir l’esquena recta,
treballar amb les cames i no l’esquena. Molt important
l’escalfament previ. Estiraments musculars posteriors.
Realitzar els exercicis amb la tècnica apropiada i
respectant les proporcions de treball de cada grup muscular. Si
fem lluites o transports per parelles, procurar que els infants
siguin de pes similar. En el treball de
resistència, controlar els infants amb malalties
cardiorespiratòries. Mantenir sempre un ritme que permeti
córrer i anar parlant a la vegada (ritme
baix-mitjà). Controlar la freqüència
cardíaca entre el 60-80% d’intensitat
d’exercici. Dissenyar activitats de llarga durada i de suau
execució. Evitar el treball específic de
resistència anaeròbica. En el treball de la
flexibilitat, evitar els rebots. Intercalar treballs
estàtics i dinàmics per a garantir
l’eficàcia dels primers i la motivació dels
segons.
Procediment d’avaluació
- L’avaluació inicial: avaluació
objectiva passant un test
estandaritzat. - Avaluació subjectiva, lligada a les meves
observacions i registres, que realitzaré durant tot el
curs davant de fets o infants que destaquin, per dalt o per
baix, en alguna de les capacitats condicionals. - Avaluació sumativa; avaluació
objectiva, lligada als testos i controls que es poden fer
puntualment o repetir-los de dues a tres vegades durant cada
curs. - Graella d’autoavaluació de la
pròpia unitat de programació per a comprovar si
el funcionament és correcte.
Unitat didàctica 3.
Parlem amb el
cos. Nº
sessions 6 Temporització: 1r trimestre, 10ª –
12ª setmana
Cicle Superior 5è
curs Espais: Gimnàs
Objectius didàctics
1. Representar missatges amb el cos.
2. Improvisar, representar i dramatitzar situacions
inventades.
3. Conèixer i usar diferents tècniques i
elements d’expressió corporal.
4. Interpretar el significat dels moviments dels
altres.
5. Acceptar les pròpies característiques
corporals.
6. Respondre positivament envers la comunicació
corporal.
7. Actuar amb respecte davant la diversitat
física, d’opinió i
d’acció.
Continguts
4.2 Utilització del cos per a transmetre
missatges preestablerts.
4.3 Improvisació, representació i
dramatització de situacions.
4.4 Ús de tècniques
d’expressió corporal.
4.7 Gest i moviment en la
comunicació.
4.8 Elements elaborats d’expressió
corporal.
0.1 Acceptació i estimació
del propi cos.
0.8 Valoració de la
comunicació corporal.
0.9 Acceptació i respecte a la
diversitat física, d’opinió i
d’acció.
Página siguiente  |