- Descripció del
Problema/Conducta de salut
Descripció del problema des del punt de vista
biomédic i des del punt de vista biopsicosocial.
Aplicar-ho a una població Diana
Llistat i descripció de les conductes que propicien un
risc de patir el problema
Descripció de les conductes més influents en el
trastorn a partir dels diferents models descrits en el
mòdul 3
Proposta d"una campanya en un grup diana determinat (A partir
del model de Prochaska) per a disminuir les conductes de risc
que comporten a patir el trastorn i proposta d"estudi de la
seva eficàcia
Referències bibliogràfiques i
webgrafia
Introducció
Els canvis culturals que s"han produït en
les darreres dècades en el món, sobre tot la
globalització dels estils de vida i el canvi cultural en
els patrons de bellesa, ens han conduït a la
proliferació d"unes conductes alimentaries molt diferents
de les que existien fins a les hores. El model tradicional de
família, on les menjades es feien a una hora determinada,
sent la mare la que s"encarregava de planificar una dieta variada
d"aliments, rica en nutrients i equilibrada, ha anat deixant pas
a un "campi qui pugui", on la figura de la mare tradicional (en
una societat patriarcal com la nostra), va passant a la mare
treballadora que deixa de ser el referent de la
planificació de la nutrició de la família, i
malauradament no ha tingut substitut.
A aquest fet se li ha unit el canvi produït
en el concepte de bellesa basat en patrons de primesa per a les
dones i de força per als homes. Els medis de
comunicació, TV, revistes, publicitat, bombardegen
constantment els nostres fills amb aliments hipocalòrics,
aliments descompensats, menjars ràpids, "xuxeries", dietes
que permetran tenir una figura esvelta, … Se"ns mostra una
guerra als
quilos, i a la vegada, en l"afany de vendre, tota una
sèrie d"aliments que molt enllà de permetre una
alimentació rica i variada ens aboquen a la
nutrició deficient.
La imatge de les maniquí de passarel·la
és prototípica en la societat actual de bellesa,
una imatge que per tal de ser abastada cal posar en marxa totes
les dietes, privació de menjades, .. que hi ha al mercat,
sense cap més objectiu que perdre pes. En aquesta
dèria hi ha un dels principals factors d"una conducta
alimentària deficient, de risc.
Els hàbits alimentaris que s"adquireixen
principalment en la infància són determinants en
les conductes alimentaries que es durant a terme en la edat
adulta i en el traspàs generacional de comportaments. Ja
que és en l"àmbit familiar on s"adquireixen. En
l"actualitat, aquest àmbit ha deixat de tenir
l"exclusivitat ja que el canvi de model familiar implica, moltes
vegades, el fet que les nostres obligacions cap als nostres fills
siguin traspassades a les escoles. Que els pares treballin obliga
a deixar els fills als menjadors escolars, traspassant-los en
aquest acte l"educació en l"alimentació.
Aquestes conductes alimentaries han conduït
a l"augment considerable de trastorns alimentaris, tals com
l"obesitat, l"anorèxia i la bulímia, a part
d"altres. És fonamental, per tant, ensenyar els nostres
fills des de ben joves, la importància que té
l"alimentació en el manteniment de la salut, en el
desenvolupament emocional i psicosocial. Així com en la
prevenció de trastorns alimentaris
Hem d"educar en l"alimentació, mostrar
estratègies, per tal que puguin prendre decisions
responsables i correctes en quant a la nutrició, i a una
dieta saludable.
Descripció del
Problema/Conducta de salut
La conducta a la qual dediquem aquest treball són
els mals d'hàbits alimentaris força estesos entre
les noies adolescents, alumnes d'ESO (12- 17 anys) a Catalunya.
Aquests mals hàbits es caracteritzarien bàsicament
per les conductes següents:
– Excés de menjars ràpids,
hipercalòrics i amb excés de greixos saturats.
També de begudes gasoses ensucrades i
hipercalòriques o bé en alguns casos de begudes
alcohòliques.
– Desordre horari en les ingestes, amb extensió
de costum de "picar entre hores" i de reduir els àpats
centrals a un únic
plat.
– I, sovint de forma simultània o alternada amb
les anteriors, seguiment de règims d'aprimament amb dietes
hipocalòriques massa estrictes o desequilibrades, incloent
fases ocasionals de dejuni o d'ingestes diàries molt per
sota de les necessitats nutritives bàsiques. Aquests
episodis de dieta excessiva o de dejú poden alternar-se
amb excessos de llaminadures o "menjar-escombraria". El fet que
les noies es preocupin de forma significativament més
important per l'aspecte físic i la pròpia imatge i,
en conseqüència, es preocupin d'obtenir més
informació -correcta o incorrecta- sobre aspectes
relacionats amb la nutrició, fa que en molts casos siguin
conscients de les conseqüències de la mala
alimentació i els excessos calòrics que cometen.
Aquesta contradicció accentua el risc de incórrer
en trastorns de la conducta alimentària, especialment en
conductes de sacietat-expulsió dels aliments de tipus
bulímic, recorrent als vòmits provocats, o
bé a episodis de privació d'aliments i excés
d'exercici per a "compensar" els excessos.
Página siguiente  |