4.2 Models i teories de l"autoregulació del
comportament
4.2.1 Model del procés de l"adopció de
precaucions
Segons Weinstein, autor de la teoria l"any
1998, les persones que han d"adoptar certs comportaments per
protegir la seva salut, passen per set etapes de
creences.
Anem veient les etapes i aplicant-les al
cas que ens ocupa :
1. Els adolescents no tenen
coneixement que alimentar-se inadequadament pugui tenir unes
repercussions tan sèries.
Si bé és cert que sempre han sentit a dir
que és necessari menjar de forma equilibrada, no tenen cap
coneixement real del significat de dieta equilibrada, i dels
riscos de salut que comporta no fer-ho. Per als adolescents, el
fet de no sopar, per exemple, és un mètode per no
engreixar-se, no pas una conducta de risc.
No veuen el perill que això suposa. A més, sovint
és una forma d"autocàstig, ja que el berenar
l"acostumen a basar en dolços i, com que tenen uns
coneixements lleugers i interessats, saben que els greixos
engreixen. Per tant, la seva manera de solventar l"excés
de greix ingerit, és evitant fer l"últim
àpat del dia. En aquest cas estan incrementant el risc,
perquè tenen vàries conductes alimentàries
equivocades, la del berenar i la del sopar.
2. Comencen a conèixer
el risc que comporten els mals hàbits alimentaris,
però veuen que el risc és aliè a
ells.
En aquest punt els joves comencen a tenir
informació sobre la importància d"una bona
alimentació, i entreveuen el risc en altres companys o
coneguts, però no veuen pas que els hagi d"afectar a ells,
perquè creuen ser més forts que la
resta.
3. Ja veuen que les seves
males conductes els poden fer ser susceptibles a les
malalties, i creuen que no estaria de més tenir-ne
precaució, però encara no passen a
l"acció.
En aquesta etapa comencen a veure la
realitat del problema, però encara es mantenen ferms en no
fer el pas de canvi.
4. Passen a
l"acció
Per fi, els joves decideixen fer un pas, i es plantegen
sèriament que cal que canviïn els seus
hàbits alimentaris per assegurar-se una bona salut. Veuen
que el risc és alt, i comencen a prendre conductes de
salut al respecte.
5. Però alhora pateixen una
contradicció, i tornen un pas enrera
Com que no estan convençuts del tot de les seves
accions, habitualment pateixen un moment de transició, o
no tenen clara la motivació de variar les seves conductes.
El tipus de menjar, l"ordre i les ingestes que fan ja els
agraden, i els costa variar-les. Per aquest motiu tenen un moment
de stand-by on no tenen la motivació suficient com per
seguir endavant de manera constant amb unes noves conductes, que
els fan deixar enrera fer allò que tan els agrada, com pot
ser sopar cada dia pizza i hamburgueses, o esmorzar a diari un
croissant de xocolata, per exemple.
6. Tornen a fer un nou plantejament, amb
més convicció que l"anterior.
En aquesta etapa els joves tornen a recapitular, i a
valorar de nou els riscos i les satisfaccions que provoquen les
seves conductes. Les satisfaccions són forces i immediates
(gaudir de menjar-se un croissant en aquell mateix instant),
però els riscos cada cop són més elevats.
Per tant, comencen a pesar més els riscos, i és
decideixen, més convençuts, a adoptar-ne les
mesures necessàries.
7. Segueixen mantenint el seu
control
Aquesta etapa és de precaució, i es tracta
de seguir mantenint unes conductes favorables per evitar
riscos.
Quan millors conductes alimentàries tinguin,
menys riscos de salut patiran.
4.2.2 El procés d"acció a favor de la
salut
L"autor d"aquesta teoria, Schwarzer, creu que quan una
persona es
planteja actuar per evitar riscos o canviar els seus
hàbits, passa per dos estadis :
L"estadi de motivació
L"estadi d"acció o manteniment
Alhora, per realitzar una conducta de salut hi influiran
tres aspectes :
La percepció del risc
Ha de percebre els elevats riscos de no alimentar-se
correctament
Les expectatives de resultats
Cada jove es crea la seva pròpia realitat de com
i quan li afectaran a ell, de manera personal, la
presa d"accions cap a una bona conducta. Prenen una conducta
perquè n"esperen un resultat a canvi. Tot i això, a
títol personal cadascú estarà més o
menys segur d"estar evitant algunes malalties i tindrà
unes expectatives determinades, com pot ser la de no emmalaltir
mai perquè actualment s"està alimentant d"una
manera equilibrada.
– L"autoeficàcia percebuda
I, alhora, aquell mateix jove percebrà en la seva
pròpia salut els resultats obtinguts.
Dins l"estadi d"acció o manteniment, hi
haurà tres punts que determinaran la manera en que la
persona passarà a l"acció:
El pla d"actuació
Cada jove s"avaluarà i veurà les seves
necessitats, i es crearà el seu propi pla
d"actuació. Hi ha joves que els seus mals hàbits
són envers a saltar-se àpats, d"altres acostumen
picar a totes hores, d"altres basen la seva alimentació en
uns menjars en concret, … Doncs en cada cas s"actuarà de
maneres diferents, i per tant, cada jove haurà de valorar
com actuar.
El control de l"acció
Una vegada fet l"anàlisi i el pla
d"actuació, cada un crearà la seva
estratègia per obtenir un bon resultat. Aquells que mengen
dolços a diari, potser opten per l"estratègia de
permetre"s menjar allò que tan els agrada un cop per
setmana a canvi de menjar adequadament cada dia. Es tracta de
crear una estratègia a la que es pugui adaptar, i la
segueixi fins aconseguir la meta (tenir
sempre una bona conducta alimentària).
Les situacions externes
Com ja hem dit , la societat en la que vivim influeix
molt sobre els nostres hàbits en alimentació. Avui
en dia ens atabalen a publicitat per tenir una silueta perfecte.
Molt sovint aquesta publicitat és del tot enganyosa, i no
vol ensenyar-nos a tenir un cos saludable, sinó un cos
prim, gairebé esquelètic. Les
models ja han estat motiu de crítiques en molts moment,
però seguim veient sobre les passarel·les noies amb
cossos excessivament prims. La necessitat social a estar prims
xoca amb la quantitat d"anuncis que fan sobre brioxeria envasada
o d"altres productes gens nutritius ni adients per seguir una
dieta sana. Amb tanta informació , tots en general
però en especial els joves, acabem tenint contradiccions
que ens poden portar a prendre conductes inadequades, com pot ser
menjar-nos aquella pasta envasada que tant anuncien, però
alhora desitgem tenir aquell cos "perfecte" que tan en tots els
anuncis televisius i que és necessari tenir-lo, i per
tant, ens ho fem de qualsevol manera per tenir-ho tot. I
aquí és on comencen les conductes de risc. En
definitiva, val a dir que el context social en que vivim pot ser
un obstacle per a adoptar un comportament saludable.
4.2.3 Teoria de l"acció social
Aquesta teoria, creada per Ewart l"any 1991, és
la més complexa de totes i la que menys repercussió
ha tingut. De fet, només s"ha utilitzat per evitar
conductes de risc molt concretes, però com a general no
és una teoria activa.
Segons la teoria de l"acció social, la clau
està en les intervencions de caràcter preventiu,
lligades a la creació d"hàbits protectors o
seqüències de comportaments per a disminuir els
riscos. Defèn que aquella persona que ja ha experimentat
en certa manera la malaltia, prendrà unes precaucions i
uns hàbits per evitar-ne més riscos. Està
constatat que aquelles persones que han sortit endavant
després de patir algun trastorn alimentari, com pot ser la
bulímia o l"anorèixa, acostumen a ser molt
més protectores amb sí mateixa un cop superada la
malaltia. No insistim més en aquesta teoria per ser la
menys interessant i de menor aplicació.
Proposta d"una
campanya en un grup diana determinat (A partir del model de
Prochaska) per a disminuir les conductes de risc que comporten a
patir el trastorn i proposta d"estudi de la seva
eficàcia
Tal i com explica Sánchez, E. (2002) en el seu
article "El proceso de
cambio en
dependientes a alcohol,
heroína y cocaína", fins la dècada dels
80, l"explicació dels canvis que es donaven en
l"addicció a les drogues, es considera com un
succés dicotòmic: abstinència vs. consum. A
partir dels anys 80, "en el intento de hacer más
comprensible la realidad clínica que presentan las
personas con problemas de
abuso y dependencia a drogas" –
Sánchez, E. (2002, p. 108)-, apareix un model
dinàmic en què el canvi es produeix al llarg d"un
seguit de fases en el transcurs del temps. És en aquesta
línia de treball on s"inscriu el model
transteòric de James
Prochaska i Carlo DiClemente, el qual postula que els subjectes
"no hacen cambios conductuales repentinos y completos sino
que progresan a través de una serie de procesos
cognitivos y conductuales que al final pueden conducirles a un
cambio conductual duradero" –Schnell, D., Galavotti,
C. i O"reilly, K.R. (1997, p. 30)- en el qual hi té un
paper molt important la motivació, entesa no com a tret de
personalitat, sinó com "l"estat de disponibilitat al
canvi, un estat que pot variar segons el moment o el
context" (2007, p. 17) i on el terapeuta desenvolupa la
difícil i important tasca de motivar el client
perquè es comprometi i treballi per al seu propi canvi, a
pesar de les dificultats i entrebancs del
procés.
Les bases d"aquest model el qual, amb el temps ha trobat
cabuda també en el tractament d"altres addiccions com el
tabac –veure el treball de Samaniego, C. (2005)- i que en
aquest treball utilitzarem per orientar i duur a terme uns
tallers extraescolars de cuina i alimentació sana,
juntament amb la combinació d"una campanya informativa
sobre els avantatges d"una bona alimentació i els seus
efectes, tan a nivell físic com intel·lectual, com
també els efectes nocius de la perpetuació de les
conductes alimentàries de risc, s"articula entorn de la
denominada roda de canvi, constituïda per
sis etapes: precontemplació, contemplació,
determinació, acció i manteniment, on el transcurs
per aquest procés no és unidireccional, sinó
que tal i com es pot constatar en la següent imatge (2007,
p. 17), "la persona pot passar diverses vegades per tot el
procés abans d"aconseguir un canvi permanent [i on]
les recaigudes constitueixen un estadi més que
és dins la normalitat del procés de canvi."
(2007, p. 18).
A part dels estadis ja esmentats i que desenvoluparem
més endavant, del model dels estats de canvi té
implícits dos elements o nivells més: Segon
nivell, processos de canvi, els quals "permiten conocer
cómo se producen los cambios en los sujetos. Consisten en
actividades manifiestas o encubiertas iniciadas o experimentadas
por un individuo para
modificar su hábito adictivo." Deu processos de canvi
que s"estructuren en dos factors de segon ordre – Sánchez,
E. (2002, p. 109)-:
a) Processos de canvi cognitius: augment de la
conscienciació, autoreavaluació,
reavaluació ambiental, relleu dramàtic i
alliberació social.b) Processos de canvi conductual:
autoalliberació, maneig de contingències,
relació d"autoajuda, contracondicionaments i control
d"estímuls.
El tercer nivell: nivells de canvi, fa
referència als canvis que es necessiten per abandonar la
conducta addictiva. El que ens proposem en aquet nivell és
aconseguir els canvis d"actituds, de comportament de manera que
no solament amb la voluntat del client i l"acció del
terapeuta sigui suficient per deixar l"addicció,
sinó que cal haver-hi un canvi efectiu, una
modificació conductual. Cal cercar la teràpia que
millor ens condueixi a aquest canvi, ja sigui conductual,
cognitiva, etc. tot dependrà en quin nivell de canvi ens
situem, el que cal és anar avançant per tots
els estadis fins produir el canvi, aquesta és
l"estratègia del canvi de nivells. Una altra
estratègia és la del nivell clau, que consisteix en
trobar el nivell que té una causalitat directa amb
l"addicció i actuar sobre ell.
D"altra banda, aquest model de canvi postulat per James
Prochaska i Carlo DiClemente, permet no solament comprendre
l"evolució de la persona, sinó també ajudar
en la pràctica terapèutica, ja que com afirma
Sánchez, E. (2002, p. 109), conèixer i identificar
els processos de canvi que ha desenvolupat el subjecte (2a
nivell), així com l"estadi o fase en què es troba
(1r nivell), permet al terapeuta aplicar les estratègies
més adequades per al client i el moment en què es
troba, per tal d"ajudar-lo a desenvolupar processos de canvi (3r
nivell) que li permetin progressar vers l"estat de manteniment de
l"abstinència.
Per tal de conscienciar sobre els objectius i utilitats
dels tallers i la campanya informativa –recordem que en
aquest moment ens situaríem en la fase de
precontemplació i, per tant, la persona no és
conscient que té un problema i conseqüentment, no es
planteja l"opció de canvi. Consciència del problema
que nosaltres hem d"augmentar mitjançant informació
i feedback constant amb els adolescents- podríem
arguïr el fet paradògic que, malgrat disposar
"de redes de
supermercados y productos
congelados, disponiendo de los medios de
adoptar la almientación más sana que jamás
se haya podido conseguir en la historia de la humanidad,
mantengamos sin embargo un tipo de comidas muy nocivo para la
salud -i
és que, i aquí radica també la
importància dels tallers!- no estamos educados en
dietética, y nos comportamos como niños
que dejan solos en una confitería. Tomamos en cantidad lo
que más nos apetece, y al día siguiente sufrimos
las consecuencias".
En aquest sentit, un dels objectius cabdals dels tallers
i la campanya informativa seria ensenyar als adolescents a
"aprender a alimentarse y ponerlo en práctica -quan
abans millor, ja que- no solo le evitará futuras enfermedades, sino que le
brindará ventajas tanto físicas como
psíquicas comparado con quienes estén alimentados
desequilibrada o deficientemente".
Així doncs, podríem explicar als
adolescents els 5 tipus de nutrients fonamentals que hauriem
d"ingerir diàriament (hidrats, proteïnes,
greixos, vitamines y minerals) i que es troben en els
següents grups d"aliments:
a) Grup dels làctids: llet, formatge,
iogurt, etc.b) Grup de les carns, ous, i
fruïts secsc) Grup dels vegetals i fruta
d) Grup dels cereals: pa, pasta, galletes,
arròs, gra, llegums i farina
Aliments, tots aquests, que cal consumir de manera
racional i equilibrada ja que cap aliment és complet per
sí mateix, i per tal de tenir una bona alimentació
cal combinar-ho amb d"altres. Aquí rau la
importància de conèixer les quantitats que cal
ingerir de cada grup, sense caure en excessos o
carències.
A nivell pràctic, podríem entre tots fer
una llista d"allò que una persona "imaginària"
hauria ingerit el dia anterior –en base al que ha ingerit
la majoria d"alumnes presents en l"aula! Tot introduint-hi,
és clar, aliments de risc- i, a partir d"aquí, fer
un recompte calòric considerant que la mitjana normal per
a un individu sa està sobre unes 2000 calories, i separant
els aliments segons siguin: hidrats, proteïnes,
vitamines, greixos o minerals. D"aquesta manera, creiem que ens
aproparíem més als adolescents, al seu "dia a dia",
a la seva realitat, i els ajudaríem a reflexionar
–d"una manera pràctica i més amena- sobre els
seus hàbits alimentaris nocius atorgant, de retruc,
així, més importància a la nostra
campanya.
El següent pas, d"acord amb el model
transteòric de J. Prochaska i C. DiClemente (1982), seria
la fase de contemplació, on, un cop ja s"ha pres
una determinada consciència del problema i acabar de
desenvolupar un compromís de canvi ferm –la persona
està més oberta a escoltar-, seria necessari
elaborar de manera conjunta una llista sobre els avantatges i
inconvenients d"adoptar una conducta alimentària el
més saludable possible o, dit d"una altra manera:
disminuïr les conductes alimentàries
patògens.
Dintre dels avantatges, i donada la gran
importància que com hem vist en l"apartat 3.1. Dietes
d"aprimament i règims hipocalòrics, les noies
atorguen a les dietes per tal d"aprimar-se o, en el cas dels
nois, per estar més musculats, podríem explicar-lo
que "la mejor manera [de mantenir un pes ideal i evitar
el sobrepès o obessitat] es respetar una dieta
equlibrada y balanceada fraccionada en 5 tomas diarias: desayuno,
a media mañana una colación, comida, merienda y
cena. De esta forma se regulará correcta y eficientemente
el deseo de comer, ayudará a evitar el picoteo de alimentos (snaks)
entre horas o la ingesta excesiva en una sola
ración". [conductes de risc]
En segon lloc, i lligat a l"exercici físic
–complement indispensable d"una bona dieta i que no
podíem deixar d"esmentar en aquest treball-,
podríem fer venir personatges populars, famosos, o
entrenadors de gimnàs amb renóm, com per exemple,
Fernando Sartòrius, entrenador del gimnàs Reebok:
La Finca, el qual en el reportatge "21 días machacando
el cuerpo" explicava que "comprendo que mucha gente hace
ejercicio físico [i per extensió, dietes] por la
vanidad, por estar bueno, para ligar. Pero por ahí no van
los tiros. Los tiros es encontrarte bien, con confianza",
guanyant en autoestima, de
manera que la preocupació pel que els altres puguin pensar
de la teva pròpia imatge no sigui tan transcendent
–tot un repte, en aquesta edat de canvis e incerteses que
caracteritza l"adolescència.
En aquesta línia, i només per citar-ne un
exemple, podríem explicar als adolescents que personatges
famosos com Arturo Valls o Iker Cassillas, en el reportatge
Diario de una anoréxica, emès per la
cadena de televisió, Tele 5, aposten per la normalitat i
no per la delgadesa. O la mateixa Lorena Bernal, Miss Espanya
1999, que en aquest mateix reportatge [minut 35.08] afirma que la
delgadesa: "es la tendencia que se lleva ahora mismo y me
parece una desgracia. Ojalá las pusieran, pues una
mujer
española, co sus curvas, con su cuerpo de
mujer".
Pel que fa als inconvenients, les
conseqüències del manteniment d"aquesetes conductes
de risc repercuteix tan en la nostra salut mental com física, ja que
"los alimentos son quienes nos proporcionan energía
para movernos, mantener nuestra temperatura
corporal, crecer, regenerar nuestros tejidos y lograr
cuanta función
vital podamos imaginar. Es decir que nos alimentamos para
poder
vivir".
Tercerament, parlaríem sobre el mite que per a
mantenir la línea i baixar de pes, "lo mejor es dejar
de comer en algunos momentos del día o evitar la cena o el
desayuno", com ha quedat constatat en la tercera pregunta,
que així succeeix actualment entre el nostre grup diana. I
és que "lo cierto es que, con saltarse alguna de las
comidas, no se logran los resultados esperados. Es muy frecuente
que al saltarnos o evitar alguna comida a la siguiente comamos de
más, y ese sobrante nuestro organismo lo almacene y se
deposite como grasa. Es decir, nuestro cuerpo, si todos los
días a una cierta hora nota que le falta energía,
economiza, gasta menos y almacena el sobrante; y los resultados
se ven alrededor del abdomen, en la grasa abdominal. Por lo
tanto, cuando necesitemos bajar de peso es mucho mejor disminuir
la cantidad de alimentos que se comen [i fer les 5 menjades
diàries] que saltear alguna comida."
La tercera fase del procés de canvi és la
fase de preparació: significa que l"individu ha
passat de la conscienciació al desig: està molt
motivat i amb ganes de treballar per resoldre el problema
–millorar els hàbits alimentaris. En aquest moment,
podríem començar a parlar de processos de canvi (2a
dimensió) i podríem començar a observar, ja
sigui obertament o de manera encoberta, petits canvis conductuals
que ens fan intuir aquesta voluntat i compromís de canvi:
és el primer cop que idees i acció apareixen
juntes. En aquest sentit, la nostra tasca consistiria en donar
ajuda, consells als adolescents sobre què cal fer, quina
seria la manera més efectiva de dur a terme els canvis,
quina seria la manera més efectiva de començar a
desterrar aquestes conductes de risc de la seva vida quotidiana.
Per exemple, mantenir les cinc menjades diàries o
parlar-los d"aliments substitutius a les "picades entre hores",
com per exemple peces de
fruita o iogurts.
La fase d"acció és la 4ª,
dintre del model de canvi de Prochaska i DiClemente (1982), i
immersos en la segona dimensió: processos de canvi,
implica canvis manifests, ja sigui a nivell cognitiu com
conductual i que el subjecte durà a terme bé amb
l"ajuda professional o sense aquesta. En aquesta fase, la nostra
tasca consistiria en acompanyar els adolescents en el
procés de canvi d"actituds alimentàries
–conductes de risc, substituïdes per conductes
saludables- i ajudar-los en l"assoliment aquelles accions que els
portaran a aconseguir-ho. En aquest sentit, podríem manar
"deures" per a casa: Per exemple, ensenyar-los a cuinar algun
aliment saludable (verdures, hortalisses) que ells puguessin
també cuinar a casa, per tal que comencin a adquirir
conductes saludables i compartir les experiències,
dificultats i resultats el dia següent amb la resta del
grup. O, preparar, en els tallers de la tarda, algún
aliment que es menjaran per esmorzar el dia següent.
Cal recordar que els resultats obtinguts en aquesta fase
són conseqüència del pas per les fases
anteriors (des de l"etapa de contemplació) i és
necessari mantenir els progressos una vegada assolits (passar a
la següent fase) -Feixas, G., i altres. (2007, p.
18).
La cinquena fase, de manteniment: on la persona
ha de conservar i consolidar els canvis assolits en la fase
anterior, fet que requereix un esforç important, ja que es
pretén mantenir la conducta indefinidament i on el paper
del terapeuta consisteix en la prevenció de recaigudes i
desenvolupament de noves estratègies i habilitats en el
client que ajudin a mantenir conductes alimentàries de
salut i mantinguin fora de la dieta diària dels
adolescents, en la mesura del possible, les conductes de
risc.
La recaiguda, tot i no ser una més dintre
del procés, si que s"ha considerar com un fet que ens fa
retornar a fases anteriors i que ens situa de nou en el
procés de canvi. Amb la recaiguda "la persona retorna
a la conducta problemàtica i perd els beneficis assolits
amb el seu propi canvi. Es pot produir tan en l"estadi
d"acció [4a fase] com en el de manteniment
[5a fase], quan fallen les estratègies per a
consolidar i mantenir la conducta" (2007, p. 19).
En els casos de recaiguda,"és freqüent
que es desenvolupin sentiments de fracàs,
frustració i/o culpa, sobretot si la persona no té
clar que és normal tenir recaigudes abans d"aconseguir un
canvi de conducta permanent" (2007, p. 19), és per
aquest motiu que la nostra tasca, en aquest cas és la
d"aconseguir que el subjecte no vegi la fase de recaiguda com un
fracàs i es quedi immòbil en aquesta etapa,
sinó que reaccioni, superi la desmoralització que
està sofrint i renovi la determinació. En altres
paraules, cal, en primer lloc, preguntar-nos per les causes
d"aquesta recaiguda, per tal de poder-les combatre, tenir-les
presents i assolir novament les etapes d"acció i
manteniment i fer especial esment en el fet que les recaigudes
són normals a causa de la dificultat de mantenir, en el
temps, una conducta de canvi.
Per a controlar l"eficàcia de la campanya
informativa i els tallers, això és, mesurar el
manteniment de conductes saludables i l"eliminació de
conductes de risc, es podria lliurar tan als alumnes com als
pares, una graella (que s"hauria de lliurar l"últim dia de
la setmana que es realitzi el taller) on haguessin d"anotar (de
manera individual i privada) aquells aliments saludables que han
menjat durant la setmana, qui els ha preparat (si els alumnes,
els pares, ambdós plegats o algú altre) i de quins
aliments es tractava. D"aquesta manera, veuríem quins
són els aliments saludables que més mengen, quines
receptes, trucs o conductes adquirides en els tallers han tingut
més èxit (perquè s"han repetit més
vegades) així com també aquelles conductes de risc
més arraigades en la dieta dels adolescents i en les
què caldria pensar en noves estratègies per tal de
disminuïr la seva ocurrència.
Referències
bibliogràfiques i webgrafia
Feixas, G., Feixas, G., Aguilera Martínez, A.,
Jarque Llamazares, L., Miró J., Pacehco, M., Parra, R.,
Pubill González, M. José,. Talarn, A. i Tuset,
A. (2007) La intervenció psicològica com a
procés. En Feixas, G., Aguilera Martínez, A.,
Jarque Llamazares, L., Miró J., Pacehco, M., Parra, R.,
Pubill González, M. José,. Talarn, A. i Tuset, A.
(Eds.) Tècniques d"intervenció i tractament
psicològic. Barcelona: UOC.
Schnell, D., Galavotti, C. i O"reilly, K.R.
(1997) Evaluación de los cambios en la conducta
sexual.
Sánchez, E. (2002) El proceso de
cambio en dependientes a alcohol, heroína y
cocaína. València: Conselleria de
Sanitat
Samaniego, C. (2005) El Modelo
Transteorético de Prochaska. Los estadios de cambio y su
aplicación en el consumo de
tabaco.
Suris, J. C. i Parera N. (2002), Enquesta de
salut als adolescents escolaritzats a Catalunya 2001,
Barcelona: Fundació Dexeus
Diario de una anoréxica, emès per
la cadena de televisió, Tele 5
Campanya alimentació "Come bien
para vivir mejor "
http://db.doyma.es/cgi-bin/wdbcgi.exe/doyma/press.plantilla?ident=9836
Dietes miraculoses
Joves.cat
Informació de la
generalitat
http://www.gencat.cat/salut/depsalut/html/ca/salutjove/cssj2.htm#marca3
Junta Aragonesa. Prevención de los trastornos
de la conducta alimentària.
http://www.juventudaragonesa.org/areas/salud/anorexia/index.html
L'esmorzar a secundària : com millorar els
hàbits alimentaris dels adolescents, Teresa
Peñafiel.
http://www.doredin.mec.es/documentos/0720051000075.pdf
Magdalena Soldado Mérida. Prevención
Primaria en Trastornos de Conducta
Alimentària.
http://www.tcasevilla.com/archivos/prevencion_primaria_en_trastornos_de_conducta_alimentaria1.pdf
Nutrición Saludable y
Prevención de los Trastornos Alimentarios –
MSC
http://www.msc.es/ciudadanos/proteccionSalud/docs/guia_nutricion_saludable.pdf
Treball de recerca
http://www.recercat.net/handle/2072/3831
Los secretos y ventajas de una alimentación completa
y saludable
http://www.zonadiet.com/alimentacion/alimentacion-completa.htm
Dietética para la correcta alimentación
y la buena salud
http://www.zonadiet.com/alimentacion/l-alimentacion.htm
Como regula el apetito nuestro
organismo
http://www.zonadiet.com/alimentacion/regulacion-del-apetito.htm
Reportatge 21 días: Machacando el cuerpo
(Cuatro)
Part 1:
http://www.youtube.com/watch?v=ILdn_oYBzTQ
Part 2:
http://www.youtube.com/watch?v=2Ezk6meFpA8&NR=1
[Part 2]
Part 4:
http://www.youtube.com/watch?v=yldiFwn7oSI&feature=related
[Part 4]
Autor:
Manel Artigues Pedrola
Laia Coll Pujol
José M. Moya Celma
Fúlvia Nicolàs Tolosa
Psicologia de la salut i la qualitat de
vida
Universitat Oberta de Catalunya
 Página anterior | Volver al principio del trabajo | Página siguiente  |