El fed (página 2)

L"ànima al ser immortal, després de que el
cos pereixi i si el filòsof ha portat una vida austera,
podrà ascendir al món intel·ligible del que
prové.

Quina és
la por popular en la separació
ànima-cos?

El temor popular és que l"ànima
després de la mort del cos, lluny de mantenir-se amb totes
les seves qualitats i seguir existint, es desmaterialitzi i
caigui en el no res, és a dir, que deixi de ser i no vagi
enlloc ( veure 70a).

• 1. En què consisteix la
  generació de contraris i què s"intenta
  demostrar?

La teoria dels contraris es basa en el principi de que
tot el que és, esdevé del seu contrari. Així
per exemple "la belleza es lo contrario de la fealdad y lo
justo de lo injusto" (70e). Per tant, seguint aquesta
premissa, sent el cos contrari d"ànima i allò
mortal contrari d"allò immortal, en tant que el cos
és sinònim de mortalitat, l"ànima per
necessitat haurà de ser sinònim de
immortalitat.

Amb aquesta concepció cíclica (no
rectilínia, ja que si no una cosa no se"n derivaria de
l"altre i a l"inrevés), els vius han nascut dels morts i
els morts dels vius, per tant és necessari que les
ànimes d"aquells que moren existeixin en alguna banda on
puguin renéixer. Estableix aquí per tant un altre
món propi de les ànimes (món
intel·ligible)

• 2. En què consisteix la teoria de
  l"anàmesi o reminiscència i què
  s"intenta demostrar?

La teoria de la reminiscènia (o anàmesi)
es deriva del principi en el que s"estableix que conèixer
és recordar.

Això és degut a que l"ànima
és preexistent al cos (com ha explicat Sòcrates
anteriorment) i per tant, abans de caure presonera del cos ha
viscut en el món intel·ligible i a conegut les
idees.

Així quan algú creu conèixer
(sensorialment), realment el que està fent, és
recordar alguna cosa que ja coneixia abans (la idea

De forma que, amb aquest raonament i igual que tots els
altres del Fedò, el que s"intentarà demostrar
serà la preexistència i immortalitat de
l"ànima respecte al cos.

Aguns del exemples pàctics descrits són
aquells en els que un home resol un problema sense previ
coneixement o nocions adequades, el fet demostra que aquesta
saviduria, no apresa en aquesta vida, ha de ser obligatoriament
apresa en una altra. Es reafirma la preexistencia de
l"ànima respente el cos.

Com relaciona
Sòcrates la simplicitat de l"ànima i la seva
immortalitat?

Amb la reminicància, el fet que l"ànima
continui existint un com el com ha mort no ha quedat prou
defensat i, davant la de que l"ànima al separar-se del cos
es dissipi, Platò crea la teoria de la simplicitat de
l"ànima.

Aquesta teoria pren com a afirmació inicial que
només a aquelles coses compostes els hi pertoca
dissoldre"s, no pasarà així amb les coses simples.
La realitat, propia de les idees és simple ja que mai
canvia ni s"altera. Per altra banda alló multiforme, que
es presenta en diverses maneres es allò compost. Dit tot
aixó cal distingir entre dues clases de coses, allò
visible (compost i que es pot dissoldre) i allò invisible
( simple i indestructible).

Paralelament, l"ésser humà està
format per dor parts; l"ànima i el cos, la primera
associada amn allò invisible i el cos amb allò
visible. Conseqüentment, l"amima será més
afí a tot allò immortal, simple, indisoluble, i no
morirá. Contrariament, el cos, identificat amb allò
compost i disoluble serà el que pereixerà del tot
en la mort de l"individu.

En aquesta s"afirma que l"ànima al ser simple,
és a dir, al no tenir parts seria impossible la seva
descomposició.

D"aquesta es torna a justificar la immortalitat de
l"ànima, negant que es pugui descomposar i per tant, morir
al separar-se del cos.

• 3. Què es pretèn demostrar amb
  l"afinitat entre l"ànima i les idees?

Platò estableix una relació directe entre
el cos i les coses "humano, mortal, multiforme, irracional,
soluble" (80b) i l"ànima i les idees "divino,
immortal, inteligible, uniforme, indisoluble"
(80b).

Aquesta associació es veu clarament descrita en
la teoria de les idees, en la que Platò designa
el mateix origen a l"ànima les idees, així com
característiques gairabè idèntiques que han
estat esmentades anteriorment.

Per tant, és el cos el que desintegrarà
quan la mort arribi i no l"ànima, que per contra es
mantindrà indestructible.

Quin futur espera
a les ànimes purificades a través de la
filosofia?

Tal com ens exposa Sòcrates quan es separa
l"ànima del cos aquesta "se va hacia lo que es
semejante a ella, lo invisible, lo divino, immortal y sabio, y al
llegar allí esta a su alcance ser feliz, apartada de
errores, insensateces, terrores, pasiones salvajes, y de todos
los demás males humanos" (80e).

És per tant, que posteriorment a la mort,
aquelles ànimes que s"hagin purificat
mitjançant el culte a
la filosofia,
són les que arribaran al mon intel·ligible on
podran ser felices eternament.

• 4.  En què consisteix
  l"objecció de Símmies i quina és la
  resposta que hi dóna Sòcrates?

Símmies, mitjançant un
paral·lelisme entre ànima-harmonia i cos-lira,
presenta el dubte en el que qüestiona la immortalitat de
l"ànima. Segons ell, perquè el cos mori és
necessari que prèviament ho hagi fet l"ànima, ja
que és gràcies a aquesta ànima o harmonia
que el cos es sosté.

Segons Sòcrates, Símmies s"està
contradient al dir que l"ànima mor abans del cos, ja que
prèviament ha acceptat la reminiscència, pel qual
accepta la preexistència (i immortalitat) de
l"ànima. Per tant, Sòcrates fa triar a
Símmies entretotes dues teories. Aquest tria la
reminiscència, rebutjant així el seu plantejament
erroni.

En què
consisteix l"objecció que Cebes fa a
Sòcrates?

Establint Cebes, com Símmies un símil
planteja un nou dubte.

Cebes amb el símil el teixidor planteja que, tot
acceptant que l"ànima pugui sobreviure al cos, no vol dir
necessariament que l"ànima sigui immortal. Podría
ser, argumenta, que com succeeix a una manta, que magrat ser
més duradera que els diversos homes que la utilitza,
arribe el moment en el que és destruïda.
Aixó podría passar amb l"ànima, que malgrat
durar més que els diversos cosos que ocupa acabi pereixent
finalment. Qüestiona així la seguritat iserentitat
del seu mestre davant la mort immediata.

• 5.  Per quins motius Sòcrates li
  critica a Anaxàgores el seu concepte de causa? Com
  s"ha d"entendre verdaderament el que una causa
  és?

Sòcrates descobrí que Anaxagores afirmaba
que la ment i la intaligenicia es aquella força que ordena
i és la causa de tot i per tant de la creació.
(Noûs) Aquesta explicació complau gratament
a Sórctates.

Ara bé al profunditzar en la lectura i
aprenentatge de les teories d"Anaxàgores, Sòcretes
s"adona que el filòsof no es remet a l"intelecte per
explicar l"ordencació de les coses sinó que es fa
servei de fenómens físics.

Sòcretes creu que aquest raonament es absurd i
prova de plantejar la seva própia teoria; la teoria de les
idees.

Socrates afirma que el que una cosa és, ve
esdevingut en tant que participa de la idea

"Me parece, pues, que si hay algo bello al margen de
lo bello en sí, no será bello por ningún
otro motivo , sino porque participa de aquella bellleza"
(100c)

Per tant en aquest punt entenem que les coses reben els
seus calificatius al participar de la idea platónica,
aquella universal, intel·ligible, independent de del coses
i immortal.

• 6. En què consisteix
  l"exclusió mútua de contraris que
  Sòcrates proposa com a resposta a Cebes? Què
  s"intenta demostrar?

Recordem el que prèviament havia exposat
Sòcrates: la vida és sinònim d"ànima
i la mort de cos, per tant, la vida i la mort són
contraris, igual que l"ànima i el cos.

Seguint el mateix esquema, tot i no ser contraris
directes, la vida repela el cos i per tant, l"ànima repela
la mort, arribant, de nou, a la conclusió de que
l"ànima és immortal. Aquesta exclusió de
contraris defensa que així com la neu rebutja la calor, que no
és contrari seu, ho fa perque la el foc,(que si és
contrari de neu) participa de la idea de foc, i així,
obligatoriament són "enemics".

Com ja hem esmentat anteriorment, s"intenta rebutjar la
teoria de Cebes i demostrar que l"ànima és
immortal.

• 7. Amb quina finalitat Sòcrates
  conclou la seva defensa sobre la immortalitat de
  l"ànima amb el mite escatològic de
  l"Hades?

Sócrates, despres d"exposar els arguments que
defensen que l"anima és immortal, i un cop aconsequiex
transmentre d"una manera convincent la seva ideologia,
narra als seus companys un mite en el que s"explica com és
aquell lloc al que van les ànimes un com s"han separat del
cos.

Les ànimes conduides per el
daímon, es dirigeixen cap a l"Hades, un
camí totruos i dificil les espera. Aquest camí
és per a les ànimes que han estat purificades en el
seu cos un espisodi conegut, pero aquelles que s"han aferral als
plaers del cos patiran molt i d"una manera violenta.

Aquella ànima impura o que ha comes algun acte
infam será rebutjada i no trobará companys. Per
contra aquella pura i que ha portat una vida correcte
(ascètica) al trobar molts companys habitará en un
lloc maravellos.

Sócrates, continua desenvolupant el seu mite, i
raona que el mon que nosaltres coneixem está al centre de
l"univers i és esferica, però lluny del que podem
imaginar, no vivim en la superfície, sinó en
cavitats.

Estableix també una separació entre la
"terra verdadera" un submón, diferenciant a la
vegada la geografía d"aquest
últim. Indica que les ànimes que han comes actes
malignes es dirifirán a aquest submón, no les que
han estat piadoses que viuran esplendidament.

L"objectiu del mirte es tranquilitzar els seus companys
davant la mort immediata, argumentant que ja que ell ha tingut
cura de l"ànima, aquesta estarà purificada i per
tant té garantit un bon futur, feliç i
complet.

Autor:

Eugenia Prados

Alejandra Rosenberg

2on Batxillerat

Novembre 2008