Digitalitzant el record. La memòria de la Guerra Civil Espanyola a Internet
- Memòria,
memòries - Algunes
consideracions metodològiques - Les
memòries a la xarxa - La
memòria heretada - La
memòria històrica - A
tall de recapitulació final - Bibliografia
- Notes
Idioma original:
· catala
Palabras clave:
· cibercultura
· cibersociedad
· identidad
· memoria
· movimientos sociales
ABSTRACT: Aquest estudi vol establir quins
són els usos reals d’Internet per a
la creació, conservació, omissió,
manipulació, transformació i recuperació
de la memòria, centrant l’estudi en un fet ben
proper: la memòria de la Guerra Civil
Espanyola. Aquesta aproximació es vol fer des d’un
punt de vista funcional que determini com els diversos agents
implicats utilitzen la xarxa i amb quines finalitats i
limitacions. Internet es planteja com un espai social, escenari
de relació entre els diversos portadors de
memòries que utilitzen els instruments digitals per a
finalitats ben diverses.
Els darrers anys al nostre país s’ha
iniciat un moviment social amb el propòsit de recuperar la
memòria històrica de la Guerra Civil espanyola,
memòria silenciada pel règim franquista i pels
partits polítics que van protagonitzar la
Transició. Els motius per els quals s’ha iniciat
aquest moviment reivindicatiu són diversos, com
també són diversos els trets que el defineixen. No
obstant, el que si que cal destacar és la
utilització de la xarxa per part dels diversos agents
implicats.
Aquest article vol analitzar quins són els usos
d’Internet relacionats amb la fixació,
recuperació i difusió de la memòria, tant
individual com col•lectiva, en referència a un cas
particular: la memòria de la Guerra Civil
espanyola.
En primer lloc cal deturar-nos sobre el concepte de
"memòria" per determinar els seus múltiples
significats socials, per saber quines formes adopta i com
s’interelacionen les seves diverses tipologies.
Nomès així podrem cercar-ne els seus rastres a la
xarxa.
Memòria,
memòries
La memòria, tan en la vida presencial com a la
xarxa, és un concepte relliscós de múltiples
significats. Per tant, la primera tasca que cal abordar és
la definició d’aquest concepte, en el
benentès que autors de disciplines diverses -historiadors,
politòlegs, sociòlegs, antropòlegs i fins i
tot psicòlegs socials -han dit la seva en aquest
terreny.
Quan es parla de memòria, cal diferenciar
clarament si ens referim a la memòria individual o a la
col•lectiva. I atès que ambdós termes no
defineixen situacions estàtiques, serà de
fonamental importància el definir les relacions que
s’estableixen entre ambdós conceptes, ja que seran
aquestes relacions les que ens permetran definir el nostre
objecte d’estudi i les seves múltiples facetes amb
tota la seva complexitat.
En primer lloc parlarem de la memòria
individual, la que configura els records d’allò
viscut per un individu concret. Objecte d’estudi
etnogràfic, esdevé un nutrient indispensable per a
l’anàlisi de la memòria col•lectiva.
Dins d’aquest gran àmbit que correspon a la
memòria personal, podem
distingir dos grans tipus de memòria. D’una banda la
memòria autobiogràfica que comprèn
els records dels fets viscuts en primera persona, i
d’altra banda la memòria heretada o transmesa
que és el record d’uns fets narrats per
altres.
L’altre vessant el constitueix la
memòria col•lectiva o social. Dins d’una
societat determinada conviuen una gran pluralitat de
memòries, i per tant és difícil parlar
d’una única memòria col•lectiva,
però una possible definició seria entendre la
memòria col•lectiva com el record que té una
comunitat de la seva pròpia història i dels
aprenentatges, més o menys conscients, que ha extret
d’ella. Diversos autors han teoritzat sobre aquest
concepte. El sociòleg francès Maurice Halbwachs
(1877-1945) va ser el primer a afirmar que "la memòria era
una construcció social" i que recordar implicava estar
vinculat a un marc col•lectiu i compartir punts de
referència socials que permetessin coordinar les
memòries en el temps i en l’espai. En el temps, ja
que la memòria es manté viva mentre es manté
l’adscripció al grup de referència, i en
l’espai ja que la memòria es vincula sempre a
imatges espacials.
Página siguiente |