COMENTARI DE TEXT. ORENETA, TON CAN EM FA ENFURIR. GUILLEM DE BERGUEDÀ.

Autor i context

Guillem de Berguedà és el trobar del que es conserven més obres actualment. Guillem de Berguedà va viure durant els anys 1138 i 1196. Aquesta època està caracteritzada per les continues batalles entre territoris, el feudalisme i el casaments de conveniència que tenien llocs entre els reis dels territoris per ampliar els seus dominis.

Guillem de Berguedà era un trobador. Algunes de les seves obres tracten sobre la seva relació de vassallatge entre ell i una dama casada, el amor cortès. Ell destaca pels seus sirventesos organitzats en tres cicles: Ponç de Mataplana, Pere de Verga i Bisbe d’Urgell. Es considera un trobador d'estrofisme …ver más…

En la quarta estrofa la dama explica al trobador que ha hagut d’amagar el fermall que el trobador li havia donat com a mostra del seu amor ja que si el gilós la veu pot sospitar d’ells. En la quintà estrofa el trobar confessa a la seva estima que el rei l’obliga a marxar lluny d’allà i ell ha d’acceptar les seves ordes, el trobador li diu el lloc on estira per poder seguir en contacte i evitar que el seu amor es mori. En l’última estrofa la dama expressa el seu sentiment de pena respecte les noves noticies que el trobador li ha donat, diu que estarà patint i sent dolor per la seva marxa.

El poema consta de sis sextets. La mètrica, es clar, és perfecta: versos decasíl·labs sense concessions, és d’art major i presenta una rima de: A-A-B-B-C-C, en tots els versos.

Recursos

El poeta Guillem de Berguedà apareixen moltes figures retòriques. Les mes abundants son els hipèrbatons. En el poema en podem localitzar unes quatre que son aquestes: “Jo un xic malalt de Girona venia.”, “Senyor i amic, de pressa em féu eixir la qui us desitja i potser us fa glatir. Que si ella fos oreneta, vindria, i arran del llit on dormiu, restaria.”, “Que et salvi Déu, que tota cosa guia.” I “Del rei que em mana a Tolosa partir.”. Les hipèrbatons expressen formalitat i elaboració del text.

Guillem de Berguedà també utilitza una enumeració d’elogis a l’oreneta, aquestes paraules ens mostrem com és la seva amada. El trobador idealitza la seva estimada, i dóna